La caiguda de la natalitat no s’atura a Terrassa, on l’any 2023 van néixer 1.702 infants vius, la xifra més reduïda en 28 anys. Ens hem de desplaçar als anys noranta –quan a Terrassa vivien 60.000 persones menys que ara– per trobar un indicador de naixements similar a l’actual. Concretament, l’any 1996 van néixer a la ciutat 1.603 infants, una xifra inferior a la del 2023. L’any següent, 1997, els nascuts vius ja superaven aquesta xifra. Van ser 1.753, enfront dels 1702 nascuts ara.
Les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i publicades ara per l’Idescat, mostren una caiguda constant de la natalitat a la ciutat des de l’any 2008, quan es va registrar el pic més alt de naixements: 3.100. A partir d’aquell moment, coincidint amb un context econòmic marcat pel crac de l’immobiliari, les xifres d’infants nascuts cauen cada any a la ciutat fins a situar-se als mínims actuals.
Cal tenir en compte que aquesta davallada constant de quinze anys a les sales de parts coincideix en el temps amb un creixement estable de la població. És a dir, augmenta la demografia, i amb ella les dones en edat fèrtil, sobretot pels processos migratoris, però cau la natalitat.
“La natalitat està relacionada amb la fecunditat -comenta el demògraf terrassenc Ramon Arribas-, amb l’estructura de la població i amb l’edat de la mare. També amb la piràmide d’edat i l’existència de generacions nombroses en edat fèrtil”.
Augmenta l’edat de les mares
Les dades revelen que a Terrassa la majoria de les dones tenen fins en la franja d’edat entre els 30 i els 40 anys. L’edat de la mare augmenta i el 2023 van néixer 143 infants de mares amb edats entre els 40 i 45 anys i 19 més van arribar al món com a fills de mares entre els 46 i els 49 anys.
Pel que fa a l’estat civil, s’equilibren les dones que són mares dins del matrimoni (52%) i les que no estan casades (48%).
En un municipi amb un constant procés migratori, mereix especial atenció la nacionalitat de les mares egarenques. Les dades de l’INE i de l’Idescat revelen que l’any 2023, un 68% de les dones que van parir tenien nacionalitat espanyola (1.167 naixements) i un 32% eren de nacionalitat estrangera (535 nascuts vius).
“Terrassa és un laboratori en matèria de migracions”, comenta Ramon Arribas, que recorda que “la majoria de les persones que arriben a Terrassa procedeixen de l’àrea metropolitana. Estem parlant doncs d’una migració de Barcelona, amb un component de renda, més urbana, més metropolitana que no només de països tercers”.
Tendir a atribuir les altes taxes de fecunditat a totes les mares estrangeres “tampoc respon a la realitat. És cert que la comunitat magrebina ha tingut taxes de fecunditat més altes, 5 o 6 fills, com les de les nostres mares o avis. Però la segona generació ha de gestionar maternitat i professió, i aquí ja es comença a veure un diferencial en matèria de fecunditat”.
Arribas insisteix en el fet que el patró varia per països. “Tampoc és cert que totes les dones llatines adoptin en patró europeu. Depèn del país d’origen”.
I a partir d’ara què?
El descens de la natalitat a la ciutat de Terrassa coincideix amb una caiguda també de les defuncions. L’any 2023 es van registrar 1.702 naixements i 1.811 morts.
Les expiacions superen els naixements, però les dues xifres s’acosten cada any.
A la ciutat de Terrassa l’any 2020 per primera vegada les defuncions (2.092) van superar els naixements (1849). Era l’any de la pandèmia i les defuncions es van disparar, però la realitat és que des d’aquell moment la xifra dels decessos ha superat cada any la dels parts. Això sí, com que les defuncions cauen a Terrassa, les xifres s’estan acostant: 1.702 naixements i 1811 morts.
I què passarà en el futur si l’esperança de vida augmenta i la natalitat es desploma? La resposta està en els cicles demogràfics, apunta Arribas.
Actualment, tot i la baixa natalitat, a Terrassa el col·lectiu dels infants i els adolescents és més nombrós que el dels jubilats. La població de 0 a 20 anys (48.399) supera de llarg als majors de 65 anys (39.514). Els infants i joves que viuen a Terrassa superen en nombre els seus avis i besavis.
Les defuncions cauen, les xifres s’estan acostant: 1.702 naixements i 1811 morts / Nebridi Aróztegui
Els processos migratoris expliquen aquesta aparent contradicció entre menys naixements i una població jove nombrosa. La matrícula viva als centres educatius són la prova.
Arribas recorda que “la piràmide d’edat és una foto en moviment i a Terrassa dibuixa un procés clarament cíclic”. Quan aquesta generació nombrosa d’adolescents i joves arribin a les edats de tenir fills “viurem un nou augment dels naixements. Hi haurà més dones en edat de ser mares”.
Aquest és un fenomen demogràfic que es produirà a partir de 2035-2040, les dates en què adolescents i joves arribaran a les edats de la maternitat en el nostre entorn. Aquesta és la previsió. “Caldrà estudiar en aquell moment factors com si es continua retardant l’edat de les mares, o el component de la fecunditat”, apunta Arribas.
Les dones viuen més anys, tot i que la diferència es desdibuixa
El tòpic que les dones viuen més anys que els homes es continua confirmant com una veritat demogràfica amb les darreres dades oficials. L’any 2023 van morir a Terrassa 905 homes i 906 dones, un empat en matèria de defuncions. Dit això, les morts d’homes entre els 45 i els 79 anys es disparen fins a les 413 respecte a les 230 dones que van morir a aquesta edat. A partir dels 80 anys la realitat s’inverteix: van morir 467 homes i 654 dones. Elles, doncs, continuen vivint més anys, una realitat “que es va matisant i l’esperança de vida d’uns i altres s’acosta”, diu Ramon Arribas.
