L’Associació de Municipis per l’Energia Pública (AMEP) i la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) han fet públic un decàleg de propostes que volen comprometre al Govern de la Generalitat a incorporar-les a les polítiques públiques del mandat. En una compareixença a Terrassa, ciutat que presideix l’AMEP, la tinenta d’alcaldia de Transició Energètica, Patrícia Reche, i Irene González, membre de la Xse, han animat a l’Executiu de Salvador Illa a prendre la iniciativa en la tramitació definitiva de la Llei de Transició Energètica i en culminar el procés per tal que l’empresa pública l’Energètica pugui ser declarada mitjà propi dels ajuntaments, de tal manera que aquests puguin consumir l’energia renovable pública generada.
Segons les entitats impulsores, la transició energètica ha d’anar més enllà d’una simple reducció d’emissions de CO2. Ha d’anar acompanyada de polítiques que enforteixin el paper de les institucions públiques i de la ciutadania. “Les polítiques públiques vinculades a la transició energètica ens han de conduir a un nou model energètic sostenible, descentralitzat, participatiu i socialment just”, conclouen.
“El que passa a l’Estat espanyol amb la privatització de l’energia és una anomalia a Europa– ha dit Irene González-. La tendència postpandèmia és arreplegament, fins i tot recuperant la titularitat pública d’infraestructures i de part del sistema energètic. El que estem demanant és una realitat que ja està molt treballada a Europa”.
Patrícia Reche, presidenta de l’AMEP i tinenta d’alcalde de Terrassa, i Irene González, membre de la Xse
Irene González ha destacat la importància de la participació, entesa com a estructures que “han de tenir un caràcter permanent, clar i accessible per a tots els sectors de la societat”. En aquest sentit, ha assenyalat que no han de ser accions puntuals “on només és recullen opinions, sinó llocs on es prenguin decisions reals i on totes les parts assumeixin compromisos”.
Els municipis demanen al Govern que Catalunya es doti d’una llei pròpia de canvi climàtic que faciliti un model de generació pròxim als punts de consum i, en el màxim de sis mesos, aprovi el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya.
L’autoconsum i les comunitats energètiques, defensen, “són una oportunitat de descentralització, participació i democratització del sistema energètic”, però la regulació actual no acompanya i posa bastons a les rodes. L’AMEP proposa modificar una part del RD 244/2019, per evitar barreres que impedeixen compensacions d’excedents en instal·lacions renovables de més de 100 kW, i posa límits a compartir energia generada a una distància màxima de 2000 metres.
“Demanem dotar Energètica de pressupost per accelerar la transició energètica – ha comentat la regidora Patrícia Reche-, que pugui ser un mitjà propi per consumir l’energia generada. La titularitat pública és clau per garantir el dret d’accés dels consumidors”.
El decàleg té una component social i d’equitat en l’accés a l’energia. En aquest moment, “el 20% de les famílies no poden viure a la temperatura adequada. Els indicadors de la pobresa energètica estan empitjorant”, afirma Irene González, que proposa que l’Oficina de Pobresa Energètica lideri aquests projectes.
L’AMEP i La Xse ja han mantingut una primera reunió amb la Secretaria de Transició Energètica de la Generalitat, en la que s’han emplaçat per a una segona trobada on està previst abordar el tema de la titularitat pública de l’energia.
