Terrassa ja ha fet els deures i disposa d’un dossier detallat de les finques que poden incorporar-se al pla d’habitatge assequible anunciat pel president de la Generalitat, Salvador Illa. El govern ha demanat als ajuntaments que s’acullin a la primera reserva pública de sol oferint les finques disponibles, que en el cas de Terrassa permetrien posar en el mercat més de 1.700 habitatges públics.
La proposta egarenca és un recull del patrimoni municipal de sol i habitatge, tal el que és de titularitat municipal com el que ha estat cedit a la Societat Municipal d’Habitatge. Es tracta de 34 finques repartides pels 7 districtes de la ciutat, amb un potencial de construcció de més de 1.700 habitatges.
La proposta s’estructura en tres paquets en funció de la situació urbanística de les finques.
El primer inclou 16 solars que no formen part de cap sector o polígon d’actuació o parcel·les de desenvolupament urbanístic anteriors al POUM. Són finques sense càrregues d’urbanització pendents que, per tant, podrien obtenir una llicència immediata.
Aquest primer grup de finques disponibles seria susceptible d’incorporar-se al primer paquet d’habitatge públic impulsat per la Generalitat, que preveu invertir 4.400 milions d’euros fins a 2030, 1.100 milions cada any.
15 finques més
Com el primer, el segon grup de solars suposa pràcticament la meitat de l’oferta de sol que formula Terrassa. Es tracta de 15 finques incloses en àmbits de planejament urbanístic, pendents d’execució i d’incitativa privada. És a dir, es tracta de solars destinats a habitatge públic, via cessions o aprofitaments urbanístics, situats dins d’un projecte de promoció privada.
El tercer paquet, integrat per tres parcel·les, correspon a finques situades a sectors d’iniciatius públics pendents d’execució.
El llistat podria augmentar en el futur amb la incorporació de finques propietat de la Sareb, un complex contingent d’habitatges, aparcaments, solars i naus industrials que està pendent d’estudi.
Terrassa té a punt el dossier per lliurar-lo a la Generalitat. De prosperar tot el contingent de més de 1.700 habitatges públics en només sis anys (2023), estaríem davant d’una operació sense precedents a la ciutat, que multiplicaria exponencialment l’oferta d’habitatge públic.
Seria una molt bona notícia per a Terrassa, que pateix un dèficit estructural d’habitatge assequible, tant de compra com de lloguer. I que és un mercat tens pel que fa al preu de l’habitatge.
Hi ha antecedents a la ciutat de grans promocions públiques com els polígons públics executats els anys 70 –Can Jofresa o Pla del Bon Aire–, o els mil habitatges públics construïts la primera dècada del segle XXI a Torre-sana. En tots els casos, però, la promoció d’HPO es va concentrar en sectors concrets.
La proposta municipal de 2024 a la Generalitat s’allunya del model de polígons públics del passat i planteja un disseminat de promocions en 34 finques escampades pels set districtes de la ciutat.
El precedent de Torre-sana
A Terrassa, la darrera experiència d’habitatge públic a gran escala va fracassar en el seu objectiu d’intervenir en el mercat oferint a la ciutadania habitatge assequible. La promoció arrossega un deute que ha costat anys eixugar.
Es tracta dels prop de mil habitatges públics edificats a Torre-sana. Es van promoure en el context de la bombolla immobiliària, amb els preus disparats a la ciutat –Terrassa va ser el municipi que més habitatges va edificar a Espanya– i amb moltes famílies i particulars sense possibilitat de finançar un habitatge nou.
En aquell moment l’oferta pública pretenia respondre a la demanda de les classes treballadores, oferint habitatges concertats, a mig camí entre l’habitatge social i el de renda lliure. El projecte, però, es va veure frustrat pel crac de la bombolla immobiliària. Els preus del mercat lliure van caure en picat i els pisos de Torre-sana es van quedar fora de mercat, amb preus fins i tot per sobre de l’oferta privada.
Com a molt municipis espanyols, la majoria dels pisos no es van vendre. Molts ajuntaments es van desfer de les promocions venent a fons voltor, Terrassa va apostar per conservar-los i destinar-los a habitatge social. Alhora, ha continuat impulsant noves promocions públiques a diferents indrets de la cituat, també a Torre-sana.
Dèficit d’habitatge
Una llarga dècada després la realitat és ben diferent a la ciutat. L’oferta d’habitatge públic és del tot insuficient. També ho és la d’habitatge lliure i, sobretot, la de lloguer. Ara, Terrassa afronta el repte d’incrementar-la de manera dràstica de la mà del pla d’habitatge públic de Salvador Illa.
La primera oferta de sol a la Generalitat per construir habitatge públic l’ha formulat l’Ajuntament de Tarragona. Va ser a principis d’octubre, uns dies després que el president Salvador Illa fes l’anunci estrella de l’inici del mandat.
Terrassa té a punt el seu dossier i l’avantatge de tenir al capdavant de la secretaria d’Habitatge de la Generalitat a Lídia Guillén, fins ara la gerent de la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa.
