De monuments i escultures, a aquesta ciutat, n’hi ha una gran varietat i molts ja han circulat per aquesta secció. Alguns amb gens de simbolisme i altres amb molt a part abstracte. Algunes realistes i altres exemptes de proposicions filosòfiques. “El bicicle de l’aigua” podria tenir una mica de tot això o no tenir res a veure amb cap opció. S’ha escrit que sembla “un vuit ajagut” i que el seu nom es basa en una idea, la del bicicle, la podem captar a la filosofia oriental, en referència a la duplicitat de les coses.
Situat a la plaça de la Tecnologia, concretament a la bifurcació dels polígons industrials Santa Margarida I i Santa Margarida II, aquest monument, elaborat amb ferro i formigó, és obra de l’artista visual i escultora egarenca Ester Ramón, actualment establerta a Montblanc, a la província de Tarragona. L’autora, com s’explica a la web de l’Ajuntament, amb aquesta obra, va voler simbolitzar “la matemàtica de l’infinit”.
Es va inaugurar l’any 2002 i, en dia de la seva posada a punt, en teoria, l’aigua era “l’element que tenia que discorre per ella”, però no va ser possible, ja que tot “es va fer a correcuita i no va ser possible connectar-la a la xarxa”. Ni García Berlanga hauria imaginat una escena com aquesta per a les seves pel·lícules.
Dues peces
Com també es pot llegir a la mateixa font, “està formada per dues peces adherides, una convexa i una còncava, que representen la muntanya i el mar, respectivament. Les uneix un mur que, en la seva part interior, conté un canal que deixa circular l’aigua en dies de pluja”. Déu-n’hi-do amb la seva descripció.
