El 25 de novembre és una data commemorativa, per denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones en el món. Però també és una data reivindicativa, per reflexionar i emmirallar la societat en què vivim: 149 dones han estat assassinades a Catalunya des del 2012. 19 d’elles, només en aquests mesos de 2024. En el 65,5% dels casos, l’agressor era la parella de la víctima.
La violència de gènere no és una realitat llunyana i un concepte buit, sinó que és una quotidianitat a la qual s’enfronten milions de dones durant la seva vida, també a Terrassa. Segons l’informe de “Dades trimestrals de violència contra les dones”, del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el segon trimestre del 2024 es van interposar 278 denúncies a Terrassa per violència de gènere, una dada que representa un augment del 33% (70) respecte a les denúncies del primer trimestre de l’any. “Mai sabrem si aquest augment està relacionat amb una major violència o amb un increment de la sensibilització. Nosaltres creiem que les dues coses”, exposa la regidora de Polítiques de Gènere, Lluïsa Melgares.
Pel que fa a la distribució de les denúncies a Terrassa, el 83,1% (231) es van efectuar per la pròpia víctima després d’un atestat policial. Un 35% de les denúncies es van tramitar a través d’un part de lesions rebut directament al jutjat, mentre que un 3,6% es van interposar directament per la víctima al jutjat.
S’han registrat un total de 313 delictes al municipi, la majoria d’ells corresponents a lesions lleus (78,3%), però també s’han identificat casos de trencament de penes i mesures (10,5% ), delictes contra la llibertat, integritat moral i intimitat (6,1%) i el maltractament habitual (4,8%).
La víctima està protegida?
A Terrassa, de les 33 ordres de protecció incoades, el 60,6% van ser denegades, declarant com adoptades només 13. Una proporció molt més elevada que a Sabadell, on només van denegar-se el 32,3%, però inferior a la dada d’altres municipis veïns com Cerdanyola del Vallès (77,8%) i Rubí (66,7%). La xifra terrassenca però, està per sobre de la mitjana del Vallès Occidental (57%): “Aquestes ordres es demanen quan es considera que la víctima pot estar en perill, i el jutge ho valora. Creiem que la dona encara està molt qüestionada, i en molts casos necessita aquesta ordre de protecció”, aclareix Melgares.
Una xacra que cal combatre
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sentenciava que el 90% de les dones amb edats compreses entre els 16 els 34 anys tenen por de caminar soles pel carrer pel risc de patir una agressió sexual: “Quan el feminisme avança, el masclisme actua i juga amb la nostra por, i la culpa del que ens pugui passar recau sobre nosaltres” conclou Melgares.
