La mort d’un home gran atropellat per un VMP que va fugir reobre el debat sobre la complicada convivència dels conductors d’aquests artefactes amb la resta d’usuaris de la via pública i sobre la manca de normativa per a aquest fenomen. A Terrassa, la mitjana de multes a usuaris de patinets elèctrics és de 4 al dia.
La circulació fora dels llocs autoritzats (les voreres, per exemple), amb 325 sancions, constitueix el bloc més important en la xifra de denúncies policials a usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP); això és, patinets elèctrics. No se sap amb certesa quants n’hi ha a Terrassa, perquè la falta de control n’és un dels problemes i una de les causes principals de la seva proliferació, però són legió i el seu número multiplica per deu el de bicicletes, segons BiTer. En el que portem d’any, la Policia Municipal ha interposat una mitjana de 4,27 denúncies al dia a conductors de VMP. Una mica més de 1.500 fins al 17 de desembre. Hi ha usuaris conscients i observants de la norma, però un gran nombre d’ells han fet seus els carrers. El pitjor: han fet seves les voreres.
El passat 12 de desembre, la família de Teo Pérez va tributar l’últim comiat a aquest home de 77 anys mort el 9 de desembre, 22 dies després de ser atropellat per un patinet elèctric al carrer d’Alexandre Galí, a Can Boada. El conductor el va deixar malferit, amb un fort cop al cap, amb una ferida sagnant, i va fugir. Alguns testimonis apunten que li va sostreure el rellotge, circumstància que, de ser certa, sumaria el delicte de robatori amb violència (i potser, el d’homicidi) al de denegació d’auxili, com a mínim, sense comptar la infracció administrativa.
El passat 12 de desembre, la família de Teo Pérez va tributar l’últim comiat a aquest home de 77 anys mort el 9 de desembre, 22 dies després de ser atropellat per un patinet elèctric al carrer d’Alexandre Galí, a Can Boada
La Policia Municipal és l’encarregada de la investigació. Ho hi ha detencions. L’atropellament, intencionat o no, de Teo ha estat l’incident més greu relacionat amb un vehicle de mobilitat personal (VMP) en els últims anys a Terrassa, però no l’únic en un context de tensions de convivència i difícil cohabitació entre els conductors d’aquestes màquines i la resta d’usuaris de la via pública; un context plagat d’incidents, desordre, infraccions i buits legals. I ha tornat a posar damunt de la taula la polèmica de mai acabar amb una modalitat de mobilitat deixada de la mà de Déu.
Control de patinets i bicicletes / ALBERTO TALLÓN
Terrassa va ser un dels primers municipis d’Espanya a regular, dins de les seves competències, aquest nou fenomen a través de l’ordenança municipal de mobilitat del2021. El text, encara que la realitat del dia a dia sembli desmentir-ho, prohibeix la circulació dels VMP per les voreres i estableix que els patinets elèctrics, com les bicicletes, han d’anar per la calçada, en una relació de prioritat sobre la resta de vehicles, i sotmesos a les mateixes normes de trànsit.
Sense auriculars
Sí, els conductors també estan sotmesos a les mateixes taxes d’alcoholèmia, i tenen prohibit conduir sota els efectes de les drogues. No poden manejar els VMP fent ús d’auriculars ni de telèfons mòbils ni dispositius similars. En un patinet no pot anar més d’una persona i tots aquests vehicles, a més de sistema de fre i timbre, han d’incorporar llums reflectores davant i darrere. Fins aquí, les obligacions més destacades. L’Ajuntament de Terrassa, però, recomana també l’ús d’elements de roba reflectants per incrementar la visibilitat del conductor, l’ús de casc i la contractació d’una assegurança.
Terrassa ha prohibit la circulació de patinets elèctrics per l’illa de vianants del Centre i setmanes enrere va instal·lar-hi desenes de plaques. El juliol passat va procedir a una ampliació del número de carrers amb restriccions. Els ajuntaments, no obstant això, no disposen d’un marc legal d’àmbit nacional clar en el qual emmirallar-se. La normativa està pendent del desenvolupament reglamentari de la Llei 18/2021 de 20 de desembre que modifica la Llei sobre Trànsit de circulació de vehicles a motor i seguretat via, i del Reial Decret 970/2020 de 10 de novembre de modificació del reglament General de Circulació i del reglament general de vehicles. Aquestes reformes legislatives pendents del desenvolupament reglamentari introdueixen apartats com el certificat de circulació que garanteixi el compliment dels requisits tècnics exigibles en els vehicles, i incorporen també l’obligatorietat del casc.
