El 2023 Terrassa va ingressar 5,8 milions d’euros menys que l’any 2019 en concepte de plusvàlues –el tribut municipal que es paga per l’increment del valor del sòl quan hi ha una venda, herència o donació d’un immoble– pel canvi del model de càlcul que es va fer efectiu el 8 de novembre de 2021.
Ara fa tres anys es va aprovar un Reial decret llei pel qual els ajuntaments havien d’adaptar-se a la nova normativa de manera immediata i assumint que la nova formulació tindria un impacte negatiu en la seva capacitat fiscal.
Així, mentre l’any 2019 –any de referència previ a la pandèmia– l’Ajuntament de Terrassa va ingressar 11,1 milions d’euros amb l’impost a les plusvàlues, el 2023 la xifra ha caigut fins als 5,3 milions. Això suposa una pèrdua de gairebé sis milions d’euros, o el que és el mateix, de -26,9 euros per habitant, segons detalla l’Observatori de les Finances Locals, una eina impulsada per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i elaborada per Polis –una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació– que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans.
L’estudi també fa un càlcul sobre la capacitat potencial de recaptació que dels ajuntaments si la normativa no s’hagués canviat. En aquest sentit, a Terrassa l’any 2023 s’haurien recaptat 11,5 milions d’euros amb la ràtio del 2021 i aquesta xifra augmentaria fins als 13,8 milions si s’agafa el 2016 de referència, abans dels primers pronunciaments judicials succeïts des del 2017 que anaven minant el tribut.
Sobre el mapa, els municipis del Vallès Occidental, el Maresme o el Baix Llobregat són els més afectats per aquest canvi de normativa.
