El meteoròleg terrassenc Marc Silvestre ens detalla quins factors es van combinar per causar unes conseqüències tan catastròfiques al País Valencià després del pas de la DANA. Veurem més fenòmens d’aquesta magnitud?
Com es pot explicar la intensitat de la DANA a València? Quins factors la van fer tan destructiva? Les conseqüències van ser tan catastròfiques per diferents factors. Primerament, la DANA es va fer sentir a l’estret de Gibraltar i al golf de Cadis. Aquest fenomen es mou en sentit contrari a les agulles del rellotge. Llavors, es va acabar produint un xoc entre el vent fred del sud de la Península i el vent càlid del Mediterrani. L’escalfament global provoca que, encara en aquestes altures de l’any, la temperatura de l’aigua rondi els 22 o 23 graus. A això hem de sumar-li el vent de llevant, que provenia del nord d’Àfrica. Tot aquest còctel va provocar la formació del sistema convectiu mesoescalar (SCM), el complex de tempestes més gran que pot haver-hi. L’aire fred en altura va fer contrast amb el vent càlid i humit del Mediterrani i això va fer que el vapor d’aigua es condensés, formant a uns 20 quilòmetres d’altura uns núvols que rebentaven la tropopausa (zona de transició entre la troposfera i estratosfera). La situació extrema es va mantenir estable durant unes quantes hores i va deixar precipitacions d’uns 500 l/m². Fa 50 anys, sense les preocupacions del canvi climàtic, també s’haurien produït inundacions, però segurament les precipitacions no haurien superat els 400 l/m².
Pensa que s’haurien d’haver activat les alertes amb anterioritat? Les precipitacions no van ser tan violentes a les zones costaneres del País Valencià, on van començar les tempestes. Per això, potser no s’esperaven que la cosa pogués empitjorar tant quan les pluges torrencials es desplacessin cap a l’interior. A uns 10-15 quilòmetres de la costa, l’aigua va començar a baixar amb molta intensitat. És com si a Terrassa o a Sabadell haguessin caigut uns 500 l/m² i a Sant Cugat, només 200 o 300. Penso que l’AEMET va fer prou bé la seva feina, difonent a les xarxes socials diferents avisos d’alerta vermella al País Valencià per les fortes precipitacions. Tot i això, la gestió del govern central i Generalitat Valenciana no va ser la correcta. L’avís de Protecció Civil va sonar després de les vuit de la tarda, quan ja hi havia pobles i carreteres inundades. Quan la DANA va arribar a Catalunya dilluns, per exemple, es va actuar correctament a Tarragona i a les Terres de l’Ebre perquè el dia anterior es va avisar a la ciutadania d’evitar desplaçaments innecessaris. En canvi, a la província de Barcelona l’alerta va arribar quan ja tothom havia marxat a la feina. Afortunadament, les precipitacions no van ser tan violentes.
Si la DANA hagués arribat a Catalunya amb més intensitat, quines zones s’haurien vist més afectades? Catalunya té una topografia rica i abrupta i, sincerament, no tinc clar del totes quines zones es podrien veure més afectades. Depèn de molts factors, però crec que l’Empordà, les Terres de l’Ebre, el Garraf i el Maresme podrien patir grans inundacions.
Creu que Terrassa està preparada per fer front a una tempesta d’aquesta magnitud? El 13 de juny de l’any passat, van caure a la ciutat uns 120-130 l/m² i ja vam poder observar algunes complicacions. Parlem de només una quarta part de les precipitacions que va haver-hi a València. Així que imagina’t. Tot i això, estic ben segur que sense la construcció de les rieres s’haurien produït més riuades a la nostra ciutat. Tanmateix, crec que si succeeix un fenomen d’aquesta magnitud, el Torrent de Vallparadís es desbordaria aviat. D’altra banda, la riera de les Arenes té bastant capacitat. També cal destacar que la riera del Palau té diversos trams de ciment, cosa que provoca que la velocitat de l’aigua augmenti, així com l’altura del cabal.
Es poden esperar fenòmens així amb més freqüència pel canvi climàtic? No tinc cap dubte. El canvi climàtic comporta que els fenòmens extrems siguin no només més freqüents, sinó també més violents. S’evapora més aigua i això implica que hi ha més energia perquè els episodis de pluja siguin més perillosos. Habitualment, el període de retorn d’aquests tipus de fenòmens és de 50 anys. Parlem del temps de mitjana perquè es tornin a produir. Amb el problema del canvi climàtic, aquest període tendeix a reduir-se. Malgrat això, Terrassa és un dels municipis pioners i està implicant en l’adaptació del canvi climàtic.
S’esperen més precipitacions intenses abans d’acabar l’any? En principi, no. Els mesos de setembre i octubre són els més plujosos de l’any i sembla que ja sortim d’aquest període de risc. No es pot descartar res, però ara hi ha menys probabilitats de produir-se episodis de tempestes extremes.
