El comerç de Terrassa parla català, però ho fa menys que l’any 2018. Així ho prova l’estudi Ofercat 2023 impulsat pel departament de Política Lingüística i presentat ahir a la Sala Qu4drant.0, amb el pla d’acció Ofercat, que vol promoure l’ús del català als establiments públics de la ciutat. L’indicador ha radiografiat el teixit comercial i de restauració de Terrassa, on la llengua més utilitzada en la retolació és el català, però és minoritària com a llengua de salutació.
És en l’àmbit oral on es percep amb claredat l’estat de salut del català com a llengua d’ús comú en els establiments de la ciutat. L’estudi Ofercat 2023 revela que a 38 de cada 100 establiments el comerciant es dirigeix al client en català. Són 7 punts per sota del registre de 2018, quan 45 de cada 100 rebien els usuaris en aquesta llengua.
La dada millora en la disponibilitat lingüística, és a dir, l’adaptació al català del comerciant quan el client s’adreça en aquesta llengua. A Terrassa, en 68 casos de cada 100 el botiguer canvia de llengua. L’any 2018 els comerciants que responien en la llengua del client eren 74 sobre 100.
L’informe Ofercat afirma que els usos lingüístics responen a la realitat social i, especialment, a l’evolució demogràfica de la ciutat i del conjunt del país. L’augment de persones arribades de l’estranger que estan al capdavant de comerços -en el tracte directe amb el client- arriba a la ciutat al 23,2%, una dada que segon Ofercat “segueix l’evolució demogràfica de Catalunya”.
Segons les dades del cens de població de l’INE corresponents a Terrassa (2023), un 66% de la població ha nascut a Catalunya, un 15% a la resta de l’Estat i un 19% a l’estranger.
Per sectors comercials, tots registren una caiguda de l’ús del català, amb l’única excepció del tèxtil i derivats. La restauració i l’hoteleria són els sectors que registren un índex més baix de salutació en català, 20 sobre 100.
La salut, l’estètica i el tèxtil registren una millora significativa en la disponibilitat a utilitzar el català quan la clientela usa aquesta llengua. De fet, l’estudi detecta un nivell força alt en diversos sectors, superior als 60 de cada 100 establiments. En la predisposició a passar-se al català quan el client el parla, la restauració és el sector amb un índex més baix, 53 punts sobre 100.
L’estudi també avalua aspectes com la retolació dels establiments, que a Catalunya és obligatòria en català. A la ciutat de Terrassa, el català és la llengua més utilitzada a la cartelleria de bars, supermercats, estabilients de restauració, botigues de moda, sabateries o centres d’estètica, entre d’altres. En 64 de cada 100 establiments la retolació identificativa està en llengua catalana. En la informativa, però, baixa a 60 punts.
En els dos casos, tan pel que fa a la cartelleria amb el nom de l’establiment, com la que informa els clients dels serveis o dels horaris, la presència del català ha caigut 9 punts des del darrer estudi de 2018.
Per sectors, la retolació en català és molt majoritària en establiments d’alimentació (77 sobre 100), de salut o d’estètica (71 sobre 100). De la mateixa manera que amb l’ús oral, la restauració, l’hoteleria (53) i l’oci (45), tenen nivells baixos de retolació en català. La retolació baixa a tots els sectors llevat del tèxtil, on creix.
Formació al mateix comerç
El plad’acció Ofercat per promoure l’ús del català a Terrassa s’adreça als comerços més deficitaris en matèria lingüística. Preveu 15 sessions de formació bàsica en llengua catalana al mateix comerç, cosa que permetrà al comerciant adreçar-se al client en interaccions senzilles. La directora del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí, Teresa Garcia Balasch va presentar ahir el pla, que compta amb el suport dels agents econòmics de la ciutat. Les sessions de formació bàsica als establiments permetran informar el personal del comerç de les vies presencials o en línia per aprendre català. També s’informarà els comerciants dels ajuts per a la introducció del català a les empreses, així “com dels drets i deures lingüístics”.
