Infermera, responsable de formació en aquest àmbit a MútuaTerrassa, porta un any i mig com a presidenta local de Creu Roja Terrassa. Anna Bertran es va vincular a la institució humanitària fa 24 anys, amb 18. L’assemblea terrassenca compta amb 687 voluntaris, 7.000 socis i 52 treballadors, i 4 milions de pressupost.
De voluntària a presidenta. Com va començar tot plegat? Vaig iniciar la relació amb la Creu Roja en socors i emergències, per la meva vocació, l’any 2000, amb l’equip d’atenció a persones sense sostre, buscant-los en caixers, indagant sobre la seva situació, oferint suport emocional, sobretot. Alguns d’ells eren recurrents i els vèiem cada setmana. N’acabes establint una relació personal. Allò em va enriquir molt.
Era l’època en què la Creu Roja era coneguda per aquest vessant, associada a les ambulàncies… Sí. No hem d’oblidar que venim de les emergències, i no hem deixat aquest camí. Se’ns pot veure en festes majors, en curses solidàries, i aquesta faceta és important també per a la nostra imatge, per tenir visibilitat al carrer. Però una de les nostres fortaleses és la capacitat d’adaptació als temps, i el nostre treball és cada vegada més social. I és el que menys es veu. Aquest any hem atès 8.000 persones.
“El nostre propòsit amb l’Andana és buscar un espai més gran i tenir un servei de 24 hores”
El Rebost i el refugi l’Andana en són els exponents destacats? Com han evolucionat aquests dos serveis? Són dos exemples importants. El Rebost té més o menys les mateixes xifres de destinataris de fa una dècada, uns 3.000. I molts d’ells són persones que perceben un sou però continuen necessitant suport social, d’aliments i necessitats bàsiques. Alguns ens venen derivats per Serveis Socials i altres truquen a la nostra porta directament. El lliurament d’aliments continua ocupant el percentatge més alt del servei, però la tendència apunta a la implantació progressiva de les targetes moneder. L’objectiu és reforçar l’autogestió.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Quines són les intencions amb l’Andana? La gestionem per un conveni amb l’Ajuntament. Té uns 40 usuaris habituals. Com es podia deduir del seu nom, havia de ser un lloc de pas, però molts dels usuaris s’acaben quedant llarg temps. L’accés a un habitatge és molt complicat. El nostre propòsit és buscar un espai més gran i tenir un servei d’Andana de 24 hores, no sols a partir de les 18 hores. Creiem que s’ha quedat petit.
Els reptes
L’activitat social de Creu Roja, però, abasta més àmbits… Tenim projectes d’ocupació, tallers, classes d‘idiomes, pisos tutelats, formació en socorrisme acuàtic, programes amb escolars als quals facilitem un berenar i lleure… La Creu Roja fa moltes, moltes coses.
“El canvi de local per a la campanya de recollida de joguines ha estat un èxit”
Quin és el repte més destacat per al 2025? Fomentar el voluntariat. Sense la seva aportació no tindríem la majoria de projectes. La Creu Roja s’adapta, es transforma, però el seu principal tret és aquest. A vegades ens oblidem d’escoltar els voluntaris. El covid ens va posar a prova per reformular-nos. No vam poder comptar amb molts d’ells, majors de 60 anys i membres d’un col·lectiu vulnerable, però vam tenir voluntaris espontanis que mai ho havien estat. I aquest volum eventual s’ha perdut. Hem de buscar-los i fidelitzar els que ja tenim, i emmotllar la institució a les seves necessitats i possibilitats. Si algú pot aportar alguna cosa una hora a la setmana, li hem de facilitar, en alguna cosa que li agradi. Molts necessiten un contacte amb la realitat per sentir-se útils. Un altre repte: que se’ns vegi, que obrim més les portes.
Es por fer una primera avaluació de la campanya de recollida de joguines del Nadal d’enguany? El canvi de local de recollida i muntatge, disposar de la casa Mariano Ros, ha estat un èxit. Anem molt bé. Aquí se’ns veu més. A Terrassa seguim la línia de la resta de Catalunya, però amb una personalitat pròpia, marcada, amb cartelleria diferent cada any, en simbiosi amb una ciutat molt solidària.
