Són voluntaris forestals, bombers, policies municipals. Són veïns de Terrassa a l’infern de fang, desplaçats a València per col·laborar en les tasques d’emergència per pal·liar els efectes de la DANA. “Tots els pàrquings estaven inundats, i tots els baixos d’edificis, inservibles”, diu el bomber Jordi Vega des de Catarroja.
Mentre el Toni, el Joan, l’Enric i l’Oriol arribaven aquest migdia de dilluns a Picanya amb el cor encongit però amb les dents apretades i la motxilla plena de valentia, uns policies municipals de Terrassa ja regulaven el trànsit, el que hi havia, a Vilamarxant, i uns bombers egarencs, Jordi Vega i José Luis Abuelo, es preparaven per tornar a la seva ciutat després de treballar durament contra el fang i la desgràcia des del divendres passat a Catarroja. Tots ells han format part del contingent de reforços destinats a la Comunitat Valenciana per mitigar els efectes de la catàstrofe provocada per la DANA.
Voluntaris forestals
L’AP-7 estava tallada a causa de les copioses pluges a Tarragona, però ells, amb les dues “pick-up” en què viatjaven, han pogut continuar el seu camí cap a València perquè se’ls va permetre el pas. Són voluntaris de Terrassa, pertanyents a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF). Aquest dilluns han sortit de Terrassa a les 6 hores, per arribar al migdia a una de les poblacions més devastades per la DANA: Picanya. Són Toni Granados, Enric Torras, Joan Pla i Oriol Porras, i portaven motobombes i motoserres, i eines manuals, per donar un cop de mà. “Sabem que ens trobarem situacions complicades”, deia Granados a aquest diari. “Ens sentirem impotents, però estem forts”, ha afegit.
Membres de l’ADF de Terrassa a Picanya
Diumenge havien parlat amb companys d’altres ADF que estaven de tornada de València, encara estripats per l’experiència. “Ens van dir que amb dos dies treballant allí era més que suficient, que quatre dies és massa, fins i tot agosarat. L’ànim del veïnat està molt decaigut”, explicava l’Enric. Perquè l’expedició de voluntaris forestals de Terrassa romandrà a Picanya, en principi, fins a dijous vinent a la tarda. El cap de setmana els rellevaran altres voluntaris.
Un agent de Terrassa, regulant trànsit a València / POLICIA MUNICIPAL
Uns, com el Toni, l’Enric, el Joan i l’Oriol, hauran dedicat a aquesta tasca d’ajuda d’emergència una part de les seves vacances o hauran sol·licitat permís en els seus treballs, com és el cas de Granados, informàtic de professió. Tots quatre, i els que baixaran després, van respondre a la petició d’auxili de l’alcalde de Picanya, un poble “al qual no ha arribat ajuda de cap mena”, recordava el coordinador de voluntaris. La sol·licitud es va tramitar a través de la Federació d’ADF. Van ser molts els que van respondre.
Ells volien baixar a ajudar, amb motobombes per extreure aigua de zones inundades, amb serres per retirar arbres enfonsats, amb la inquietud de desinterès que suposa una volta de rosca en la seva ja desinteressada parcel·la de voluntaris que dediquen bona part del seu temps lliure a vigilar els boscos. Però això és diferent, molt diferent. Saben que aquests dies a València segurament els marcaran per a tota la vida, però allà hi són, a Picanya, veient un escenari de destrucció difícilment imaginable. “Hem vist un pont enfonsat i multitud de vehicles bolcats. I molta aigua estancada encara”, comptava Granados mentre entrava en la població valenciana. “I hem vist una fila multitudinària de gent amb pales avançant cap al poble”. Hores després ja estaven traient aigua.
Bombers de Terrassa i de Granollers, preparats per marxar
“Jo hi aniria”
Jordi Vega, un bomber amb 25 anys d’experiència, s’acabava de llevar, el matí de divendres passat, quan va veure una alerta de Bombers de la Generalitat. El servei activava un contingent d’ajuda per anar a València i necessitava voluntaris. “La meva dona, sense saber encara de què es tractava, em va dir: ‘Jo hi aniria’”, explica el Jordi. A ell no li calia rebre esperonament extra. Es va posar en marxa. El mateix va fer el seu company José Luis Abuelo, i molts altres. I divendres, a les 22 hores, gairebé una trentena de vehicles procedents de parcs de Bombers de tot Catalunya arribaven a Alzira, per ser distribuïts a altres llocs.
Bombers de la Generalitat, a punt per marxar cap a la zona devastada
El Jordi va ser destinat a Catarroja. “La DANA va negar fins l´últim racó d’aquesta població. L’aigua havia arribat als 1,90 metres d’alçada. Tots els pàrquings estaven inundats, i tots els baixos d’edificis, inservibles. Vam ser dels primers en començar a treballar retirant mobles del carrer. I retirant-hi vehicles, que s’amuntegaven per centenars”, afirma el bomber. L’equip en el qual estava enquadrat va treure “uns 500 cotxes de set carrers”. S’havia de netejar la via també de brossa diversa per accedir a aparcaments i després, escometre la inspecció i neteja d’aquestes finques, sempre amb el neguit de trobar-hi cadàvers: “Estàvem preparats per això, però…”, diu el Jordi. Si trobaven un automòbil, havien d’alertar alguna unitat subacuàtica.
Representació municipal terrassenca a València / AJUNTAMENT DE TERRASSA
Sentien avisos: “En el meu bloc de pisos falta gent”. Sentien rumors: “S’ha trobat un cos entre la runa, a sota d’un contenidor”; o “s’ha trencat un embassament”. I han sentit, sobretot, l’escalf sincer de gent ferida: “Els afectats no tenen ni botigues per comprar articles de primera mà i han d’anar als centres de distribució, però baixaven a abraçar-nos i a donar-nos menjar del que tenien. El pastís de l’àvia, per exemple”.
“En resum, això ha estat com un tsunami invers, de la terra cap al mar. Aquí hi ha feina per a molts dies”, diu el Jordi. “Aquesta experiència professional no s’oblida mai. No necessitem compensació econòmica, ni la volem”, conclou.
