Quatre anys després que la Generalitat acceptés en herència el Vapor Ros, l’última indústria tèxtil que es conserva intacta al centre de la ciutat passa a mans municipals. El canvi de titularitat del conjunt històric obre un ventall d’incògnites de futur que haurà d’entomar l’Ajuntament i que en aquest moment afronta amb una certesa: caldran temps i inversions monumentals.
El Vapor Ros passa a mans de la ciutat. L’acte institucional de traspàs de la titularitat que estava previst aquest dijous ha estat ajornat, però el canvi de mans ja és una realitat. L’Ajuntament de Terrassa ha executat l’expropiació forçosa a la Generalitat de l’antic complex industrial, una joia històrica, l’últim vapor que queda al rovell de l’ou de Terrassa.
El Vapor Ros ocupa 10.200 m² i està situat a l’interior de l’illa delimitada pels carrers del Portal Nou, de l’Església i del Racó. Resta ocult a la mirada dels vianants i només disposa de dues entrades, una per carrer del Portal Nou, que dona accés a un dels vials interns de l’antic vapor, i a activitats com el gimnàs Espai Tosca, i una segona entrada pel carrer del Racó.
Precisament en aquest accés, protegit per una tanca de ferro, es pot veure des de l’exterior el tram de la nau principal que va construir l’arquitecte modernista Lluís Muncunill.
El conjunt del Vapor Ros que passa a mans de la ciutat l’integren la nau principal del vapor, les naus industrials i les edificacions amb façana al carrer del portal Nou (immobles 11 i 15, antic bingo i pàrquing). La casa Mariano Ros, situada a la cantonada del carrer de l’Església amb el del portal Nou, forma part del conjunt patrimonial, però és propietat de la Fundació Sant Llàtzer, El darrer propietari del Vapor Ros, Francisco Cabeza, va llegar aquest edifici a la fundació terrassenca.
Un oasi silenciós
Un dels reptes que afronta el canvi de titularitat és el d’obrir el vapor a la ciutat. Avui, el conjunt és un oasi silenciós, un trenat d’antigues naus comunicades per vials amb maons. Des de l’exterior no es pren consciència de la magnitud i del valor del conjunt arquitectònic i industrial.
Un altre repte és el de recuperar aquest patrimoni amagat i donar-li un nou ús. En aquest moment hi ha menys de deu activitats estables a l’interior del vapor. Són llogaters, la majoria dels quals amb activitats que permeten conservar les naus que ocupen i també el seu entorn.
El gruix de les naus, però, està en desús. Els darrers anys han estat reparades per la Generalitat, que ha retirat les cobertes d’amiant, ha desmantellat un dipòsit malmès, ha recuperat les teulades d’algunes naus i assegurat l’estructura de l’aparcament, tot abans de traspassar la propietat a l’Ajuntament.
Nova qualificació
El vapor està en condicions per donar-li un nou ús. Una modificació del POUM va canviar la qualificació de tres finques, que es podran destinar a equipaments administratius, educatius, culturals… Qualsevol d’aquests, però, haurà d’anar precedit d’una profunda i costosa rehabilitació.
Els reptes del nou Vapor Ros
Fotos Alberto Tallón
Pendents de la nova propietat El Vapor Ros és una autèntica illa en ple centre històric, un complex de naus on conviuen des de fa dècades un grapat d’activitats i llogaters que ara esperen informació de la nova propietat. L’Espai de cuina, el gimnàs Espai Tosca, una empresa audiovisual, artistes i residents miren ara a l’Ajuntament. Esperen que es respectin les seves activitats i puguin continuar sent els veïns del vapor.
Un centre de creació artística
I un museu d’art permanent El projecte Arts Terrassa, impulsat per artistes, historiadors i persones de l’àmbit de la cultura, proposa fer del Vapor Ros un centre de creació artística amb un museu d’art local permanent, un equipament que ensenyi a la ciutat els artistes i les obres que fa anys resten amagats a magatzems d’entitats, col·leccionistes i institucions. El dia 10 d’octubre es van manifestar i ara esperen resposta municipal.
La rehabilitació del patrimoni
Un vapor protegit Tant el Vapor Ros com la Casa Mariano Ros són finques protegides dins el Pla Especial de Patrimoni Històric-Artístic-Ambiental de Terrassa. La Generalitat ha invertit dos anys i un milió llarg d’euros en la reparació d’uns edificis deteriorats després d’anys inactius. El complex passa a mans municipals reparat i a partir d’ara serà el moment d’anar rehabilitant espais, recuperant edificis històrics per obrir-los a la ciutat.
Els nous usos
El calaix de sastre del nou Vapor Ros La modificació del POUM de 2022 blinda el vapor a l’especulació immobiliària. El complex es podrà destinar a altres equipaments, concepte que inclou usos administratius, educatius, serveis socials, cívics, i altres. El canvi de titularitat posa sobre la taula de l’Ajuntament un patrimoni industrial de 10.200 m² al bell mig del nucli històric i amb la peculiaritat de ser íntegrament públic.
Obrir pas fins a la Font Vella?
S’obre el torn de les idees Des del punt de vista urbanístic, el Vapor Ros és tot un caramel. En el seu moment es va plantejar la possibilitat d’aprofitar la recuperació d’aquest complex per obrir un pas des del carrer del portal Nou fins a la Font Vella, fent més permeable una mançana de grans dimensions. La idea va quedar al calaix i ara el pas a mans municipals del vapor obre la porta a noves reflexions sobre què fer urbanísticament.
Els antecedents d’un projecte ambiciós
Han estat anys de herències, reformes del planejament, negociacions i permutes. Un passat complex per un futur esperançador
La història d’una negativa i una expropiació forçosa
Francisco Cabeza Fonseca ha estat l’últim propietari privat del Vapor Ros. Li havia llegat el seu pare i tots dos estaven d’acord que en el futur passés a ser patrimoni de la ciutat. Però un conflicte amb l’Ajuntament de Terrassa, per dues multes impagades que van acabar en embargament, van indignar Francisco Cabeza, que va modificar el testament a darrera hora. Deixava el complex en herència a la Generalitat, amb la condició expressa que no passes a mans municipal abans de trenta anys. Aquest 2024, però, la finca serà de titularitat municipal via expropiació forçosa. Aquest recurs legal ha permès l’Ajuntament tancar amb la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat el traspàs del complex, això sí, un cop reparats els desperfectes.
L’acord Ajuntament-Generalitat i una permuta
El mes d’abril de 2023 el ple de Terrassa aprovava el projecte de taxació conjunta, acordat per l’Ajuntament i la Generalitat, que obria el pas a l’expropiació del Vapor Ros. El complex industrial ha estat valorat en poc més de 4 milions d’euros, una quantitat que es va incrementar en un 5% via al·legació de la Generalitat. I com liquidarà Terrassa els més de 4 milions d’euros que li costa el Vapor Ros? Doncs no serà mitjançant una partida econòmica que surti dels pressupostos municipals, sinó mitjançat una permuta. L’Ajuntament de Terrassa abona el Vapor Ros posant a nom de la Generalitat un solar destinat a habitatge públic situat al sector de l’AEG. Es tracta d’una finca on l’administració catalana es compromet a aixecar habitatges de protecció oficial i posar-los al mercat.
