Queden clars dos conceptes, un d’assimilació d’allò assolit i un altre d’autocrítica: Catalunya disposa d’un ecosistema potent per catapultar-se al futur com a exemple d’innovació, però falta tros per transferir el coneixement a l’àmbit de l’empresa, la indústria i la competitivitat. I el camí cal esbrossar-lo de burocràcia i altres adherències. Aquestes han estat algunes de les conclusions del tercer congrés TECNIO, que ha convertit aquest dijous Terrassa en la capital catalana del debat sobre aquesta transferència de coneixement generat en centres de recerca cap al teixit productiu i un millor posicionament econòmic. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha tancat el congrés subratllant la intenció del Govern de convertir-se “en la ròtula que enfila els generadors de coneixement amb les empreses”.
Terrassa hi té molt a dir. Maise Balcells, tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, ha destacat la important tasca dels investigadors i de les empreses, “que són la base econòmica del país”, i ha subratllat que Terrassa té els fonaments, amb el seu potencial universitari i de centres de recerca (bona part al voltant de la UPC), “amb el Campus urbà més gran de Catalunya”, per ser catalitzador d’aquest impuls, per a l’ecosistema innovador, per a “l’aposta pel talent”. Les administracions públiques han d’esdevenir “facilitadores d’espais i iniciatives d’intercanvi”.
Més embranzida
La consellera Romero ha elogiat el treball d’associacions com TECNIO i ha valorat polítiques anteriors, però no ha eludit l’autocrítica, perquè el treball d’algunes xarxes “ha estat una mica oblidat” i falta més embranzida “per multiplicar esforços” amb l’objectiu final que “el coneixement arribi a la indústria per fer-la més competitiva”. Catalunya, ha dit, va advocar per enfortir el sistema de recerca, en el qual s’han aconseguit bons resultats amb pocs recursos, “però cal definir el d’innovació; no és el mateix”. Cal remar “a favor de la cadena de valor”.
La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha tancat el congrés subratllant la intenció del Govern de convertir-se “en la ròtula que enfila els generadors de coneixement amb les empreses”
El coneixement ha de donar resposta als reptes globals,“i a Catalunya tenim grans generadors de coneixement. Com ho valoritzem? Tenim grans catedrals del coneixement, però ens falta transferir-lo. Són les empreses les que innoven i hem de ser al seu costat, finar bé els recursos, alinear-nos tots a l’una; emprendre un treball conjunt, ser valents, buscar finançament. I per això necessitem també als agents implicats perquè informin de les dificultats”, ha apuntat Romero.
El 70% de la recerca a Catalunya neix en universitats, però no ens podem permetre el luxe de la disgregació: “Hem de ser capaços de dissenyar recursos per multiplicar la tasca que ja es fa. I cal incentivar l’emprenedoria, perquè els innovadors la portin en l’ADN”. La recerca i les seves traduccions innovadores han de servir “per resoldre problemes i atendre demandes de la societat. Per tenir sentit, el coneixement ha de ser compartit”.
“No podem ser un fre. sinó més àgils. També la simplificació administrativa és un repte de país”, ha indicat la consellera
Tot això és crucial “per a la millora de l’economia i la competitivitat”. Però no n’hi ha prou. En la taula rodona desenvolupada just abans de la cloenda, titulada “Del laboratori al mercat: experiències emprenedores TECNIO”, s’han posat de manifest bona part dels esculls per a emprenedors científics. Un: els impediments de finançament, i no sempre del cabdal públic: moltes vegades, de fons de capital risc. El segon, i aquest sí que té a veure amb les administracions: la burocràcia que desanima els projectes. La consellera els ha donat la raó: “No podem ser un fre. sinó més àgils. També la simplificació administrativa és un repte de país”.
Miquel Sàmper
El terrassenc Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball, havia inaugurat el congrés TECNIO, centrat en la transferència de coneixement “com a motor indispensable per millorar la competitivitat del país”. Sàmper ha destacat que el Vallès Occidental, amb el 16%, ha estat la segona comarca (després del Barcelonès) en la llista de principals destins industrials dels fons Next Generation. Les empreses de recerca i desenvolupament han concentrat el 29% dels recursos.
