“No havia vist mai una cosa així. Era com un gran riu negre, ple de brutícia i de materials que havia anat arrencant al seu pas i amb onades de gran alçada. Em vaig quedar en xoc, no podia reaccionar. No entenia què estava passant”.
Així descriu Esperanza Martínez l’experiència viscuda dimarts a Letur, quan l’aigua va colpejar durament aquesta localitat de la província d’Albacete. L’Esperanza es trobava a casa seva, al nucli antic del poble, a la part baixa. Preparava el dinar quan va sentir un fort i estrany soroll. Va sortir al balcó –un balcó que donava al carrer del Barranco i que ara ja no existeix– i el que es va trobar davant seu va ser un panorama desolador. El rierol que travessa el municipi s’havia desbordat després que a pocs quilòmetres la DANA descarregués 230 litres d’aigua per metre quadrat i l’aigua s’acostava a casa seva.
L’aiguat vist des del balcó de casa l’Esperanza/ Esperanza Martínez
“De seguida va començar a entrar-me l’aigua per una porta que tinc a baix. S’enduia el meu cotxe. Em veia impotent. Baixaven més cotxes i l’aigua anava pujant cap a casa. Com que tinc una altra sortida pel carrer del Garrobo, vaig agafar la bossa i vaig sortir. Allà es van quedar totes les meves coses de valor”, rememora. “Res més sortir vaig veure que l’aigua també començava a arribar per la part baixa d’aquest altre carrer. Venia a gran altura. Amb els veïns del costat vam decidir anar tots junts a refugiar-nos al lloc més alt que vam trobar, al mateix carrer. Una veïna tenia les claus d’una casa molt alta i vam entrar-hi tots. L’aigua estava rodejant l’illa. Va ser brutal. No es pot expressar amb paraules. Era com un tsunami però dins d’un poble. Vam estar quatre hores allà dins fins que el nivell de l’aigua va baixar i vam ser rescatats pels bombers. A la part baixa de la casa hi havia un metre d’aigua i el carrer estava ple de fang, arbres i brossa. Ens van portar a l’escola i ens van donar begudes calentes”, relata.
“Mare meva, una altra vegada”
L’episodi que l’Esperanza va viure aquest dimarts li va fer recordar la situació que li va tocar viure de ben petita a Terrassa. I és que aquesta manxegocatalana no ha sobreviscut només a un aiguat, sinó a dos. Ella va néixer a finals del 1954 a Letur, però el gener del 1962 la seva família es va traslladar a viure a la nostra ciutat a la recerca d’una vida millor. Es van establir a tocar de la riera de les Arenes, al que ara és el barri d’Ègara i casa seva, una casa construïda pel seu pare, va ser una de les poques que van quedar dempeus a l’actual carrer de Granada durant la tràgica riuada de setembre. “Aleshores érem cinc germanes. El meu pare ens va fer enfilar damunt una taula i ens vam salvar. La meva germana gran treia galledes d’aigua per la finestra com podia”, narra.
L’Esperanza va sobreviure a aquella tragèdia i va fer vida a Terrassa fins que l’any 2005 va tornar a Letur. Mai hauria pensat que tornaria a viure res semblant al que havia experimentat amb només 7 anys. “Vaig viure la riuada del 62 i després, alguna altra sobreeixida de la riera a Terrassa, però com ha passat ara a Letur, res. El que vaig viure dimarts m’ho va recordar molt. Vaig pensar ‘mare meva, una altra vegada’. A Terrassa va ser de nit i no vaig veure com venia l’aigua. En aquest cas sí que ho vaig veure. Va venir de cop. Era negra, negra i hi havia unes onades…”, diu.
