La nostra societat trigarà molt a tornar a veure la pluja amb els mateixos ulls. Si bé és un recurs apreciat, l’horror viscut als pobles valencians ens ha fet ser conscients del poder destructor de la natura. I veient les imatges és impossible no preguntar-se: això podria tornar a passar a Terrassa?
La regidora de rieres, Patrícia Reche, ho té clar: “Terrassa està preparada per assumir les fortes precipitacions i la gestió posterior de la DANA”. El doctor enginyer de l’ESEIAAT de la UPC, Xavier Álvarez recolza les seves paraules: “La ciutat està preparada de la manera més adient: tenim les rieres netes, amb ponts que tenen una distància suficient entre pilars per evitar el col·lapse, i sobretot, tenim el pla INUNCAT actualitzat”.
El Pla Director de rieres
No és d’estranyar que Terrassa tingui previsió davant de possibles inundacions. La riuada del 1962, un dels episodis més foscos de la nostra història recent, no només va condicionar el creixement de la ciutat, sinó que encara avui dia, fa que mirem les rieres amb desconfiança. Uns espais que encara suposen un repte, ja que amb l’arribada del canvi climàtic, les precipitacions violentes seran cada cop més freqüents i el risc d’inundació, més alt: “El canvi climàtic ha propiciat que aquests episodis de pluges torrencials, que abans es produïen cada 100 anys com a mínim, ara tinguin un temps de retorn inferior”, exposa Xavier Álvarez.
Aquesta nova realitat va portar a l’elaboració del Pla Director de Rieres, vigent des de l’any 2022, redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa. Un document que defineix els treballs necessaris per millorar la capacitat i resiliència de les rieres davant del risc d’inundació. Patrícia Reche defensa el bon estat de les rieres, sobretot gràcies a l’aposta per la digitalització: “Tenim sensors instal·lats a les rieres per detectar el creixement del nivell de l’aigua, càmeres de vigilància, però també tenim programes de manteniment i neteja per assegurar el bon funcionament hidràulic”.
El mes de setembre es va organitzar la jornada “El futur de les rieres”, on es va assegurar que “les rieres són encara una assignatura pendent”, i més tenint en compte que “les inundacions són un risc imminent”. En aquesta jornada es va posar de manifest la necessitat de creació d’un model propi de gestió per la riera de les Arenes i del Palau, i s’obria la porta a crear zones de renaturalització. “Jo crec que les rieres s’han de quedar com estan, s’ha de respectar la seva funció. Perquè el dia que arribi una DANA, tot el que hi hagi allà se l’emportarà l’aigua”, exposa el doctor enginyer Xavier Álvarez.
Marcar els punts febles
Patrícia Reche apunta que “els recursos per gestionar les rieres mai són suficients. El seu estat ha d’estar en constant revisió i s’ha de treballar per estar preparats pel que pugui passar”. En aquest sentit, la planificació és primordial: “Tenim plans vigents amb Protecció Civil, i tots sabem què hem de fer en cada fase, tant l’Ajuntament com els serveis d’emergència, per treballar coordinats”.
El 14 de juny de 2023 aquesta planificació es va posar a prova. A causa d’una precipitació extrema, en una hora van circular 651 milions de litres d’aigua per les rieres, i es va posar de manifest l’eficàcia d’aquests canals, però també l’efectivitat dels serveis d’emergència.
Tot i això existeixen punts negres en els quals les inundacions són comunes, com a la rotonda del Doré o l’avinguda del Vallès, on l’Ajuntament va reconèixer que la xarxa de clavegueram era insuficient en aquests punts. Patricia Reche assegura que “valorarem si cal fer una intervenció extraordinària”. L’enginyer Xavier Álvarez convida a replantejar els episodis de fortes pluges: “Poden esdevenir una oportunitat si preparem les ciutats amb grans dipòsits d’aigua, que no només ajudaran a canalitzar l’aigua, sinó també sobreviure a la sequera”.
