Joan Maragall ho tenia ben interioritzat i així ho escrivia: “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”. Una expressió de cultura que aplega a un grup de persones que ballen al so de les notes d’instruments com la tenora, el flabiol, el tible, el tamborí o el contrabaix, entre altres. De sardanes, a aquesta ciutat, se’n ballen perquè hi ha colles que mantenen aquesta tradició. N’hi ha una, però, que faci sol, plogui o faci vent, balla de manera permanent.
És una escultura situada al Parc de Vallparadís, a la zona de la Font de l’Apotecari i està feta de ferro i pedra arenosa. Com resa en l’apartat dedicat a les escultures de la pàgina web de l’Ajuntament, l’autor va ser Albert Novellon i Casabón, si bé, a la placa commemorativa que hi ha, també s’explica que està “realitzat per l’Escola Municipal d’Arts Aplicades”. Es va inaugurar el 26 d’abril de 1998, aprofitant “la proclamació de Terrassa com a Ciutat Pubilla de la Sardana”. És, per tant, un homenatge a aquesta dansa tan tradicional del nostre país.
Ròdol, de nom
El nom oficial és Ròdol “Espai vagament circular”. I es descriu com “un cercle que simula el mateix ball, amb vuit columnes de pedra arenosa de Tagamanent que simbolitzen les persones que ballen. Com a unió de les mans s’ha ideat un arc o anella de ferro”.
Altres detalls són que “els monòlits de pedra són elements connectadors de la terra i l’espai, i l’anella de metall és el símbol i la unió de les diferents entitats que el componen”. La part superior de l’escultura “suggereix l’arrelament de la ciutat amb els merlets de la Torre del Palau”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
