La mobilitat va ser un dels motius que va provocar la ruptura del govern municipal el mes d’octubre i el mateix tema ha segellat aquest dimarts un gran acord entre l’executiu (Tot per Terrassa i Junts per Terrassa) i el gruix de l’oposició (ERC i PSC). Els quatre partits han tancat, després de negociar fins darrera hora, una proposta única i consensuada que han portat al Ple sobre l’Estat de la Ciutat i que compromet l’executiu en la segona meitat del mandat.
La primera mesura té a veure amb les illes de vianants i blinda el projecte a Terrassa. Les quatre formacions, inclòs el govern, es comprometen a “garantir sempre l’ampliació de les àrees de vianants” a la ciutat, és a dir, no fer cap pas enrere a partir d’ara.
La decisió municipal de reobrir al trànsit els carrers del Teatre, Sant Pau, Puig Novell i Baldrich va provocar l’octubre la marxa d’ERC del govern. Aquest dimarts, els republicans han aconseguit des de l’oposició frenar noves reculades.
L’executiu es compromet “sempre” a garantir el creixement de les zones restringides al cotxe. Sobre l’eix Sant Pau Baldrich, ha ditque es reobrirà al trànsit, però “específica, únicament als veïns de la zona del Vapor Gran, no com a eix de pas”, ha puntualitzat l’alcalde.
Ballart ha volgut deixar clar aquest dimarts que el seu equip es compromet “amb la transició ecològica o revolució verda, les dues denominacions valen”. En temes de mobilitat, ha afegit, “potser hem caigut en contradiccions i polèmiques”, per recordar l’anunci que va fer ara fa uns dies, de què la zona de vianants s’ampliarà fins a la carretera de Montcada.
L’estabilitat del govern
L’acord d’aquest dimarts transcendeix les zones de vianants. ERC ha deixat clar que si l’executiu acceptava les seves propostes i les incorporava a un document conjunt, com així ha estat, “tenen el meu compromís personal i el d’ERC de què el grup donarà estabilitat a l’Ajuntament”, ha anunciat Ona Martínez.
El gest posa final a la situació de minoria de l’executiu? Garantirà ERC, ara des de l’oposició, que el govern no perdi cap votació? Els republicans així han definit el nou escenari: “L’oferta al govern és d’estabilitat perquè pugui treballar. És un acord de mínims. Voldirem més, però el que demanem és realitzable”.
Aquest acord “de mínims” inclou, a banda del blindatge de les zones de vianants, un Pacte Local d’Habitatge, el compromís del govern de treballar per “augmentar significativament” la dotació pressupostària a esports i cultura, “amb l’objectiu d’avançar cap al 5% l’any 2030 en cadascú dels dos àmbits”.
L’any vinent es definirà una “estratègia de ciutat” contra l’abandonament escolar prematur i es crearan de noves places bressol públiques a la ciutat, “amb l’objectiu de tendir cap al 50% de cobertura d’oferta pública a I2”. Són altres propostes d’ERC incorporades a l’acord conjunt.
En matèria fiscal, Esquerra demanava indexar impostos i taxes a l’IPC, per garantir més recursos municipals, però l’acord s’ha quedat en “evitar la continuada pèrdua de capacitat inversora de l’Ajuntament” prenent “les mesures que siguin necessàries per preservar els millors serveis”.
El pacte inclou també les propostes del PSC. Especialment, el compromís d’“en dos mesos” començar el procés per revisar el Pla d’Ordenació Municipal de Terrassa (POUM), amb una comissió d’experts que comenci a treballar la diagnosi, per “iniciar durant 2025 els treballs d’actualització del POUM”.
Una ciutat amb clarobscurs
A banda del pacte a quatre bandes, el debat sobre l’Estat de la Ciutat ha servit als grups municipals per reflexionar sobre el present i el futur de Terrassa, amb el Baròmetre de 2024 com a referent permanent.
Ballart ha dit que l’executiu ha executat “el 24,64% del programa de govern” i que ja estan en marxa 8 de cada 10 actuacions programades. Després d’enumerar les actuacions de l’executiu, l’alcalde ha volgut valorar que la ciutadania puntuï amb un 7,2 la seva experiència de viure a Terrassa.
La socialista Eva Candela ha recordat al govern que “en un moment de creixement, l’atur a Terrassa és del 10,7%, per sobre de la comarca (9,3%) i de Catalunya (8,5%. Des de 2019 Terrassa -ha afegit- ha perdut 120 empreses industrials, el 16% del seu teixit industrial”. La regidora ha fet un sagnant comparativa amb Sabadell. “M’empipa fer-ho, però com pot ser que aculli un hub aeronàutic amb el suport d’AENA, la UPC, i el Consorci de la Zona Franca quan a Terrassa tenim l’enginyeria aeronàutica? Són empreses que facturen 180 milions i ocupen mil treballadors. Les oportunitats hi són. És el govern de Terrassa que no hi és”.
Des del PP Marta Giménez, l’única que no ha presentat cap proposta de resolució al ple de la Ciutat, ha criticat les decisions sobre mobilitat – “Terrassa sembla una gimcana”-, ha afirmat que els delictes augmenten i ha criticat que “la ciutat està molt bruta i les voreres estan malmeses”.
Per la seva banda Alícia Tomàs, de Vox, ha qüestionat la política d’empadronament municipal, ha demanat que els cicles formatius s’ajustin a les necessitats de la indústria i ha defensat la seva proposta de què, en ajuts socials, “hi hagi prioritat per als nacionals”.
La proposta de vox no ha prosperat.
