Les osques són evidents en aquestes façanes de Terrassa en risc permanent , façanes de l’illa de vianants que, malgrat aquesta condició, col·leccionen deterioraments per col·lisions, en especialper les ocasionades per vehicles de distribució de mercaderies.
La difícil convivència entre la circulació rodada i altres activitats a l’illa per als vianants del Centre no se circumscriu a les tensions provocades a usuaris de la via. Potser és la seguretat dels vianants, tantes vegades compromesa per vehicles, especialment per patinets, la que provoqui major inquietud, però hi ha veïns i comerciants que viuen amb un “ai” permanent pels impactes de camions, camionetes, furgonetes i, en general, vehicles de transport de mercaderies. El Diari de Terrassa ha parlats amb afectats en un recorregut per, almenys, tres punts conflictius: el carrer de la Font Vella, el de la Unió i el del Vall.
N’hi ha més, per descomptat, i no sols en el Centre, encara que aquest sector és més procliu que uns altres a aquestes incidències per la peculiaritat dels seus carrers, perquè són mes estrets i perquè el mobiliari col·locat de manera estratègica per a la protecció de vianants estreny encara més molts trajectes.
/ ALBERTO TALLÓN
Actualment, Terrassa compta amb cinc àrees de vianants que es poden distingir per colors: Plaça Vella (distintiu de color vermell), Vapor Gran (distintiu de color lila), Passeig (color blau), Vapor Ventalló (color verd) i Seu d’Ègara – sector 2 (distintiu de color taronja). La taca s’ha ampliat. Han passat gairebé cinc dècades de la inauguració de les primeres àrees sense trànsit de cotxes, d’ús exclusiu per a vianants, un sector que comprenia el carrer Cremat, una part del carrer de Sant Pere, el carrer de Gaudí i el carrer de la Palla. Després van arribar més i a l’agost del 2021 es van doblar, amb el passeig del Comte d’Ègara com a “estrella”, no sense polèmica, d’aquesta mena d’Eixample de vianants a Terrassa.
Però per moltes de les vies subjectes a aquesta consideració segueixen passant vehicles; entre altres raons, perquè per algun lloc han de circular els vehicles de distribució urbana de mercaderies, i per algun lloc han de passar els camions de recollida de residus. Mentre es busca una solució a la disfunció, sobretot en el primer cas, determinats veïns i comerciants veuen topades a casa seva de manera recurrent.
“Algun dia ens carregarem aquest balcó”
Es van endur per davant fins i tot el cartell privat, de manufactura domèstica, que els veïns van penjar del sostre de la volada per advertir als conductors precisament d’això, del perill d’impactar contra aquest balcó del carrer de la Font Vella que rep cop rere cop des de fa dècades. “Por, el que es diu por, no tenim, però això sí que provoca molèsties, moltes molèsties”, afirma Eulàlia Aura, habitant d’un primer pis castigat setmana rere setmana per col·lisions de camions que transiten Font Vella a baix els dies de repartiment. En aquest tram, els conductors d’alguns vehicles transiten massa a prop de la façana (a la dreta) quan algun altre vehicle està parat en la part esquerra de la via, que s’estreny per la presència d’un banc de pedra.
Balcó amb rascades al carrer de la Font Vella / ALBERTO TALLÓN
“Algun dia ens carregarem aquest balcó”, diu un transportista que ha detingut el seu vehicle just darrere d’un altre enganxat, literalment, al balcó de l’Eulàlia. Ha quedat allà, encaixonat, en passar just, massa just, al costat de la façana per la presència, avantdita, d’una furgoneta parada (sense conductor a dins) en el costat esquerre. El transportista conscienciat, l’amo de la frase “algun dia ens carregarem aquest balcó”, dona consells al company perquè maniobri amb lentitud. Gira ara, a poc a poc, així, para. Els vianants murmuren mentre se la jugen per caminar pel camí estret. D’altres, en comportament més lògic, passen a l’altra banda del carrer; això sí, aturant-se, de manera més o menys dissimulada, per seguir el procediment d’escapatòria de la camioneta. La cua de furgonetes i altres vehicles arriba a l’encreuament amb el carrer del Puig Novell.
