Era dimarts, 9 de desembre. Terrassa va ser la ciutat de Catalunya més afectada per una ventada que va superar les dimensions previstes. De Terrassa van procedir el 29% de les trucades al 112. Es van registrar dues víctimes mortals. En fa deu anys.
Els fets
L’unic precedent similar recent a casa nostra s’havia registrat el 24 de gener del 2009, però el que va passar el 9 de desembre del 2014 va trencar previsions i antecedents, rècords i arbres, pals de telefonia i vidres, contenidors i teulades, senyals i semàfors. I va deixar un rastre de desolació: dos joves morts per l’enfonsament d’un mur a l’avinguda de Jaume I, 70 ferits per cops o talls provocats per vidres, apagades, sepultures destrossades per arbres al cementiri. “L’episodi de vent ha comportat efectes de caràcter catastròfic a la nostra ciutat”, feia constar un informe municipal. L’Ajuntament va xifrar en 1,5 milions d’euros la pèrdua econòmica pròpia. És impossible calcular-ne la dels particulars.
La cronologia
Aquest dilluns vinent farà deu anys d’allò. Era dimarts. Dilluns, 8 de desembre del 2014, el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT) va enviar un comunicat a Protecció Civil de Terrassa: entre les 0 i les 18 hores de l’endemà es podien superar els llindars de risc per vent al Vallès Occidental, però el perill era moderat de 0 a 6 i de 12 a 18 hores, i de nivell alt de 6 a 12. El comunicat informava que les ratxes més fortes s’assolirien a cotes mitjanes al prelitoral. Però Terrassa se situa a cotes baixes. Tot i això, el servei municipal va activar el protocol intern d’avisos i va notificar la situació als seus seguidors en una xarxa social. El CECAT recomanava tancar jardins que poguessin representar un risc i reforçar l’ancoratge de mobiliari urbà i de la decoració de Nadal.
Dia 9 de desembre, 9.05 hores, comunicat del Cos d’Agents Rurals: s’activa el Pla Alfa a nivell 1 per risc d’incendi a la comarca. 10.22 hores: comunicat del CECAT de seguiment de l’alerta. El risc per vent al Vallès Occidental era alt de 6 a 12 hores, amb les ratxes més fortes en cotes mitjanes i altes. Protecció Civil no havia rebut encara cap notificació de situació real extraordinària des del Centre Receptor d’Alarmes del Municipi (CRA).
El vendaval sacsejava la ciutat. Minuts després de les 12 hores, el servei municipal d’Esports va suspendre les activitats en els equipaments de la seva competència i l’Ajuntament va tancar els parcs de Sant Jordi i de Vallparadís. A les 13.10, el CRA estava col·lapsat. A les 13.20, l’alcalde va activar el pla d’emergència municipal en nivell d’alerta i va convocar el comitè d’emergència, que va pujar el nivell a “emergència”.
Un anemòmetre instal·lat a la rambla d’Ègara amb el carrer d’Antoni Torrella, controlat per l’AEMET i l’Eseiaat, havia enregistrat un cop de vent de 133,6 km/ a les 12.38
Un vent ferotge s’embravia en els canals d’antigues rieres esdevingudes carrers. Enmig del temporal, va caure el mur de l’AEG, sepultant el Jaume i la Rabha (27 anys ell, 16 anys ella). El vent segava arbre rere arbre, fins a un miler en la trama urbana. El CECAT va baixar la fase al nivell d’alerta a les 19.15 hores.
Un home observa el mur de l’AEG destrossat / ALBERTO TALLÓN
Terrassa seguia sumida en l’estupor entre les sirenes dels vehicles d’emergències. Era la població més afectada per aquell vertigen de vents. De fet, fins a les 8 hores del 10 de desembre, el 112 va rebre 2.604 trucades, de les quals 757 procedien de Terrassa: el 29% del total. A la ciutat de Barcelona en van correspondre 189. A Sabadell, 310. A les 13.40 hores, uns 70 alumnes de l’Escola Agustí Bartra van ser confinats en el pavelló perquè volaven plaques del sostre de l’equipament. Un arbre es desplomava en una escola bressol.
Incidències com la caiguda de catenàries i arbres van fer aturar trens entre Terrassa i Sabadell. Un maquinista va quedar atrapat en la cabina per l’impacte d’un arbre. Un anemòmetre instal·lat a la rambla d’Ègara amb el carrer d’Antoni Torrella, controlat per l’AEMET i l’Eseiaat, havia enregistrat un cop de vent de 133,6 km/ a les 12.38. Dilluns fa una dècada d’una ventada catastròfica.
