Les caigudes posen en risc l’autonomia de les persones grans i provoquen una cascada de problemes de salut i socioeconòmics. Són considerades un problema de salut pública, però fins ara han restat ocultes entre una allau de patologies prioritàries. A Terrassa hi haurà 4.000 lesions per caiguda en un any. Aquesta setmana, el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) fa un pas decisiu portant als centres d’assistència primària la seva campanya de prevenció de les caigudes. És la punta de l’iceberg d’un projecte molt més ambiciós que els mesos vinents posarà en marxa a tots els CAP del CST un protocol de treball amb grups de fragilitat.
Les xifres donen una idea molt clara de la dimensió del repte a Terrassa. Un 30% de la població de més de 65 anys -11.850 persones- tindrà una caiguda els pròxims dotze mesos i un 37% -4.384 persones- patirà lesions que requeriran atenció mèdica o ingrés. Seran 365 pacients cada mes, 12 cada dia.
Fa anys que la Comissió de Prevenció de Caigudes del CST treballa per frenar aquesta espiral d’accidents que impacta en el sistema de salut i que sovint provoca o accentua una davallada funcional en les persones.
Les lesions per caiguda accidental redueixen la qualitat de vida dels homes i dones de més de 65 anys que, lesionades, s’enfronten a una limitació física que requerirà ajuda en la seva vida quotidiana i afrontar una dura i costosa rehabilitació.
Les caigudes també es donen als hospitals i a les residències. El CST va registrar l’any 2023, 221 caigudes en atenció especialitzada a l’Hospital de Terrassa, on el 43% dels pacients van patir lesions. “Solen ser per relliscades, caigudes del llit, al quarto de bany o en aixecar-se sols quan no tenen forces i necessiten suport. Sovint en pacients amb demències”, explica Ana Claudia Pereira, presidenta de la Comissió de Prevenció de Caigudes del CST. En llargues estades hospitalàries, amb pacients en llargues recuperacions, les caigudes es van enfilar fins a les 331 i en la llar residencial del CST van ser 114.
Les dones, la por
Capgirar les estadístiques i frenar les caigudes en persones grans és l’objectiu de la campanya que aquesta setmana desenvolupa el CST als seus CAPS. Aquest dilluns ha estat el torn del CAP Terrassa Nord, on un equip ha informat els pacients “de risc” sobre els mètodes preventius. L’activitat, a la que es convida a participar als majors de 65 anys i a tothom que cregui que ho necessita, inclou diferents proves de rendiment físic per conèixer la situació de fragilitat de la persona i el seu risc potencial de caiguda. Es valora l’equilibri, la força muscular i la velocitat de la marxa. El test permet avaluar de manera personalitzada cada participant i recomanar un pla d’activitat física.
Aquest dimarts l’activitat es desplaça a l’Hospital Universitari de Terrassa i dijous, a l’Hospital Sant Llàtzer, al CAP Terrassa Est i al CAP Can Roca.
“És molt important frenar les caigudes perquè, en un 50% dels casos, els pacients pateixen o veuen accelerada una davallada funcional. Agafen por de tornar a caure, perden força i autonomia”. L’estadística real de les caigudes no reflecteixen la dimensió real del problema, comenta Ana Claudia Pereira. “Hi ha hemorràgies cranials, fractures de fèmur o talls de gran sutura que arriben a urgències o als hospitals com una lesió i sovint hi ha una caiguda amagada al diagnòstic”. També hi ha pacients que “per vergonya, per por d’admetre que envelleixen o perden facultats, oculten que han caigut i és un error. Comunicar-ho al metge és el primer pas per frenar noves caigudes”.
Moltes precipitacions en persones grans “es poden evitar. Fent de manera regular exercicis de força, càrdio -com caminar-, exercicis d’equilibri i estiraments”. També és molt important, recorda la infermera Pereira, “revisar la medicació. Hi ha fàrmacs per la pressió arterial, per dormir, per la incontinència urinària, analgèsics i fàrmacs pel Parkinson que augmenten el risc de caiguda”.
Equips multidisciplinaris detecten fragilitats als CAP
Des de 2016 la Comissió de Prevenció de Caigudes del CST, integrada per un equip multidisciplinari format per professionals de la medicina, la infermeria i fisioterapeutes, treballa en l’àmbit hospitalari i fa dos que ha sortit fora per treballar en l’àmbit de la primària. La incorporació de la figura dels fisioterapeutes als CAP ha permès millorar l’abordatge de la prevenció.
El protocol arrenca a les consultes, on professionals de la medicina i de la infermeria detecten els pacients en risc de caigudes, que passen a integrar un grup de fragilitat amb el que es treballen activitats dirigides i es fa seguiment. “El projecte ha funcionat molt bé al CAP Can Roca i en els mesos vinents serà una realitat a tots els centres de primària del CST. Els resultats es veuran aviat.
“La davallada natural dels pacients hi serà, però si milloren la seva activitat física i atenen els consells de prevenció, baixaran les caigudes i, sobretot, les lesions greus”. Ana Claudia Pereira recorda la importància d’obrir la detecció als CAP perquè “és un problema comunitari” i destaca “la rellevància de la conscienciació dels professionals per detectar pacients fràgils. Hem ampliat la visió per arribar a tota la gent”.
Prevenir fent exercici i evitant perills a casa
Enfortir la musculatura i fer exercici per millorar agilitat i reflexos. I a casa, eliminar el factor risc. La campanya de la Setmana de la Prevenció de Caigudes del CST adapta a cada nivell de fragilitat les pautes d’exercici. Pel que fa a l’esfera domèstica, els consells són tan universals que ajuden als més grans, però també a la resta de la població, a evitar caigudes a casa. Entre les recomanacions, no caminar per terres mullats o lliscosos, evitar les estores i retirar objectes que obstaculitzin el pas. A la població gran se li recomana utilitzar sabates tancades i no lliscants, fer revisió de la vista i l’oïda, utilitzar baranes per pujar o baixar escales, evitar pujar a tamborets, tenir un telèfon a mà i esperar un minut assegut abans d’aixecar-se del llit.
Un test en quatre passos per saber si estem en risc
Les caigudes al carrer o a casa domèstic ja superen al trànsit com a ingrés hospitalari amb un origen traumàtic. Els professionals de la medicina recorden que cal estar alerta a detalls que avisen del risc: quan s’han produït dues o més caigudes, quan es detecten problemes d’equilibri, inestabilitat i lentitud en caminar, i que ens costa aixecar-nos de la cadira, que necessitem suport agafant-nos. “Si ens identifiquem, cal comentar-ho amb el metge de capçalera o amb el fisioterapeuta”, comenta la infermera Ana Claudia Pereira. El pas següent ha de ser revisar la medicació, per evitar fàrmacs o dosis que en posin en perill, i “canviar el paradigma, superar la cultura de la medicació. Hi ha medicaments que ens curen, però evitem els que ens posen en risc”.