El ple extraordinari d’ordenances i pressupostos, celebrat ahir, va estar marcat per una tensa polèmica per l’absència d’un regidor d’ERC, que va deixar en minoria el govern de la ciutat i va obligar l’alcalde, Jordi Ballart, a utilitzar el seu vot de qualitat. Els comptes municipals, però van tirar endavant. Tant els impostos i taxes com el pressupost de 2025 van superar el tràmit del ple, tot i que per la mínima: els 13 vots a favor de Tot per Terrassa i Junts per Terrassa, els 12 vots en contra de PSC, PP i Vox i l’abstenció de la regidora d’ERC Ona Martínez.
El problema va irrompre al ple quan el secretari municipal va aturar la sessió per notificar que el vot del republicà Pep Forn, que participava en connexió telemàtica, no podria ser comptabilitzat. La raó és que el regidor era a l’estranger i la Llei de Bases de Règim Local només permet les votacions telemàtiques des de sol espanyol. L’anunci va indignar l’oposició, que havia fet valdre la seva majoria per aprovar dues esmenes, una del PSC i una altra del PP. Les votacions es van repetir i, sense el vot d’ERC, el resultat va ser un empat a 13 vots. Davant l’atzucac, l’alcalde va fer valdre el seu vot de qualitat i les dues esmenes van ser finalment rebutjades.
La situació va indignar especialment a la socialista Eva Candela, que va demanar en diverses ocasions a l’alcalde “suspendre les votacions i fer-les un altre dia”, quan es pogués comptabilitzar el vot del regidor republicà. “Fa setmanes que sabem que Pep Forn no estaria aquí i ara se n’adona el secretari?”, va preguntar. L’alcalde va argumentar que no havia rebut comunicació per escrit de la connexió des de l’estranger i va continuar la sessió.
Al marge de l’episodi, el ple ha aprovat congelar impostos i taxes l’any 2025. El pressupost municipal és de 256,4 milions, un 2,98% superior al de 2024, que augmenta fins als 319,85 milions per al global del hòlding municipal, amb empreses i societats. El govern destinarà l’any vinent 12,6 milions a inversions.
(Pendent d’ampliació)
Inversions: el pont del carrer d’Itàlia i la nova vorera d’Arquimedes
