Carrers, places i ponts de Terrassa amb principis

Comparteix

Tuiteja

Share

Email

A Terrassa hi ha gairebé 1.350 noms de carrers, places, avingudes, espais públics diversos. Uns d’origen popular i procedents d’aquest patrimoni. Uns altres, recuperats després del parèntesi “reassignador” del franquisme. Repassem una part del nomenclàtor que encarna, recorda i ret homenatge peculiar a principis considerats universals. En alguns casos, no obstant això, el nexe no és tan directe. I falten carrers, per descomptat. Que ens perdoni, per exemple, la plaça de la Pau.

Plaça del Progrés

Són poques les localitats que honoren a savis de l’Antiguitat com Galileu o Arquimedes, però Terrassa sí que ho fa. I què pinten el físic i astrònom i el matemàtic i físic si parlem de la plaça del Progrés? Es pot dir que tot, perquè aquest popular espai de Ca n’Aurell (anomenat plaza del General Primo de Rivera entre els anys 1940 i 1979) porta el nom que porta en al·lusió a l’esperit col·lectiu encarnat en els noms de científics i inventors dels carrers del seu entorn. I no sols ens referim a Galileu i Arquimedes. També, a Gutenberg i el Doctor Salvà. La plaça té l’origen en la urbanització de terres a l’altra banda de la riera del Palau, però les primeres cases no van ser aixecades a la zona fins l’any 1882.

Plaça de la Unitat

Al juny del 2023 van acabar oficialment les obres de remodelació de la plaça de la Unitat, ubicada entre l’avinguda del Vallès i el carrer de la Pineda, a les Arenes-la Grípia-Can Montllor. La reforma havia durat sis mesos, però el projecte venia de lluny i a finals del 2021 l’Ajuntament ja el considerava prioritari. Aquest racó no era molt conegut, però ho va ser a partir de les reivindicacions veïnals per millorar-ne l’accessibilitat. El veïnat reclamava una rampa en substitució de les escales existents fins aleshores, de fusta. Les obres van ser una victòria més del moviment veïnal en un barri combatiu. Un triomf de la unitat.

Plaça del Treball

Situada entre el carrer del Doctor Aymerich i Gilabertó i el de Jacint Elias, és un dels llocs més populars del barri de Ca n’Anglada. Tot i semblar massa indulgents en l’aposta, es pot establir un fil històric amb el seu anterior nom: plaça del Mutualismo Laboral, certament més complicat i sectorial respecte al nom triat després, en època democràtica, per a aquest enclavament situat en un barri que es va fer famós per la seva aportació a la lluita obrera. Parlem de la plaça del Treball, que està emplaçada entre blocs de pisos i ha estat objecte d’algunes remodelacions. Potser en necessitaria alguna més. Si fossin normals els agermanaments interns entre espais públics d’una mateixa població, a Terrassa es podrien formalitzar diverses relacions entre la plaça del Treball i altres llocs; per exemple, amb la plaça del Primer de Maig, a Sant Pere Nord.

Carrer de la Igualtat

Venint de l’avinguda de Jacquard, al cantó del Barri Universitari-Cementiri Vell, baixa el carrer de la Igualtat. La referència al Cementiri Vell no és fútil, en aquest cas. Ans al contrari, en ella recau la clau de la denominació. El carrer de la Igualtat, és ben cert, apel·la al concepte, al principi polític i jurídic que reconeix a tots els ciutadans capacitat per als mateixos drets. En el cas que ens ocupa, no obstant això, podríem saldar la lleugera diferència amb aquesta explicació: s’al·ludeix a la igualtat, però no com a inici de camí civil, sinó com a final. El carrer de la Igualtat era, en fi, el que conduïa a l’antic cementiri (amb origen en la Guerra del Francès) i al seu pas per allí, tots, tots (els difunts, s’entén), tenien la mateixa condició, sense diferències de classe ni d’un altre tipus. La mort anivellava. El cementiri nou, a l’actual carretera N-150 (a Can Torrella del Mas), es va inaugurar l’any 1932. El vell, que va donar nom al barri, va deixar de funcionar com a lloc d’enterraments perquè la seva capacitat es va esgotar. Tot i això no va ser clausurat i enderrocat de manera definitiva fins l’any 1964. Ara és un parc amb una singular capella protegida, un dels dos vestigis de l’antic cementiri (l’altre és un monument funerari) que romanen a la parcel·la. El carrer que igualava els terrassencs en la mort es va dir abans Víctor Pradera.

Carrer de la Fraternitat

Llibertat, igualtat, fraternitat. Ara li toca al darrer principi associat als ímpetus emancipatoris de la revolució. Entre la carretera de Matadepera i el carrer d’Ègara, a Sant Pere, es troba el carrer de la Fraternitat. Hom podria considerar el seu nom directament vinculat al principi esmentat, però en la conclusió es cola una reflexió: es tracta d’una referència indirecta. Les plaques instal·lades a les cantonades d’inici del carrer ho explicaven: el nom recorda la Fraternitat Republicana, una societat política creada pels partits polítics d’aquesta ideologia l’any 1903. Durant el règim de Franco, el carrer va ser dedicat a Zumalacárregui, general carlista mort l’any 1835.

Passarel·la de l’Amistat

Tècnicament, la seva forma arquitectònica dibuixa un arc atirantat d’acer. El seu terra és de làmines de fusta, i des de fa anys no està en el seu millor moment. Presenta diversos trams de deteriorament. La passarel·la de l’Amistat és un dels ponts que salven la riera de les Arenes, en aquest cas a l’alçada de Ca n’Anglada, des de les dues bandes de l’avinguda del Vallès. Connecta aquest barri amb el sector on s’ubica el camp municipal de futbol gestionat pel CP San Cristóbal. La passarel·la té 56 metres de llum i la seva construcció va acabar l’any 2008. El presupos va ser de 780.000 euros. Una mena de consulta popular va decidir el seu nom conceptual.

Carrer de la Llibertat

En aquest cas, la referència és clara i directa: el carrer de la Llibertat està dedicat a… la llibertat, però en majúscules. Al concepte, al principi, a un dels valors emanats de la Revolució Francesa, segons l’explicació oficial del nomenclàtor. No sempre va ser així. Aquest vial de Sant Pere, que limita amb la placeta de la Creu i el carrer Ample, va tenir, almenys, dues denominacions anteriors: carrer de Sant Llorenç (abans de la Segona República) i carrer de Navarra (durant el franquisme).