L’Ajuntament de Terrassa es defensa i situa en dos mesos el temps de primera resposta a les sol·licituds de llicències d’obres. La mitjana en el total del procediment va ser l’any passat de 7,7 mesos en expedients que requereixen projecte. Urbanisme diu que respecta els terminis estipulats per llei, que la tendència apunta a continuar amb la reducció de l’espera i que per això ha reforçat el personal específic del servei de llicències i inspecció.
“La immensa majoria de les respostes en els expedients de petició de llicències que exigeixen projectes es formalitzen en el termini legal”. L’Ajuntament de Terrassa ha sortit al pas de les queixes emeses en aquest diari pel president del Gremi de la Construcció del Vallès, Antoni Palet, que reclamava major agilitat en els tràmits i denunciava que Terrassa s’havia convertit en la ciutat vallesana amb més tardança en la resolució de llicències. El termini mitjà de notificació de la primera resolució en els casos d’obres menors es va situar en el 2023 en un mes i mig. En obres majors, en 90 dies. Les xifres estan lluny dels dos anys de termini denunciats pel gremi. I la tendència en el 2024 és millor, destaca l’Ajuntament, que ha reforçat la seva plantilla en Urbanisme per agilitzar encara més aquest àmbit.
“En un 45% de les sol·licituds de llicències d’obra major la primera resposta és en dos mesos. En un 38% es triga entre dos i quatre mesos. En obra menor, la resolució es notifica en menys d’un mes en el 70% dels casos”, apunten fonts d’Urbanisme, que sustenten el seu argument tant en estudis interns com en l’enquesta elaborada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
“En un 45% de les sol·licituds de llicències d’obra major la primera resposta és en dos mesos. En un 38% es triga entre dos i quatre mesos. En obra menor, la resolució es notifica en menys d’un mes en el 70% dels casos”
En la vintena de municipis amb major nombre de respostes inclosos en l’enquesta, la mitjana de temps per a obtenir la llicència s’estima en 8,7 mesos. I Terrassa roman en els últims anys (des del 2021) en la franja mitjana. En el que portem d’any, amb 8,4 mesos. En el 2023, amb 7’7 mesos. A Sabadell la mitjana va ser de 7 mesos l’any passat, i l’indicar per a enguany és el mateix. A Sant Cugat del Vallès, de 19,9 mesos (enguany, de moment, de 21,2). A Barcelona, de 10,1 el 2023, i de 10,4 aquest any. Les dades al·ludeixen als expedients que requereixen projecte.
La normativa
La normativa estableix que en aquest tipus d’expedients el termini màxim entre la sol·licitud registrada i l’emissió de la primera resolució és de dos mesos. Aquesta primera resolució pot ser ser denegatòria, la major part dels casos per esmenes relacionades amb la necessitat de més documentació: per raons de seguretat, d’afectació a infraestructures viàries o de risc per al patrimoni artístic o històric, entre d’altres. Aquesta primera resposta interromp el termini, subratlla el consistori. “No es pot imputar a l’Ajuntament el que pugui trigar en fer els tràmits la part sol·licitant”, adverteix el govern municipal.
La gran part d’expedients, tot i això, es resolen en termini. Una minoria estan subjectes a peticions de canvis que fins i tot poden derivar en modificacions de plans; per exemple, degut al fet que un edifici a reformar s’ha incorporat a l’inventari.
Gairebé 5.800 tràmits
El 2023, l’Ajuntament va registrar 5.763 tràmits al Servei de Llicències i Inspecció. La xifra resulta de la suma de llicències, comunicacions i autoritzacions, i l’apartat estadístic majoritari, amb 3.917 sol·licituds, és el corresponent a les comunicacions d’obra (per exemple, la reforma d’un lavabo). Les llicències de diversa índole van ser 1.846, de les quals 253 corresponen a obra major i 788, a obra menor, entre d’altres.
La xifra total és anàloga a dels anys 2021 i 2022, però supera en 1.000 expedients anuals els exercicis del 2016 al 2020. En la projecció de l’any actual, segons Urbanisme, es palpa una millora en terminis: “El 50% de les llicències d’obra major tenen primera resposta dins dels dos mesos legals”. Entre el registre del projecte i la otorgación definitiva de la llicència, la mitjana s’amplia als 7,5 mesos, però aquest temps inclou “el termini que requereix el redactor del projecte per incorporar els esmenes sol·licitades o l’evacuació d’informes d’altres organismes”. La millora en l’agilitació d’expedients té a veure en bona part amb un reforç de personal en el servei, que ha passat de vuit a onze persones. Dos dels tres “fitxatges” s’han sumat a l’equip de llicències d’obres i el tercer assumeix específicament el referent al patrimoni inventariat.
Segons l’Ajuntament, la mesura de reforç de personal es complementarà en breu amb una altra consistent en la creació d’un expedient únic per a aquelles activitats subjectes al règim de comunicació i en la revisió d’expedients abans que comenci a córrer el termini.
El cas paradigmàtic del Cafè Colom
Un cas paradigmàtic d’endarreriment provocat per la protecció patrimonial és el projecte del Cafè Colom, a la cantonada de la Plaça Vella amb el carrer Cremat. La consultora Laborde Marcet, promotora del pla, consistent en la transformació de la finca en un edifici residencial i comercial, va informar ahir que la declaració d’un dels edificis (l’orientat al carrer Cremat) com a bé d’interés protegit allargarà un any la concessió de la llicència d’obres, demanada fa un any i mig. L’empresa considera que el nou termini “és exagerat i molt negatiu per al promotor”. El pla especial de construcció derivat d’aquesta protecció no està desenvolupat i la seva redacció durarà uns mesos. No obstant això, el permís per reformar la finca que dona a la Plaça Vella sí que ha estat aprovat, per la qual cosa la primera fase de l’obra “començarà pròximament”. El Cafè Colom va ser inaugurat l’any 1893 i està conformat per dues finques registrals.