La façana de casa l’Esperanza al carrer del Barranco (la de color salmó) després del pas de la riuada
La riuada d’aquest dimarts és la major catàstrofe natural que es recorda a aquesta localitat manxega. Conegut popularment com el poble de l’aigua –hi ha una cascada, fonts i piscines naturals–, Letur ha vist ara com aquest recurs de vida se li girava en contra, atacant-lo com un enemic de guerra. En aquest municipi de la Sierra del Segura, el temporal ha deixat cinc desapareguts i una víctima mortal, una dona gran que també tindria vincles familiars amb Terrassa.
Dos pobles germans
De fet, aquest municipi de Castella la Manxa i la nostra ciutat es podrien considerar pobles germans. I és que els anys seixanta i setanta un nombre significatiu de persones originàries de Letur va emigrar a Terrassa a la recerca d’un futur. Alguns, com l’Esperanza, van tornar-se’n a principis d’aquest segle. Altres continuen anant-hi habitualment, però només en èpoques de vacances.
“És un poble poc habitat, però amb molta vida i amb molt bona gent. És tan bonic i fa una pena… És el poble de l’aigua perquè vagis per on vagis sents l’aigua córrer. Hi ha piscines naturals, hi ha cascades, hi ha fons per tot arreu. Dins de la Sierra del Segura, que és una zona molt seca, arribes allà i tot és vegetació, tot és natura. És un poble amb aigua per tot arreu. I per això encara sap més greu que s’ho hagi emportat tot l’aigua”, assenyala la Raquel de Dios, neboda de l’Esperanza que viu a Terrassa i que ha visitat molts cops els seu poble matern.
L’Esperanza és ara en una casa a la zona alta del municipi, que no s’ha vist afectada pel temporal. És propietat d’una veïna que acostuma a llogar-la –una tia de la cantant Rozalén– i que el mateix dimarts a la nit la va oferir com a refugi a alguns vilatans. L’Esperanza està amb la seva filla, la Lucía, que dimarts era a Alacant, on estudia, però que ara ha tornat al poble per ser al costat de la seva mare. Estan bé, tenen llum i aigua i les necessitats bàsiques cobertes. Es tornen per sortir a comprar.
La Lucía ha pogut entrar aquest divendres a casa de la seva mare, acompanyada de personal de Protecció Civil. Ha comprovat que de la cuina, no en queda res i que el menjador és ple de fang i aigua. Els balcons i les finestres han estat arrencats i està tot obert. L’aigua va arribar a fregar la segona planta per l’exterior, però les habitacions s’han salvat. La Lucía ha pogut recuperar alguns records com ara una figura del nen Jesús i algunes fotos familiars. No saben si l’estructura de la casa s’ha vist afectada ni quan podran tornar-hi. L’Esperanza té por que algú hi entri i la saquegi.
“A la casa on estem ara ens podrem quedar uns dies però no in aeternum. Després haurem de buscar on anar”, comentava aquest divendres. De moment, aquesta manxegocatalana no vol fer plans. “M’he adonat que no es pot pensar en el demà. Només en l’ara i aquí. Ja veurem què passa. Per què pensar-hi ara si de moment no s’hi pot fer res?”, conclou.
52.000 euros d’ajuda per la DANA en una crida feta des de Terrassa
L’Ajuntament de Letur va emetre un comunicat dijous assegurant que “la situació a nivell assistencial i tècnic està totalment organitzada i coordinada pels serveis professionals d’emergències de la Direcció General de Protecció Civil de Castella la Manxa”. El consistori assenyalava que aquest dispositiu no requeria cap tipus de material (roba, mantes, menjar, … ) ni persones que es desplacessin a Letur per ajudar. Alertava que del contrari “podria ser un agreujant a la situació”.
En aquest sentit, des de l’Ajuntament es demana contactar amb ells (a través del correu letur@dipualba.es) abans d’organitzar campanyes de recollida d’aliments o altre material. “Si cal, les peticions es faran a través dels Ajuntaments dels pobles veïns. Sempre per aquestes vies oficials i mai a través de les xarxes socials no oficials”, avisava.
Les tasques al poble se centren ara a localitzar els cinc desapareguts i assegurar la integritat de les estructures.
