Quina és la qualitat de l’aire que respirem? Arran de la pandèmia, aquesta és la pregunta que es van plantejar des de la UPC: “Era necessari avaluar l’aire i vam veure que requeríem de sistemes de ventilació, però era molt car. I si nosaltres implantàvem un sistema en què poguéssim obtenir uns beneficis i fomentar la flexibilitat energètica?” preguntava el professor de l’ESEIAAT i investigador del GRIC, Marcel Macarulla.
El resultat d’aquesta línia de recerca és l’Air quality & Green Infraestructure Living Lab (Airgilab), el primer “living lab” que regenera l’aire dels edificis amb cultius hortícoles, creat pel Grup de Recerca d’Innovació de la Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech (UPC) a Terrassa. Una estructura que s’ha construït en el marc dels projectes MOVE4EDU i BINAFET, en què participen els grups de recerca GRIC de la UPC i SOSTENIPRA de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A la seva presentació, celebrada a l’ESEIAAT de la UPC, ha assistit el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Samper.
Com funciona?
L’Airgilab, construït a la coberta de l’edifici TR5, captura el diòxid de carboni que es genera a l’interior de l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), uns espais als quals està connectat a través del sistema de ventilació. Les plantes hortícoles de l’hivernacle (tomaqueres, enciams i mongetes) absorbeixen el CO2 que expiren els 80 estudiants que assisteixen a classe i, mitjançant la fotosíntesi, el transforma en oxigen.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Aquest aire net recircula novament als espais interiors de l’edifici, en cas que l’avaluació de la seva qualitat sigui adequada. Així, l’innovador Airgilab integra els fluxos residuals generats als edificis dins de processos agrícoles per tal de sumar en l’estratègia de descarbonització i transició ecològica.
Un mètode transformador
Aquest podria ser l’inici d’un canvi. Macarulla, un dels principals promotors del laboratori, afirma que “també volem investigar com l’hivernacle podria reduir la demanda de ventilació de l’edifici preescalfant l’aire o netejant l’aire brut”. Santiago Gassó, un altre dels principals promotors del projecte i investigador del GRIC, afegeix que “aquesta és una instal·lació que permetrà al nostre grup de recerca validar els models de control que desenvolupem, així com estudiar les sinergies entre edificis i hivernacles”.
Airgilab permet millorar la qualitat de l’aire que es respira. El sistema proporciona un excel·lent confort ambiental, i la seva adopció permetria generar estalvis energètics en els edificis i beneficis provinents de la gestió de l’hivernacle que ajudarien a fer viable la implementació de sistemes de ventilació.
Els fluxos residuals dels edificis es gestionen mitjançat control predictiu i aprenentatge automàtic, una informació que es recollirà en una base de dades que estarà a total disposició de la comunitat UPC per tal d’utilitzar eines d’intel·ligència artificial. Macarulla defensa que és una “infraestructura única que ens permet ser diferenciadors”.
L’Airgilab està finançat amb fons de l’Agencia Estatal de Investigación del Ministeri de Ciència e Innovació, fons Next Generation i fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb un total de 600.000 euros repartits entre els dos grups de recerca.