Sense assegurança
Però no hi ha reglament que culmini i desemboliqui l’embull legislatiu i aclareixi el panorama. La norma no regula que els usuaris de VMP disposin d’autorització administrativa (com una llicència o permís de conduir) i, per tant, no obliga a això. Tampoc, com queda dit, obliga a posar-se el casc (sí l’han de dur els menors de 16 anys), ni a tenir assegurança. Tampoc força als usuaris a acreditar les característiques tècniques del patinet, encara que aquest aspecte està pendent de l’entrada en vigor, el 22 de gener del 2024, d’un manual aprovat ja fa dos anys per la Dirección General de Tráfico (DGT).
La mort de Teo Pérez ha reavivat el debat públic sobre la disrupció generada pels conductors incívics als quals centenars de vianants han de sortejar cada dia. Una estadística difosa pel RACC en el seu quart Baròmetre de la mobilitat en VMP a Barcelona i els seus accessos, extrapolable a ciutats com Terrassa, subratlla una dada impactant: el 74% dels usuaris de patinet admet que circula per les voreres.
/ ALBERTO TALLÓN
El perfil de l’usuari és el d’una persona jove, amb edats compreses entre els 16 i els 35 anys. El 91% dels conductres de VMP es desplaçava abans a peu, en bicicleta o en transport públic. Dos de cada deu desconeixen la normativa bàsica de trànsit. A Terrassa, 206 denúncies interposades enguany (el segon bloc en importància) han estat motivades per la circulació de més d’una persona en un VMP. La quantia econòmica per aquesta infracció és de 100 euros. La corresponent a la circulació per voreres i per anar amb auriculars o fent ús del mòbil, de 200 euros.
Xarca de carrils i policies en bici elèctrica
Campanyes intensives de control i dissuasió com l’efectuada entre el 21 i el 27 d’octubre passats a Terrassa i altres localitats no sols se centren en els VMP. També en les bicicletes, però els números deixen clar el que es pot percebre dia rere dia: els patinets elèctrics han guanyat la partida numèrica, per golejada, la qual cosa es tradueix, per descomptat, en les xifres de denúncies. No sols el desequilibri quantitatiu explica l’estadística sancionadora. També influeix en les dades la conscienciació dels usuaris, molt major en el col·lectiu ciclista, excepte excepcions, que en el dels conductors de VMP, molts d’ells advenedizos a la circulació rodada i un perill en moviment.
En aquests set dies de vigilància específica, només set ciclistes van acabar denunciats en els 103 controls realitzats: cinc per realitzar una “circulació de risc” i déu per distraccions. Cinc conductors d’altres vehicles van ser sancionats precisament per dificultar la mobilitat de ciclistes.
A Terrassa hi ha una desena de VMP per cada bicicleta en circulació habitual. Això calcula l’associació BiciTerrassa Club (BiTer), que promou l’ús de la bicicleta com a mitjà de mobilitat sostenible i no amaga la seva pesar per aquesta descompensació: “Ens molesta, en efecte, però és el que hi ha”, indica Toni Beltran, portaveu de l’entitat. El que més molesta a BiTer, no obstant això, és la combinació de factors que acaben entorpint l’ús de la bici.
Una de les nombroses plaques instal·lades al Centre / NEBRIDI ARÓZTEGUI
El primer: “És enutjós comprovar a Terrassa no existeixi una xarxa bàsica de carrils bici connectada. Això no ocorre en cap altre lloc d’Europa”. En ciutats de França o Alemanya de dimensions similars a la nostra, “la presència de les bicicletes és superior a la dels patinets elèctrics”. Per què? “Pels hàbits i per la constitució d’una xarxa de carrils agregats. Si no existeix aquesta xarxa, guanya el patinet”.
“És enutjós comprovar a Terrassa no existeixi una xarxa bàsica de carrils bici connectada. Això no ocorre en cap altre lloc d’Europa”
Beltran aclareix que “un patinet no és un VMP, sinó un vehicle amb motor personal, per a ser més precisos. Com els cotxes, que en un 95% circulen amb una sola persona en el seu interior”. És més, bona part dels usuaris de patinets són adolescents: “És incomprensible que no siguin madurs per a portar un turisme però sí per a portar un patinet elèctric. És difícil arribar-los i cal tenir en compte altres fenòmens que els porten a la confusió: si veuen cotxes i motos en el Centre per als vianants, no prenen consciència de la situació”. BiTer subratlla que la vorera “ha de ser sagrada, només per als vianants”. Per a Beltran, “és un contrasentit prohibir la circulació per les voreres i pintar àrees d’aparcament per a motos en les voreres. És una porta oberta a la confusió”. El sistema no és eficient: “Quantes multes es paguen? Quants patinets es requisen?”, pregunta Beltran.
En un millor control dels patinets en altres ciutats de la Unió Europea no sols hi influeix el seu menor número. “A Montpeller, Bordeus o Tolosa hi ha unitats de policia que es mouen en bicicletes elèctriques i enxampen als infractors al moment. Aquí s’escapen la majoria de les vegades. Les bicis elèctriques són estris àgils i els agents han de disposar d’eines similars a les dels infractors”.