Un fenomen meteorològic inusual
Un informe de MeteoCod va qualificar aquella ventada de Tramuntana com a “excepcional”. En superfície s’havia format una pertorbació cap al nord de Tunísia i una de secundària a l’est de Menorca, més una falca anticiclònica per l’oest peninsular. A les capes més altes, a uns 9.000 metres, una forta intrusió del “jet stream”, canal de vents molt forts en forma de tub, i d’una massa d’aire molt seca. A 5.500 metres, la concordança de pertorbacions. Tot plegat va amplificar la força de la Tramuntanada. El corrent, en ser tan sec, tendeix a comprimir-se en topar amb el vent davanter, cosa que l’obliga a descendir.
Troncs que ofereixen tresors
Almenys un cop a la setmana, el José visita com a mínim “un tronc”, gairebé sempre el situat a la rambla de Francesc Macià, a tocar de la biblioteca del districte 6. “Hi he trobat autèntics tresors”, diu. Aquest tronc forma part de la xarxa Arllibre, una iniciativa sorgida després de la ventada per aprofitar com a lloc d’intercanvi de llibres la fusta d’alguns dels arbres trencats aquell 9 de desembre. S’hi van obrir buits on es col·locava el material. Es tracta d’agafar un llibre de les prestatgeries i, si és possible, deixar-n’hi un altre. A Terrassa hi ha una desena d’aquests punts. Per exemple, a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT), a la rambla de Francesc Macià, al Vapor Gran i a l’Hospital de Terrassa. I al parc de Sant Jordi i la UPC.
Testimonis
Jordi Marín, sotsinspector de la Policia Municipal
/ ALBERTO TALLÓN
“Al cap d’un policia hi ha experiències que mai s’obliden,
i aquesta n’és una”
Jordi Marín és sotsinspector de la Policia Municipal de Terrassa. Fa deu anys tenia el rang de sergent del mateix cos. Té marcat a la pell el record d’aquell 9 de desembre: “Al cap d’un policia hi ha experiències que mai s’obliden, i aquesta n’és una”.
L’allau d’avisos era constant, els telèfons treien fum: “Durant tot el matí ens entraven trucades per incidències relacionades amb el vent, però a partir del migdia, de les 12 o les 12.30, van augmentar les trucades al 092 de manera exponencial”.
El sistema es desbordava: “Teníem tres persones que atenien trucades i es va saturar el servei. Vam haver de muntar una segona sala amb tres operadors més. Jo estava entre ells. Davant l’al·luvió de requeriments, vam haver d’establir un sistema de recollida d’informació amb una taula que registrava les dades imprescindibles, com el tipus d’incidència, l’hora i el lloc, per passar a la següent trucada, i a la següent, i minimitzar les esperes. Però no donàvem l’abast. Tots, els sis, teníem requeriments en espera”.
Va irrompre el moment fatídic: “Vam rebre una trucada des de la zona propera a l’AEG. Informava d’una persona sepultada per un mur. El temps va semblar detenir-se a la sala. Uns companys van acudir a la zona. El cos sense vida es va trobar relativament ràpid. Quan les unitats marxaven, un testimoni ens va trucar. Semblava que veia l’operatiu des de la finestra”.
“No marxeu, no marxeu, hi ha una segona víctima enterrada a uns metres”, deia l’interlocutor.
La incredulitat primera com a escut emocional instintiu va deixar pas a la realitat: “Volíem creure que era impossible, però calia donar credibilitat al testimoni. Va costar trobar aquest segon cos. El testimoni ens donava indicacions. Recordo que els treballadors d’una empresa propera ens van ajudar. Vam trobar la segona víctima. La primera trucada va ser impactant, però la segona va deixar congelada la Prefectura. Es va fer el silenci. A poc a poc havíem interioritzat que totes les incidències serien similars, però allò va ser una maçada. Vius aquests desenllaços fatals amb proximitat, fas teves aquestes víctimes”.
La jornada era trepidant, a la sala operativa i a la via pública: “No vaig fer l’aturada del migdia i vaig sortir al carrer a la tarda. En veure l’estat de la ciutat amb la ventada, li vaig comentar al meu company: ‘Sembla com si un gegant hagués agafat una caixa i l’hagués sacsejat’. Terrassa era el contingut de la caixa. Vaig arribar a pensar que la situació viscuda era propícia al fet que hi hagués hagut més víctimes. Algunes teulades volaven com a cometes, queien palmeres, es desplaçaven contenidors”.
