No és estrany localitzar elements escultòrics sobre alguns dels molts portals que hi ha disseminats per la ciutat. És una pràctica que no ha de sorprendre i que, a més, sembla que era com una mena d’hàbit en molts dels habitatges que hi ha pels carrers, en especial de la part més cèntrica. Si, a més, l’edifici té característiques que el diferencien de molts altres, encara és més curiós, com és el cas. Situat sobre la porta d’accés del número 195 de la rambla d’Ègara, trobem un deu Mercuri que presideix la construcció.
La casa es va construir a instància d’Antoni Mas i Muntanyà, l’any 1941 i Ignasi Escudé i Gibert en va ser l’arquitecte de l’obra. Anys després, la propietat va passar a mans de Maria Viñas i Oliver i, per això, se la coneix amb el seu nom, si bé, Casa Mas també és una denominació que manté. És un edifici de planta baixa i dos pisos. “La façana és de composició simètrica i molt plana, amb influència art déco”, es pot llegir en algunes fonts. La porta, de metall, també podria tenir les mateixes influències artístiques.
De pedra arenisca
El relleu, com s’explica al blog Arquiterrassa, és fet “de pedra arenisca i de 120 centímetres d’ample per 50 d’alt”. S’afegeix que és de l’escultor Carlos Armiño Gómez, “artista d’origen malagueny”, que va obtenir el títol de “professor de dibuix de la ciutat de Terrassa en 1931”.
La figura de Mercuri, estirada com si estigués descansant, sosté una mena de roda a una de les seves mans. Deu del comerç, entre altres títols, a la mitologia romana i Hermes en la versió grega, acostuma a presentar-se ben alçat. En aquest cas, no és així.
