L’historiador Marcel Taló presenta el llibre “El cooperativisme a Terrassa”, en què repassa les cooperatives inicials dels anys trenta, les empreses que feien fallida dels setanta i les de consum crític a partir del 2011.
Quan es pot dir que el cooperativisme es fa fort a Terrassa? Estudiem els darrers 125 anys de cooperativisme. Es poden identificar tres grans moments de força, tot i que no vol dir que siguin els únics. El primer és coincidint amb la II República, de 1930 a 1939. Hi ha un gran creixement: hi ha més cooperatives i estan més enxarxades, connecten les experiències urbanes amb les rurals. El segon és el dels anys seixanta i setanta, amb la recuperació de la democràcia, ja que el franquisme es va carregar tot el que hi havia. Però també la crisi de la indústria (tèxtil i després del metall). Hi haurà un 20% d’atur i la gent vol tenir feina. Ergo creen cooperatives de treballadors.
I el tercer, és l’avui dia? Efectivament, l’estem vivint en l’actualitat, a partir de la crisi del 2008 i la lectura política que es fa a partir del 2011. Una de cada tres cooperatives té menys de 10 anys. I no va tant amb la desindustrialització, com amb les tesis del consum crític. Com ara les energies (hi apareixen Som Energia, Som Connexió), finances (Coop 57, Caixa d’Enginyers), consum de proximitat (L’Egarenca, La Tafanera…).
“A partir del 2008, les cooperatives neixen en el marc de les tesis de consum crític”
Una cooperativa del 1920 era més obrerista i de treball… I avui són de consum dels “Som”? O sempre hi ha hagut de tot… I els moviments socials del segle XXI no s’han inventat res? Gairebé no ens hem inventat res, tot i que estem innovant o millorant la fórmula que ja havien practicat les nostres àvies. Per exemple, l’habitatge: Els Amics es funda el 1922 per a construir habitatges. I ho fa en un moment en què a la zona de Pere Parres no hi ha ni una sola casa. I ho fan per solucionar la manca d’habitatge per als obrers. Però abans es cooperativitzava la propietat: ara està canviant i es vincula al seu ús. Per exemple, la cooperativa La Teulada, ara a Terrassa, que construirà en sol públic (que és pioner a Catalunya). I es proposa cooperativitzar no només la construcció, sinó la propietat. Ens hem inventat les cooperatives d’habitatge? No. Estem anant un pas més enllà? Sí.
També passava a les típiques “cases barates” de Terrassa? En alguns casos sí, siguin organitzades pels empresaris o pels obrers. Per exemple, Vidosa: Viviendas Domingo Sabio, davant dels salesians, a la Maurina, es construeix perquè hi puguin viure. O la cooperativa Sant Eloi, amb un bloc de pisos a Can Roca.
Quina és la cooperativa més antiga en funcionament, ara mateix? És també Els Amics, però la divisió d’aigua, que es crea l’any 1929. És un cas bastant únic: Jo crec que sobreviuen encara el 2024, tot i els canvis urbanístics, perquè tracten amb bé comú com és l’aigua. Malgrat tot, la gent necessita obrir l’aixeta qui que ragi aigua. Encara funcionen gairebé 200 famílies amb la seva xarxa d’aigua. I és encara més interessant, perquè no tenen comptadors individuals. Per tant, han de confiar els uns en els altres, en el fet que facin un ús responsable. I això, doncs, millora les relacions veïnals. A més, neix des de La Coral, de la qual es deriva la cooperativa d’aigua, la d’habitatge, la de consum (que, per cert, arriba a emetre moneda pròpia)… Vol dir que hi ha una voluntat de cooperativitzar com més aspectes de la vida quotidiana millor.
/ ALBERTO TALLÓN
Curiosament, del que coneixem avui dia de La Coral, és l’antic cafè al carrer del Pantà. Més que la història, que és un lloc per fer birres. És una llàstima. Si més no, jo em quedo amb el fet que l’entitat segueix viva, 100 anys després, encara complint una determinada funció social per als terrassencs.
Quins són els avantpassats d’aquestes entitats? La Coral és una escissió del Coro Vell. La cooperativa de Sant Josep, aquí El Social, s’inspirava en una societat de suport mutu. El Celler Cooperatiu s’inspirava en formes d’associacionisme agrícola de finals del XIX… No neix del no-res: sempre hi ha exemples previs inspiradors. No es funden perquè sí.
La desindustrialització: van sorgir iniciatives de treballadors que es quedaven amb l’empresa que tancava per fallida? El cooperativisme neix més de la necessitat, que no pas de la voluntat. I en un moment històric, la forma d’aconseguir feina era autoocupar-te. Una mena d’emprenedoria. I la cooperativa funciona per a gent que està a l’atur i s’uneix. I d’altres, el d’empreses que fan fallida i abans de perdre la feina, decideixen quedar-se l’empresa.
Un exemple icònic de Terrassa? El cas més conegut als anys de la Transició serà Inducar: Carrocerías Costa. Es dedica a fabricar cotxes. I no tanca fins al 2009. Va passar molt amb la crisi econòmica dels setanta, però no pas amb la del 2008. Per això, és arriscat relacionar cooperativisme i crisi com a sinònims.
“Als setanta, els treballadors es van quedar empreses que tancaven. La més famosa és Inducar”
Hi ha espai per a l’autocrítica? Hi ha el risc de tenir una dependència excessiva del finançament públic. I això llastra el desplegament del moviment.
