La Fira Tradicional d’Hivern de Terrassa suma noves parades al centre, acollint artesans de la desintegrada FANSA de Sabadell
“Som 22 parades i tenim més varietat que mai”, assenyala el Manel, el president de l’Associació d’artesans de Terrassa que organitza la Fira de Nadal a la ciutat. “Ha estat una mica més complicat de muntar, perquè som set parades més que l’any passat”, apunta. Però tot és a lloc des del divendres 20 de desembre i els ciutadans ja miren i compren a les botigues de la plaça Vella, que hi seran fins al 6 de gener.
Salva Garcia: “El tema de la llum i la neteja és fonamental en aquest món”
Passejant per la fira, les olors ens condueixen cap a la parada d’en Salva, on poden comprar-se espelmes i adquirir tota mena d’olors vegetals. “Energies negatives fora!”, explica el paradista. Aquestes olors “fan que una casa estigui alliberada d’ocupes emocionals”. Per al Salva, és el primer any a la fira de Terrassa, però fa molts anys que es treballa al seu taller del Montseny i es dedica al comerç: “el tema de la llum i la neteja és fonamental en aquest món i és més divertit que vendre roba, que també ho havíem fet. Això és més terapèutic i més agraït”, opina.
L’Anna i el Jordi, una parella de Martorell i Terrassa, han comprat a la parada d’el Salva una espelma d’olor lavanda i dues de decoració de Nadal per regalar. “Pensava que veníem a buscar un petit pessebre”, confessa el Jordi, però la fira de Santa Llúcia ja no hi era. En el seu lloc, han trobat la Fira Tradicional d’Hivern i han decidit fer una volta: “Quan els botiguers són agradables i simpàtics, fa més de mirar i preguntar”, diu l’Anna.
Clienta d’Skua: “M’agrada escollir sabent que estem construint teixit local”
Si bé alguns clients arriben a la fira per inèrcia o de forma intuïtiva, d’altres venen amb una intenció molt clara. És el cas de la Cristina, que ha vingut expressament des de Barcelona per emprovar-se la roba de la línia Skuaa!!, que segueix a les xarxes. Es tracta d’una marca de Mollet, feta per la Laia i l’Àlex, que ofereix robes molt colorides sobre base negra i patronatge propi. “M’agrada el tipus de tenda i la proposta de sostenibilitat. M’agrada escollir sabent que estem construint teixit local”, defensa la compradora.
Manel Codinas: “Tenim un vincle molt especial amb les famílies de l’Índia i el Nepal”
En Manel, el president de l’Associació d’Artesans de Terrassa, té la seva parada a la fira de Nadal des de fa quaranta anys. En el seu espai, ven roba d’hivern, joiera i joguines de fusta que confecciona entre Orient i Occident: “Treballem amb llana del Nepal, muntem les pedres a Jaipur i portem joguets de fusta de la Índia, complementant-los amb fabricants de Torelló i Osona”, detalla. “Tenim un vincle molt especial amb les famílies amb què treballem a l’Índia i al Nepal. Sempre són les mateixes i són part de la meva família”, relata.
Parada organitzada pel Manel García | Nebridi Aróztegui
Mercè Vega: “Tota la vida he fet la fira a Sabadell, estic contenta que se m’hagi acceptat aquí a Terrassa”
Del testimoni del Manel, coordinador dels artesans de Terrassa, saltem a la història de l’organitzadora de la Fira d’Artesania de Nadal de Sabadell (FANSA), la Mercè Vega: “Tota la vida he fet la fira a Sabadell, estic contenta que se m’hagi acceptat aquí a Terrassa, que és una ciutat que estimo. Som al cor de la ciutat, on ens mereixem ser”.
A la parada de la Mercè, Tall Taller, es poden comprar enquadernacions amb paper de guarda propi com agendes i llibretes tenyides a mà: “Utilitzem pintura a l’oli per a les cobertes perquè no es fa malbé i és molt lluminosa”. Els dissenys són molt atractius per la vista, fruit dels anys de dedicació i d’un procés de creació manual. La Mercè és una de les dues artesanes de Tall Taller. La seva sòcia és a la fira de Girona: “Som artesans, som autònoms i per Nadal és la fira més bona de l’any. Tothom busca regals i aquí els oferim”, explica.
La Maria Perarnau, de Mindu Joies, també ha aterrat a Terrassa a causa de la desintegració de la fira de Sabadell. “Visc a Menorca, però al Nadal vinc aquí”. Com a autònoma, s’encarrega de tot el procés, passant pel negoci digital i l’embalatge: “Tot és artesà, fet a mà. Les joies són de pedres naturals, comprades als proveïdors de Barcelona”, puntualitza.
La reivindicació dels artesans de la ciutat veïna
De la mà de Mercè Vega, antiga organitzadora de la FANSA a Sabadell, esclarim què ha passat enguany perquè hagi desaparegut una iniciativa que feia 27 anys que vivia a la ciutat veïna.
“No hi ha hagut manera de posar-nos d’acord amb l’Ajuntament de Sabadell. La gent ens hem hagut de repartir en diferents fires”, lamenta l’organitzadora. Havent estat a la plaça de l’Ajuntament o al Passeig, els artesans van ser redirigits els dos últims anys a la plaça del Gas: “Aquella plaça és morta, malgrat esforçar-nos. Els 16 artesans que formàvem part de la fira vam fer un Nadal desastrós”.
En mostrar a l’Ajuntament els números, només van rebre llargues i fins a tres negatives a les alternatives proposades. Des de l’organització van presentar una moció al ple: “tothom va votar que s’havia de solucionar per no perdre aquesta fira”, recorda. Però la solució va arribar tard: “a l’octubre ens van proposar el carrer d’En Font, però ja no teníem artesans, estaven distribuïts a altres fires”, argumenta. “Estem molt disgustats, som autònoms, necessitem el carrer per vendre i ens el neguen”, conclou la Mercè Vega.
Fira Tradicional d’Hivern a Terrassa | Nebridi Aróztegui
