El grup de recerca LRG de la UPC a Terrassa ha enregistrat l’activitat elèctrica atmosfèrica de la DANA a València i Catalunya. Va detectar pics de 1.000 emissions elèctriques per km2 a l’àrea de la Rambla de Poio i zona del prelitoral barcelonès.
El grup de recerca Lightning Research Group (LRG) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) al Campus de Terrassa va enregistrar tota l’activitat elèctrica atmosfèrica durant els dies 29 i 30 d’octubre a València i Catalunya a través de la xarxa de detectors Lightning Mapping Array (LMA) distribuïts a tot el territori català.
Gràcies a aquesta xarxa, que gestionen i mantenen els investigadors del grup LRG, l’equip ha pogut elaborar mapes dinàmics en què s’observa l’evolució de la DANA i el seu caire especialment sever a través de la densitat de llamps.
Sorolls d’altra freqüència
Quan es desenvolupen canals de llamp, produeixen sorolls en el rang de ràdio de molt alta freqüència: una tempesta convencional pot emetre entre 100 i 500 d’aquestes emissions elèctriques per km2.
Una altra de les proves del caràcter especialment sever de la DANA que va devastar València el dia 29 d’octubre, i que finalment va recalar a Catalunya, és una activitat elèctrica extraordinària, molt per sobre d’aquestes dades.
Així ho mostren els mapes dinàmics d’enregistrament de llamps elaborats a partir de les dades de la xarxa de detectors Lightning Mapping Array (LMA) distribuïts a Catalunya i Aragó, que compta també amb sensors i estacions de detecció a poblacions de les comarques del sud, com ara Amposta, Benissanet, Els Valentins i Mont-roig, i als parcs naturals del Delta de l’Ebre (Illa de Buda i Canal Vell) i Els Ports.
Pics de 1.000 emissions elèctriques
Els detectors instal·lats en aquesta zona van enregistrar tota l’activitat elèctrica de la DANA a València durant el dia 29 d’octubre, amb pics, entre les 13 i les 15 hores, de 1.000 emissions elèctriques per km2 a l’àrea del Rambla de Poio, és a dir, el doble de les emissions que genera una tempesta considerada forta. De fet, una DANA no és una tempesta, sinó un sistema meteorològic convectiu que pot arribar a ocupar una extensió geogràfica de la superfície de tota Espanya.
Captura de mapa que mostra el moment de màxima activitat elèctrica de la DANA a Catalunya
Els mapes dinàmics mostren també com la DANA va generar dues tempestes molt severes, aproximadament a la mateixa hora, de màxima activitat elèctrica. Una d’elles es va dirigir cap a l’oest i l’altre cap a l’est de la província de València.
Grans precipitacions
El dia 30 d’octubre, la DANA va arribar a Catalunya i va generar grans precipitacions a l’àrea del prelitoral català. Els investigadors del grup LRG de la UPC a Terrassa també van enregistrar moltíssima activitat elèctrica a través dels seus detectors de la xarxa LMA. Els mapes mostren un altre pic de 1.000 emissions elèctriques per km2 a les zones del Vallès, el Garraf, el Baix Llobregat i el Baix Penedès.
A més de les estacions de detecció de les terres de l’Ebre, l’LMA i l’LRG compten també amb estacions a l’Aragó, com són les de Bujaraloz i Torres de Alcanadre; a l’oest de Catalunya les d’Alfés, Raimat, Alguaire, Montsec; i, finalment, una a Mallorca. El grup LRG de la UPC i l’LMA col·laboren també amb el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que ara té 11 sensors LMA instal·lats al terç nord-est de Catalunya.
Parlem amb un dels investigadors
“Un factor poc comú és que aquesta DANA va néixer en el litoral i es va desplaçar a terra, on va romandre moltes hores. L’activitat atmosfèrica va ser de quatre hores. Més que la intensitat, el que crida l’atenció és la recurrència”, destaca Jesús López, investigador del grup LRG de la UPC i professor de la Eseiaat.
Com és que es van captar llamps a tanta distància? La virulència de la DANA va afavorir-ne la detecció, però també van resultar determinants en l’eixamplament de la capacitat de detecció les innovacions adoptades als darrers anys. “Gràcies al finançament públic hem experimentat un canvi de tecnologia, ara més sensible que al començament del projecte. En llocs ideals. per exemple en panells solars, sense interferència d’instal·lacions elèctriques, millora la detecció. A més, tenim sensors a prop del País Valencià, al Delta de l’Ebre”, afegeix el professor López. Un altre factor decissiu: el sistema és de xarxa composta, que es retroalimenta i s’enforteix.
Quina utilitat en la vida quotidiana tenen aquests estudis? “Tenim dades en temps real que es reben en dos servidors: un de la UPC i un altre del Meteocat. El canvi climàtic no és aliè a les tempestes elèctriques. Veurem fenòmens cada vegada més recurrents i amb aquesta informació podem oferir serveis útils, com ara alarmes a la població associades al risc elèctric”, conclou el professor.
