L’any 1949, guerrillers anarquistes del Maquis van executar un dels sabotatges més importants en les seves dues dècades llargues d’activitat. Van tirar a terra unes 40 torres d’alta tensió elèctrica i les pilones d’un quilòmetre de via fèrria entre Manresa i Terrassa, que va deixar a les fosques gran part de la ciutat egarenca.
I un dels maquis que anava fent explotar les pilones no era un altre que Joan Busquets (Barcelona, 1928), qui 75 anys més tard va tornar a Terrassa. Va ser aquest dimecres, en una xerrada organitzada pel sindicat CGT. I justament un 20 de novembre, efemèride de la mort de Franco.
Busquets tenia 11 anys quan va acabar la guerra. I 21 quan va ingressar als maquis, amb qui es va refugiar a França, des d’on travessaven la frontera per escometre els sabotatges. “Vam travessar la frontera pels Pirineus i vam anar a una base de Berga. Després vam anar fent viatges fins a Manresa uns 15, portant a damunt un pes de 40 quilos”, recorda Busquets. Hi portaven els materials pel sabotatge, així com una manta per dormir i una metralleta i una pistola per si eren interceptats per la Guàrdia Civil.
Busquets es refereix al grup de maquis berguedans, entre els quals es trobaven els mítics Ramon Vila Capdevila, “Caracremada”, així com Marcel·lí Massana, anarquistes i tots dos de la CNT.
Un sabotatge que va deixar gran part de Terrassa a les fosques. “Espero que no em guardin rancúnia!”, diu Busquets amb una rialla.
Per bé que el resultat fos positiu, el preu a pagar era alt. “Les condicions de vida d’un maqui eren molt dures. Però, en fi: érem joves”, explica l’anarcosindicalista.
De fet, recorda penúries amb cert sentit de l’humor. Com haver de creuar descalç els Pirineus. “Resulta que a Tolosa em vaig comprar unes botes de muntanya. I quan me les vaig intentar calçar, a la frontera, resulta que m’havien donat dos exemplars del mateix peu”. Com que era impossible de fer-les servir, va continuar caminant amb el calçat de ciutat que portava. “Però al cap de tres hores de caminar es van desfer i vaig seguir descalç”.
Posteriorment, va decidir tornar a Barcelona. La ruta francesa que baixava pel Berguedà (on tenien diverses cases de pagès que els donaven refugi), seguia pel Bages. Allà era habitual buscar la silueta del cim del Montcau, per enfilar cap a Terrassa i Sabadell i endinsar-se pel bullici de les ciutats de les fàbriques i evitar els controls de la Guàrdia Civil.
Tanmateix, Busquets va ser detingut a Barcelona. Després de tres setmanes de tortures a la comissaria, va acabar a la quarta galeria de la Model. Allà hi va passar vint anys.
“Després vaig continuar amb la militància. Ho fèiem amb entusiasme, perquè érem voluntaristes. De tota manera, són les meves idees, no faig cap esforç per tenir-les”, remata, amb un “divertimento” dialèctic.
Amb 96 anys, encara milita en l’anarcosindicalisme. És el darrer maqui viu.
