L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet oficial la dada: Terrassa és la tercera població de Catalunya en nombre d’habitants, amb 228.294, sols darrere de Barcelona (1.686.208) i l’Hospitalet de Llobregat (282.299), i superant Badalona (226.219). Sabadell, amb 221.564 habitants, n’és la cinquena.
Al ritme actual d’arribada de nous residents, Terrassa arribarà a la xifra de 250.000 habitants l’any 2030, com es va indicar en un reportatge del Diari de Terrassa al setembre passat,
Segons el cens municipal a 1 de gener del 2024, publicat aquest dijous per l’INE, la població a Terrassa es va incrementar l’1,3% en comparació amb l’any anterior. A Barcelona, el creixement va ser de l’1,8% i a l’Hospitalet, del 2,1%. A Badalona i Sabadell es va situar en el 0,9% i l’1,6%, respectivament. La sisena i la setena ciutats de Catalunya són dues capitals de província: Lleida, amb 144.878 habitants, i Tarragona, amb 141.018.
El poble més petit
Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, torna a ser el municipi menys poblat de Catalunya. Amb 26 habitants, en va perdre tres al llarg del 2023, cosa que el situa a la cua del rànquing per primer cop des del 2016. Des de l’any següent, Gisclareny, a la mateixa comarca, va ostentar aquesta posició. D’altra banda, les dades també mostren que Puigcerdà és la capital de comarca amb més creixement de població del país, un 2,7% interanual. A més, per primera vegada a la seva història supera els 10.000 habitants. En conjunt, pràcticament dos de cada tres municipis catalans han experimentat un augment poblacional l’últim any.
Segons el cens, la població va créixer el darrer any en 620 municipis catalans, és a dir una mica més de dos terços de tots els municipis de Catalunya. Un reflex de l’augment de població general al país el darrer any, segons el mateix cens, d’un 1,4%: de 7,9 milions d’habitants l’1 de gener de 2023, a una mica més de 8 milions l’1 de gener d’aquest 2024.
Dels deu municipis de més de 10.000 habitants amb més creixement, n’hi ha set de costaners i concretament quatre són de l’àrea del Camp de Tarragona: el primer, Mont-roig del Camp, amb un 3,7 més de població que el fa superar per primera vegada els 14.000 habitants; també Calafell (+3,6%), Cunit (+3,3%) i Vila-seca (+2,6%). I més al sud, la Ràpita és el quart municipi d’aquestes dimensions que més població ha guanyat (+3,1%) durant el 2023.
Cal sumar-hi aquí els municipis costaners gironins de Castelló d’Empúries, que ha guanyat gairebé un 3% de població i supera per primer cop els 12.000 habitants, i Lloret de Mar, amb 42.134 habitants segons el cens (+2,4% respecte l’últim any). Puigcerdà -que supera els 10.000 habitants per primera vegada amb un 2,7% de creixement- i la Bisbal d’Empordà (11.637 habitants, un 2,4% més), ambdues capitals de comarca, també formen part de les 10 ciutats de més de 10.000 habitants que més població han guanyat.
Al seu torn, Girona és la capital de demarcació que creix més (un 2,3%) i té 106.476 a 1 de gener de 2024. Pel que fa a municipis més petits -de més de 1.000 habitants- Seva és el que més ha crescut, i té ara 3.772 habitants, un 7,5% més; i també Montferrer i Castellbò, amb 1.163, que creix un 6,4%.
La meitat de la població de Catalunya, en 19 municipis
D’altra banda, l’anàlisi de la població municipal permet concloure que 19 municipis catalans concentren la meitat de tota la població del país. Així, una mica més de 4 milions de persones viuen a Barcelona, l’Hospitalet, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès (98.649 habitants), Cornellà de Llobregat, Rubí (81.523 habitants), Manresa, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels i Viladecans, les ciutats més poblades de Catalunya, en aquest ordre.
Els municipis menys poblats
Amb l’inici de segle, Sant Jaume de Frontanyà va posicionar-se com a municipi menys poblat segons el padró, rellevant Tiurana (Noguera), que ho era l’any 2000. El poble berguedà, que ha fluctuat entre els 25 i 30 habitants la majoria dels anys, va estar a la cua una dècada i mitja, fins que una lleugera pèrdua d’habitants a Gisclareny la van situar última del rànquing el 2017, amb 27 habitants. En l’últim cens, publicat aquest dijous, el municipi en suma 30, per darrere de la Febró (Baix Camp), amb 36; Forès (Conca de Barberà) i Cava (Alt Urgell), amb 40; i Fígols (Berguedà), amb 42.
Puigcerdà, 10%
Per capitals de comarca, Puigcerdà és la que més creix percentualment (2,7% en un any), ja que ha passat de tenir 9.775 habitants segons el cens del 2023, a 10.041 a 1 de gener del 2024. De fet, segons l’Enciclopèdia Catalana, és la primera vegada a tota la història que el municipi de la Cerdanya supera els 10.000 habitants –fins als anys 40 del segle passat no havia passat mai de 2.500, i un creixement sostingut des d’aleshores la va portar als 7.000 amb el canvi de segle, i a superar els 9.000 per primera vegada el 2009. Des de l’any 2018, la xifra ha crescut més d’un 10%.
El cens anual de població és una estadística que l’INE publica anualment des de l’any 2021, basada en registres administratius com el padró municipal, entre d’altres. Prèviament el cens era decennal i es feia mitjançant entrevistes, per això les xifres de població anteriors al 2021 són extretes del Padró municipal, també publicats per l’INE.
