Feliços com un gínjol cap a la Casa Alegre
La cultura popular es reuneix abans del migdia al Mercat de la Independència, un lloc d’intercanvi per excel·lència. Amb un sol radiant de diumenge, es respira felicitat i bon humor entre els assistents. En l’acte, hi participen una dotzena de ballarins, vuit capgrossos, quatre nans, un quartet de bastoners i un grup de músics. La cercavila comença fent parada a l’antic edifici del carrer de la Unió, on fa anys que es mengen entrepans. Costa trobar lloc i moure’s entre tanta gent, especialment entre els nombrosos cotxets de nen. L’ambient és prou familiar: “No us en perdeu ni una, eh?” Comenten uns pares saludant uns coneguts, també amb fills petits.
Els més menuts estan certament encantats amb la presència dels capgrossos i nans. Es nota especialment en arribar a la plaça de la Torre del Castell Palau, on tenen l’oportunitat d’apropar-se i ballar amb les figures. La passejada continua i es fa especialment emotiva en fer aturada a la Placeta de la Font Trobada. Allà s’hi troba un altre arbre que, sense ser l’homenatjat ginjoler, fa goig per la seva robustesa. Els músics, pujats dalt de la font de l’espai circular, toquen animant la plaça.
-
- Cercavila popular | Lluís Clotet
Agafats de la mà a trams, i entre somriures contagiosos, s’arriba aviat al carrer de Sant Pere, tot tombant a l’esquerra pel carrer del Cardaire. A la bucòlica porta d’entrada dels Jardins de la Casa Alegre de Sagrera, es forma una aglomeració. A pocs passos del destí final, s’anuncia: “tothom haurà de passar pel túnel, no hi ha una altra manera d’entrar”. Així, els assistents accedeixen entre aplaudiments i música per un camí de sorra que fa baixada.
Més terra i cultura per un arbre que ja dona fruits
Entre el verd, les mirades busquen l’estimat ginjoler. Aquells qui acaben de descobrir la festa estan encuriosits per saber on es troba aquesta espècie avui homenatjada. Els nens el troben abans que ningú. L’arbre s’alça al davant d’una placa metàl·lica que en detalla la curiosa història.
L’Isidor Vázquez, la persona que va plantar la llavor, rememora com aquest va arribar fins a la ciutat: “Aquest arbre me’l va regalar un constructor de gralles el 2002″, diu. “En principi, volia plantar-lo a casa meva, però va quedar-se en un test durant quinze anys. El 2017 vam donar-li un lloc a Terrassa, gràcies al Jordi Chueca, aleshores Cap de Parcs i Jardins, qui em va dir que havia mort una palmera”.
L’exclusivitat de l’exemplar era tal que l’Isidor va voler crear una celebració al voltant i compondre’n la música: “És un arbre molt escàs, el fan servir els constructors d’instruments, i n’hi ha poquíssims. A Terrassa és l’únic ginjoler públic i a Barcelona n’hi ha dos únicament.” Aquesta llavor, plantada farà ara set anys, dona ja uns fruits vermellosos que dona gust veure.
-
- Ubicació del Ginjoler | Lluís Clotet
-
- Entrada als Jardins | Lluís Clotet
Una vegada situats al jardí, arriba l’ofrena, el moment d’enriquir la base de l’arbre amb terra procedent d’un lloc diferent. L’encarregada del ritual aquest any és la Rosa Aguado, actriu i professora de teatre. En el seu discurs al micròfon, comparteix una història personal i emotiva: “Us duc aquesta terra procedent d’un racó especial, amb vistes al Pedraforca, perquè la màgia que hi vaig sentir faci créixer el ginjoler. És un arbre majestuós com ho és la Muntanya dels Dos Pics”.
Les ofrenes continuen al pati en forma de dansa, amb un sol que comença ja a cremar. Per començar, hi té lloc el ball de la fertilitat de la terra, interpretat per quatre bastoners. Seguidament, el públic presencia la dansa dels quatre colors o elements: l’aigua, la terra, l’arbre i el fruit, representats pels colors blau, marró, verd i grana dels mocadors dels balladors. Segons expliquen des de l’associació Treure Ball, es tracta d’una de les darreres introduccions de la festa, un ritual que, “a diferència dels altres balls, s’ha fet tres anys”. A continuació, es gaudeix de la novetat de l’edició present: la crida dels fullets, protagonitzada pels capgrossos i els nans, qui volen esdevenir guardians de l’arbre. Per cloure la celebració, sona el segon motiu de l’especial Ball del ginjoler, així ho narra el mateix Isidor Vázquez.
Una tradició que creix amb els Capgrossos
Entre vermut i menjar, es comenta l’evolució de la jornada, respecte edicions anteriors. Marc Galí, coreògraf dels balls exhibits, opina que “l’actuació dels nans ha fet pujar la festa tres esglaons”. En una línia semblant, la Maica Valls de Treure Ball nota que “hi ha hagut més públic, perquè els nans han fet molta propaganda”.
-
- El retorn de l’Anglès | Lluís Clotet
Tots dos coincideixen en el fet que hi havia molta expectació pel capgròs recuperat, l’Anglès o Agutzil, així com per l’estrena del nou ball: “Que surtin els antics, els que ningú mai veu, ho fa encara més maco”, diu en Marc. L’encarregada de portar el capgròs recuperat ha estat la Joana. Segons ha explicat, per la seva constitució, era el que més li encaixava: “ha estat tot un honor portar-lo”.
Amb tot plegat, pot ben dir-se que la setena edició de la Festa del Ginjoler consolida una emotiva celebració pels terrassencs. Una tradició que sembla arrelar als cors dels presents. Un homenatge que creix en popularitat al ritme de l’arbre i de la cultura que el rega amb tanta estima.