Vicenta Villar, cap de Protecció Civil
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“El comportament de la ciutadania de Terrassa va ser exemplar”
“La situació va ser molt complexa. Amb la pluja, a vegades la distribució territorial no coincideix amb les previsions, però amb el vent acostuma a ser bastant fidedigna”, diu Vicenta Villar, cap de servei de Protecció Civil. Aquell dia, “el vent de procedència nord, en arribar a la comarca, es va trobar amb dificultats per ascendir, amb una pressió extra. Era com un globus que, ple de pressió, expulsa l’aire amb virulència. La diferència de temperatura va dilatar el fenomen i, en lloc de dissipar-se cap amunt, va baixar a gran velocitat”. I va sacsejar la ciutat en una jornada “en la qual el personal de Protecció Civil va treballar durant tot el dia”.
La influència de les xarxes socials no era l’actual, recorda la Vicenta, i es van aplicar els protocols, amb el consegüent llistat de consells d’autoprotecció. Terrassa tampoc disposava d’estació meteorològica com la que es va muntar després a Can Poal. “El comportament de la ciutadania de Terrassa va ser exemplar”, subratlla la Vicenta en rememorar un dia “molt trist, però amb una resposta molt positiva dels serveis d’emergències”. Un dia “amb quatre hores de vendaval sostingut”, amb els pics coneguts de velocitat extraordinària, en una ciutat com Terrassa, de gran superfície “i amb una immensa massa forestal”, que “té tots els riscos” exceptuant els de les allaus i els propis del litoral.
Els avantatges d’aquella experiència: “Es va crear el pla Vencat. La població està més atenta a la informació meteorològica i a les xarxes, i les activitats a l’aire lliure i els parcs es tanquen abans quan hi ha risc”. Els reptes: “Les inversions en Protecció Civil han de ser estructurals i cal incidir molt més en la formació de la ciutadania”.
Jordi Moreno, cap de parc de Bombers
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“El 5 de gener, una multitud ens va aplaudir de principi a fi a la Cavalcada de Reis”
“Tenia la jornada lliure, però a mesura que avançava el dia i creixia la velocitat del vent, vaig trucar al cap de guàrdia per oferir-me: ‘Em necessiteu? Vols que hi vagi?’ Em va respondre que sí. Altres companys van fer el mateix. S’havia esfondrat un mur a prop del parc i havia causat un mort. Un testimoni havia alertat de l’ensulsiada. Vaig anar en cotxe a aquesta zona i vaig veure als companys allà. Quan arribaven a aquest servei, havia caigut una palmera just al costat d’un bomber. Un company va aconseguir avisar-li a temps”.
Un cop trobat el primer cos, es va rebre l’alerta sobre el segon. Va costar localitzar-lo: “Em va impactar. Era una nena de 16 anys”. El ritme era tan frenètic, que Jordi Moreno, el cap de parc de Bombers, no va poder assistir a les reunions del comitè d’emergència: “Anava d’un lloc a un altre amb un vehicle lleuger, La meva tasca era discriminar les actuacions segons la importància”. No pot oblidar aquella jornada, però tampoc la del 5 de gener, “quan la multitud ens va aplaudir de principi a fi en la Cavalcada”.
Gerardo Rubio, exoperari d’Egarvia
“Les ampolles volaven i ens vam haver de protegir darrere d’un contenidor amb uns mossos”
Gerardo Rubio es va jubilar fa un parell de mesos després de 22 anys en l’empresa municipal Egarvia. Aquella jornada laboral la va començar amb la comesa de sempre: l’atenció de demandes de retirada de vehicles per la grua. Però aquell no era un dia normal: “El ritme era com el d’altres ocasions, amb nevades o pluges intenses, però la situació es va tornar tremenda. Aquell dia les tasques extres van consistir a retirar cotxes que corrien risc de rebre l’impacte elements com a cornises o antenes, però vaig arribar a tenir por per la nostra integritat”. Ell i el seu company es trobaven al portal de Sant Roc quan es van veure obligats a buscar refugi: “Els contenidors anaven d’una banda a l’altra. Un de recollida de vidre va bolcar. Les ampolles volaven i ens vam haver de protegir darrere d’un contenidor amb uns mossos d’esquadra. Vam aconseguir després arribar als vehicles. La diferència d’aquell dia amb altres va ser, sens dubte, el risc i el fet que es van registrar més serveis afegits als ordinaris. I l’endemà, també”.
