Falten dues setmanes per a Nadal i us convidem a mirar pel forat de la porta i descobrir com la ciutadania de Terrassa gaudia de les festes fa seixanta anys. Els avis recordaran aquells temps de lots i paneres, els fills riuran en comprovar que la música sonava en casset i els nets… els nets comprovaran que, mig segle després, resulta genial veure que, a diferència del que els diuen, temps passats no eren necessàriament millors. Ahir, la sala gran del Cinema Catalunya va acollir la presentació de l’audiovisual “El Nadal d’abans”, un recull d’imatges i anuncis d’època presentat per Santi Rius. Li hem manllevat un recull de fotos que ens recorden com terrassencs i terrassenques esperaven Nadal per gaudir-lo en família i com, per a la majoria, la festa no era una festa sense la panera nadalenca. Lots de totes mides i assortits a punt per ser distribuïts a les bomboneries i al mercat, neules i torrons per guarnir els lots d’empresa a Los Jijonencos, i les targetes dels vigilants i els escombraires a la recerca de les estrenes casa per casa… Mireu, mireu, perquè ben segur que així com érem, segurament així som.
Tot a punt al Mercat de la Independència
Torrons entre queviures, amb vestit i corbata
Eren dies de mudar. De guarnir-se per celebrar amb la família i els amics un Nadal tradicional. Perquè els anys seixanta, com ara, la tradició era un valor intrínsec a les festes de Nadal. A la foto podem comprovar amb quina cura aquests paradistes del Mercat de la Independència havien decorat la seva botiga. Al fons, a l’estanteria, llaunes i begudes, especialment vins, brandis i caves. I al davant, en un aparador mil·limètricament organitzat, un ampli assortit de torrons, neules i caixes amb assortits nadalencs. La imatge és en ella mateixa un retrat de la Terrassa dels anys cinquanta. Darrere el taulell, els comerciants viuen els dies previs a Nadal mudats amb camisa, corbata i una bata de vestir. Al davant, un client amb bigoti es presta a sortir a la foto. I a l’esquerra, dos vailets amb boina s’han colat a la instantània nadalenca. Són els “mossos” que belluguen pels passadissos del mercat ajudant en les tasques de descàrrega. Un dels comerciants els mira de reüll, sembla que no se’n refia… Vinga, que és Nadal!
De quan les caixes i els bancs obsequiaven els clients
Caixa Terrassa, música en casset
Aquest és el cartell que Caixa Terrassa penjava per Nadal, comunicant als clients amb dipòsits a l’entitat que, sovint condicionat a un nou ingrés, serien obsequiats amb la darrera tecnologia en so. Una casset amb un recull musical de nadales, d’Els Beatles, dels Rolling Stones. Es podia triar… La imatge de la cartelleria dona una idea del paradigma de modernitat del moment. Una guitarra espanyola de fons, una flauta travessera i dos elements de percussió. Ni bateries ni sintetitzadors… tot amb un fos de purpurina psicodèlica… Eren els anys seixanta, quan tot estava per fer, quan per festes el temps s’aturava i els infants, els joves i els grans es deixaven endur per la màgia del moment.
Obsequis populars per als encarregats de posar ordre al trànsit
Els “urbanos” de la Rambla, amb una pila de regals
A ulls dels més joves, aquesta és probablement la imatge més impactant del Nadal d’abans. Pels personatges, per la seva funció i pel seu entorn. Anem a pams. L’any 1954, data de la foto, l’arribada de les festes nadalenques impregnava tota la ciutat de Terrassa i una de les estampes més populars era la dels “guàrdies urbans” encarregats de regular el trànsit a les cruïlles de la rambla d’Ègara: davant del Mercat, a la cruïlla del portal de Sant Roc i al Doré. No hi havia semàfors, de manera que ells eren els encarregats d’evitar que les cantonades esdevinguessin un festival de topades. Agraïda, la ciutadania responia cada Nadal als tradicionals xiulets dels “urbanos” amb obsequis com ampolles de cava, torrons, caixes assortides i regals diversos. Els agents, vestits de gala, surten a la foto dalt de la glorieta del portal de Sant Roc, quan encara circulaven cotxes! No us perdeu l’edifici del darrere. El Grup Escolar Torrella, una joia del modernisme local a la cantonada de Gutenberg que fou enderrocat l’any 1969.
Un “aguinaldo” per al carter, per al vigilant, per a l’escombraire…
La felicitació coral, casa per casa
Cada dia feien la seva feina i un cop a l’any ens ho recordaven casa per casa. Eren les setmanes anteriors a Nadal, quan el vigilant que dia i nit patrullava pel barri, cuidant que tot estigués en ordre i ningú patís mal, picava a la porta per desitjar-nos un bon Nadal. El professional entregava una postal dedicada, a la qual es responia amb una estrena, uns torrons o una ampolla de cava. La ruta la feien també els carters, els escombraires, els repartidors del butà, assalariats que amb aquesta passejada nadalenca completaven el seu jornal per les festes. L’assortit de postals era variat i en alguns casos fins i tot sofisticat. És el cas de la postal de la fotografia, que a banda de reproduir una imatge pulcra i uniformada del vigilant, utilitza de fons el pont del Passeig i l’edifici de l’antic hospital de Mútua Terrassa, quan encara no s’havia construït l’actual edifici de 17 plantes, que es va inaugurar l’any 1975.
Gelats a l’estiu i torrons per Nadal… com ara
Torrons de Xixona? Al carrer Cremat
Es diu així perquè els torrons venien de les factories torroneres de Xixona (Alacant)? O senzillament era la denominació de la varietat de torró fluix? Doncs aquest és un dubte que ha assaltat un munt de generacions, clients d’Els Jijonencos. La raó és que la botiga ha estat el referent per les compres dels dolços de Nadal durant moltes dècades. Primer al carrer Cremat, i des de fa anys també al portal de Sant Roc. Sempre amb les portes obertes, convidant la ciutadania a tastar i comprar torrons, neules i polvorons. A la fotografia, un grup d’estudiants amb uniforme, carregades amb els llibres, esperen a ser ateses… Dècades després, l’establiment de torrons més popular de Terrassa pot presumir que pràcticament no hi ha cap ciutadà que no hagi passat com a mínim un Nadal pel seu taulell per endur-se una barra de felicitat.
