L’heràldica, per als que ho puguin preguntar, és una disciplina que estudia els escuts d’armes de les famílies. Són emblemes que estan decorats amb elements relacionats amb la natura, armes de l’època com espases, edificis com poden ser castells o fins i tot animals. Al carrer del Forn, número 4, a l’arc que adorna el portal de l’edifici, en trobem un d’aquests escuts que, com explicava l’enyorat Joaquim Verdaguer en el seu blog, pertany a la família Garcia-Cascón.
És un relleu de pedra, d’autor desconegut i que, segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, és “del tipus francès, quadrilong amb punta aplanada i traçada en arc conopial. Té tres particions, la de la dreta presenta franges horitzontals incises, la de l’esquerra, un escacat, i la inferior, un bou o toro” o alguna bèstia de la mateixa espècie.
Verdaguer també apuntava que els García-Cascón eren uns “industrials de la llana de la ciutat de Béjar, Salamanca” que es van establir comercialment a Terrassa “fins que es van assentar definitivament a la ciutat”.
Dues figures
L’edifici, segons l’Inventari, és noucentista i, a més del carrer del Forn, també té cabuda en els carrers Major i de Baix. I informa que “Ramon Armengol Triadó va obtenir un permís per a construir una casa de planta baixa, destinada a una botiga, dos pisos per a habitatges i un terrat, el 24 d’octubre de 1940” i que el projecte el va signar l’arquitecte Ignasi Escudé i Gibert. Més tard, el van adquirir els García-Cascón i aquí acaba la història, de moment.