Per fi
Després de més de cinc minuts de maniobra, la camioneta aconsegueix sortir del mal pas gràcies a la perícia del conductor i l’auxili dels companys de professió. El balcó de l’Eulàlia té una osca més. “Sort que fa uns anys la vam reforçar amb un angle de metall”, diu aquesta veïna.
Això no passava abans, dècades enrere, quan el carrer de la Font Vella era una via oberta al trànsit (va esdevenir carrer per a vianants el 1993), perquè calçada i vorera estaven delimitades, però els cops i enganxades es repeteixen setmana rere setmana des de la conversió en zona de vianants. Fa més de deu anys que la família de l’Eulàlia viu aquí i la queixa no s’ha quedat en petit comitè: “Hem presentat, com a mínim, tres instàncies a l’Ajuntament perquè faci alguna cosa. Hem proposat la instal·lació d’algun element que impedeixi la parada de vehicles en la banda esquerra. No tenim resposta”.
Sis cops al mes
Van decidir col·locar un ganxo a la part baixa, horitzontal, del balcó, i allà van penjar el cartell, amb dibuixos, una cosa gràfica, cridanera, per advertir als conductors, però fins i tot aquesta advertència va ser arrencada, com no, per un vehicle. Resulta difícil, per descomptat, saber quants cops ha rebut el balcó d’aquesta família, però Rocío Martínez, dependenta de la sabateria situada just a sota, al local dels baixos, pot ajudar a un còmput aproximat, perquè ha vist uns quants impactes en els quinze anys d’experiència en l’establiment: “Almenys sis al mes”. Abans, diu, queien fins i tot fragments de pedres, segurament restes de l’arrebossat. Aquests despreniments es van acabar amb el reforç de ferro.
A l’inici del carrer de la Font Vella, un cartell alerta de les característiques de la zona per als vianants (àrea de vianants de la Plaça Vella) i de les limitacions per a la distribució de mercaderies, i inclouen l’advertiment específic: “Balcons a 2,5 metres”, i un dibuix explícit. No menys de mitja dotzena de balcons d’aquest carrer mostren signes d’impactes continuats. Fins i tot, la Casa Alegre de Sagrera.
Al carrer del Vall: “Ja he vist un parell de topades”
El senyal col·locat al carrer de la Rutlla, en la intersecció amb el del Vall, ho explicita: compte, balcons a poca alçada. Els primers cinquanta metres, més o menys, estan buidats. Després, en el costat esquerre de la marxa, hi ha instal·lades unes jardineres per protegir l’entrada a la Escola Vedruna Vall. L’edifici situat just davant col·lecciona també cicatrius en, almenys, tres cantonades. “Sovint cauen rebles pels cops. Som aquí des del març, però ja he vist un parell de topades”, diu Helena Tovstokora, propietària del taller d’arranjaments Món Costura, situat en els baixos del bloc de vuit habitatges afectat. Aquí, afegeix, són els camions de les escombraries els que s’emporten la palma en cops. No obstant això, el que més preocupa l’Helena “és el perill d’atropellament per a les persones quan surten del taller”. Com no hi ha vorera, irrompen directament en la plataforma única de la calçada. “Haig d’avisar-les”, diu.
Senyal a l’entrada del carrer del Vall des de la Rutlla / ALBERTO TALLÓN
Una placa ja doblegada
El recorregut de balcons danyats discorre també pel carrer de la Unió. A la cantonada amb el carrer Major, la placa de conglomerat d’advertiments inclou la mateixa informació que apareix a la Font Vella: balcons, 2,5 metres, compte. Poc després d’entrar en el tram des del carrer del Puig Novell, es dibuixa una lleugera corba. Allà hi ha un arbre. I davant, un balcó restaurat, amb arrebossat, després d’haver estat objecte d’unes quantes topades. “La banderola del comerç l’han trencat ja unes quantes vegades. L’última, al gener de l’any passat”, explica Lidia Moreno, responsable de l’agència d’Halcón Viatges que es troba en els baixos de l’edifici des del 2019. A tocar del raval de Montserrat, un camió ha doblegat una placa instal·lada dies abans, el 25 d’octubre.
