És una de les fàbriques tèxtils més emblemàtiques, ben conservades i valuoses de la ciutat. L’antiga empresa de filatures la Magdalena, que ocupa l’illa delimitada pels carrers de Faraday, Watt, Galvani i la plaça de Baltasar Ragon, al tram sud de Ca n’Aurell, tornarà a obrir portes, ara com a espai de trasters. L’empresa Bluespace ha comprat l’edifici protegit i projecta obrir el seu tercer establiment a la ciutat.
El projecte posarà fi a cinc anys d’inactivitat a l’edifici, que fins a l’any 2019 va ser seu del concessionari Movento Sarsa Seat. Just abans de la pandèmia, l’empresa va deixar l’immoble. Des de llavors, la propietat ha negociat la venda amb diversos compradors i ha estat finalment Bluespace, el grup líder a Espanya en lloguers de trasters i gestió de mudances, qui ha comprat l’emblemàtica fàbrica.
Imatge d’un dels mosaics situats a l’escala de la fàbrica de la Magdalena / Teresa Llordés
El canvi de propietat i la nova activitat torna a posar sobre la taula la necessitat de donar una nova vida al patrimoni tèxtil en mans privades. També el repte de conservar els elements protegits, a banda de fer-los accessibles a la ciutadania. La fàbrica de la Magdalena està inclosa en l’inventari del Patrimoni Cultural de Terrassa i a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Id. IPAC, 28227).
Teixits auxiliars del sector cotoner
La fàbrica de la Magdalena va ser construïda entre 1941 i 1942, durant la postguerra i en plena efervescència de la indústria tèxtil a la ciutat. L’empresari egarenc Joan Mach i Brasa va encarregar a l’arquitecte Ignasi Escudé el disseny de l’edifici, per a establir-se com a fabricant de teixits auxiliars del sector cotoner.
Els mosaics de Santiago Padrós,una narrativa inspirada en “Les Metamorfosis d’Ovidi”, decoren diferents trams de l’escala de la fàbrica /Teresa Llordés
Aquest va crear una fàbrica amb maó vist, seguint l’estètica de les indústries de finals del segle XIX i principis del segle XX, una construcció plena de simetries i marcada per la sobrietat. L’edifici té un estil arquitectònic enquadrat en el monumentalisme academicista i recorda el racionalisme alemany. De fet, l’obra de l’arquitecte Ignasi Escudé va estar influenciada per la seva estada a Alemanya, on es va imbuir de les propostes racionalistes, que després plasmaria en els seus dissenys.
La fàbrica és una gran nau d’estructura rectangular de dues plantes, a la que es va afegir una tercera. Construïda en obra vista, té un element escultòric a la façana de la plaça de Baltasar Ragon, una al·legoria en marbre blanc sobre la indústria tèxtil llanera, obra de Carles Armiño. Reprodueix la figura d’una treballadora del tèxtil i es coneixia popularment com “la filadora de la Magdalena”.
L’element més ornamental de l’antiga fàbrica, però, es troba al vestíbul. Es tracta de diferents mosaics obra de l’artista Santiago Padrós, que presideixen l’escala en forma de murals.
Ocupen uns 23 m² i la seva execució romana, amb una narrativa inspirada en “Les Metamorfosis d’Ovidi”, concretament en el mite d’Arance, segons recull el llibre “Santiago Padrós i el mite d’Aracne”, de Cristina Coll, Teresa Llordés, Antoni Moro i Mia Pérez.
D’aquesta manera, el primer mural, a l’inici de l’escala, de tree metres per dos, mostra com una orgullosa Aracne desafia la deessa Pal·las Atenea a competir amb ella per saber qui és la millor teixidora. És l’inici d’un relat que recullen els murals de Padrós situats al llarg de les parets de l’escala de la fàbrica, en disposició horitzontal i vertical.
Obrir els mosaics a la ciutat
“Aquesta és una obra que no l’ha vist el poble de Terrassa i la venda de l’edifici seria una bona oportunitat per obrir els mosaics a la ciutadania”, apunta Antoni Moro, conservador i arqueòleg del Museu de Terrassa. Ell mateix va poder comprovar l’estat de les obres durant “la visita d’uns candidats a la compra, que finalment van desistir”.
La conclusió d’aquella visita va ser que “els mosaics es conserven en força bon estat, probablement perquè no resten a la intempèrie”. Caldria fer una intervenció de restauració, però no de gran envergadura, apunta l’arqueòleg.
Per a Moro és “una bona notícia que la fàbrica recuperi l’activitat, que tingui vida, d’altra manera s’aniria degradant”. També hi veu la possibilitat de “fer compatible la nova activitat a l’edifici amb l’obertura dels mosaics, amb visites programades algun dia a la setmana”.
Els veïns de Ca n’Aurell, els usuaris de Foment i els milers de ciutadans de Terrassa que habitualment observen la Magdalena, aviat veuran moviments de Bluespace a la fàbrica.
La façana de la Magdalena pel carrer de Faraday. A dalt, al frontal de maó vist, encara es pot veure el nom de la indústria / Nebridi Aróztegui
El projecte fallit de convertir la fàbrica en un edifici d’habitatges
La Magdalena va estar a un pas de ser reformada íntegrament per esdevenir un edifici residencial amb 36 habitatges tipus dúplex. L’any 2009, un estudi de reforma i canvi d’ús signat per Sandra Isande i amb segell de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La proposta tenia en compte el fet que la fàbrica és un edifici protegit i plantejava conservar íntegrament la façana de l’immoble i els elements ornamentals. “Centrarem els treballs en la reforma interior” i es fixava com a objectiu “tornar a l’edifici la seva imatge inicial”.
Dites i anècdotes
La Magdalena va ser coneguda popularment com a Cal Mach, el nom del seu propietari. Un aprenent de l’equip d’obra de la fàbrica, Marià Massana Ribas, uns anys més tard es consolidà com a mestre d’obres i va dur a terme la xemeneia de la bòbila Almirall.
