Se celebra a Igualada, però bé que podria fer-se a Terrassa. I és que el festival Rec.0 rep el seu nom del barri igualadí que antigament concentrava les adoberies de pell, que s’abastien d’aigua del riu Anoia, per mitjà d’una canalització del segle XIII. I que amb la industrialització es transformarien vapors tèxtils.
Potser per això, i no per casualitat, tres projectes de moda terrassencs participen en aquesta 15a edició del Rec.0: Txell Miras, Boira i Babau.
1. Txell Miras
La més veterana és la matadeperenca Txell Miras, que participa del Rec.0 des de la segona edició (i, per tant, porta 14 cops assistint-hi). “El Rec.0 és més que una fira, és una experiència, una trobada a la qual tenim molta estima i un lligam, especial”, sosté Miras.
I és que a Igualada es creen vincles entre els dissenyadors i el públic. “La gent ve perquè sap que podrà tractar directament amb el dissenyador”, sosté Miras. També destaca la connexió entre la filosofia de la seva empresa amb la de recuperació de l’antic barri del Rec d’Igualada. “Nosaltres posem als materials i les peces de roba el mateix èmfasi de conservar i cuidar el patrimoni que li posa el festival al barri”, explica Miras.
Fins aquí han portat peces de roba de la col·lecció de l’hivern passat, així com alguna cosa d’entretemps. I està sent una bona edició de vendes. “Tot i la pluja, la gent no ha deixat de venir”, conclou.
Txell Miras
2. Babau
Si la matadeperenca està pràcticament des del minut zero, la marca que s’acaba d’estrenar és Babau. Fundada pels terrassencs Lluís Roig i Dani Posada, confeccionen bosses que fabriquen en territori català. “És el primer cop que estem a Igualada i estem flipant bastant”, diu sense embuts Posada. “Com que els clients són fidels i ja se saben de memòria els estands que hi participen, doncs quan arriba una empresa nova com nosaltres s’hi acosten molt”, afegeix.
Al seu estand es troben les bosses Babau. “Som dels pocs que encara fabriquem aquí. I creiem que això té gran valor. Perquè és anar contra corrent, sacrificant una part dels marges”, exposa Dani Posada. “La gent no creu que en una peça de 140 euros estiguem sacrificant marges, però és veritat: els materials són locals i molt bons i una bossa nostra et pot durar anys”, defensa.
Així i tot, reconeix que el preu resulta de vegades “una barrera d’entrada”. “Però un cop el client assumeix que la bossa li durarà anys -i que se li desgastarà o trencarà al d’un any, per haver de comprar-se una de nova, llavors és quan valora que el preu està ajustat al que s’enduu”, conclou el terrassenc, en conversa des d’Igualada.
Cristina Santaeulària
3. Boira
Fins a la capital de l’Anoia també s’ha desplaçat la terrassenca Cristina Santaeulària, impulsora de Boira. Ella mateixa el defineix com un projecte de moda “sostenible i conscient”. “Quan dic conscient és perquè intento que respecti els cossos, que abasti totes les talles, que sigui roba versàtil…”, explica. I sostenible, des del vessant ambiental. “Soc conscient que a l’hora de produir roba sempre hi ha un impacte, no es pot evitar… Però tractem de minimitzar-lo. Per això emprem teixits de proximitat, fibres naturals o reciclades…”, prossegueix.
Les peces de Boira es produeixen en tallers socials d’inserció laboral o en tallers familiars, a Catalunya. Cristina Santaeulària ha començat recentment el projecte Nous nusos, de moda circular. “La idea és emprar excedents d’empreses, per reciclar-los en noves peces”, assenyala la dissenyadora terrassenca.
El festival va començar dimecres i acabarà aquest dissabte al vespre.
