El dimarts 15 d’octubre els Minyons inauguren oficialment la seva nova seu, Cal Reig. En el marc del 45è aniversari de la colla, els malves mostraran per primera vegada a la ciutadania el local en tot la seva esplendor, el resultat d’un projecte que fa no gaire, encara era un somni: “El procés ha sigut més llarg del que ens hagués agradat, però ha valgut absolutament la pena”, assegura el president de la colla, Jaume Maeso.
/ ALBERTO TÁLLÓN
Aquest nou local és alhora l’inici d’una nova era: “Tenim totes les possibilitats per aconseguir les nostres fites”, però per arribar es requereix “una bona feina tècnica i un projecte casteller sòlid”, assegura Maeso. També és imprescindible augmentar els membres de la colla, una tasca en la qual Cal Reig és imprescindible: “Estem més oberts que mai a la ciutat i a la gent, ara som més visibles”.
Martina Abat, 18 anys a la colla
“Cal Reig ha eliminat les barreres, no hi ha límits perquè la gent entri ” / ALBERTO TALLÓN
La Martina ha portat la camisa de la colla des de que té ús de memòria: “He crescut al local del carrer Teatre”. Ha fet d’enxaneta, d’acotxador, de dosos, de quinta i de quarta, la seva posició actual. “No puc imaginar-me la meva vida sense la colla, no seria la mateixa persona”, explica. Defineix Cal Reig com un espai molt més pràctic que permetrà donar a conèixer la tradició castellera entre la ciutadania, “sobretot entre els joves, per trencar l’estigma que és una activitat desfassada. Entrar en aquest ambient és una oportunitat per passar-s’ho bé i, qui sap, potser formar part de la colla en el futur”.
Jordi Alcaraz, 12 anys a la colla
“Hem d’aprofitar per crear múscul social i que ens coneguin” / ALBERTO TALLÓN
“El que eren quatre naus mortes i sense activitat ara són un espai increïble que té un ús social per a la ciutat”. Això és perquè la mateixa estructura de l’edifici “fa possible que la gent ens vegi, que entri i gaudeixi”. Des de dins, els assajos ara són ben diferents: “amb tant d’espai ara és més fàcil dispersar-se, però tenim molta més qualitat de vida”. Creu que Cal Reig és un factor que ajudarà a consolidar la colla, “podrem motivar-nos i fer possible un creixement orgànic que ens permeti recuperar els Minyons que hem perdut pel camí i no estan actius”.
Miquel Aguilar, 16 anys a la colla
“És el moment de recuperar els Minyons que hem perdut pel camí” / ALBERTO TALLÓN
“Històricament les colles que s’han traslladat de seu han aconseguit arribar a més gent, esperem que ens passi”. Aguilar es manté fidel a la seva posició als castells i aposta per “fer pinya, crear un projecte social i sacsejar Cal Reig”. Creu que ha de ser un espai en què associacions i entitats organitzin activitats, tornejos, “i sobretot festes, això és el que més ens uneix”. Creu que és necessari fer una crida a tots els Minyons que no estan actius “per recuperar-los, perquè qui porta la camisa, la porta ben endins per sempre”.
Yolanda Ruiz, 25 anys a la colla
“Ha estat un projecte difícil, però ara tenim un espai preciós” / ALBERTO TALLÓN
“Quan vam arribar a Cal Reig estava tot fet un desastre, i vam començar a anar tots els dissabtes a ajudar a refer-lo, hi havia molta feina”. Creu que el resultat és totalment satisfactori, i creu que les naus no són un espai només per Minyons, sinó que són “un lloc per a la ciutat, perquè la gent s’acosti”. Opina que els Minyons sempre han estat oberts a la ciutadania, “però a l’anterior local era difícil entrar, estàvem amagats i la gent no s’atrevia, però val la pena entrar”.
Enric Cardús, president (1999, 2000, 2012 i 2013)
“Cal Reig no és una garantia per fer créixer la colla” / ALBERTO TALLÓN
Cardús pensa que les instal·lacions de Cal Reig donen flexibilitat a la colla: “El pati té unes millors condicions per assajar, ara podem fer còmodament un 3 de 10 o un 4 de 10”. Cardús no s’oblida de valorar els espais interiors, “que permeten treballar fins i tot quan fa mal temps, una possibilitat que abans no teníem”. Ara bé, considera que disposar d’aquest espai no és una garantia per fer créixer la colla en el futur: “El creixement s’aconsegueix amb actius i visibilitat, omplint aquestes naus de gent”.
Pere Tiana “Ogro”, president (2001 i 2002)
“Tenim la possibilitat de tornar a ser una colla puntera” / ALBERTO TALLÓN
“L’antic local del carrer Teatre era una joia, però estàvem estancats, no teníem espai per poder progressar, per fer estructures més grans i complicades”. Tiana, que va viure els inicis de la colla, recorda els 90 com els millors anys de la colla, “i ara Cal Reig ens permet tornar a assolir aquest nivell”.I és que els Minyons va descarregar els grans castells de finals del segle XX, “érem una colla puntera, i aquest canvi d’ubicació (i d’era) ens ha de permetre engrescar-nos de nou i tornar a la il·lusió d’aquells anys”.
Arnau Boada, cap de colla (2019)
“Això és més que un canvi d’ubicació, és una nova era” / ALBERTO TALLÓN
El que fou cap de colla creu que “sense un bon espai no pot haver-hi progrés”. El local anterior no disposava d’instal·lacions cobertes en què poder assajar, “i quan plovia o feia fred, perdíem assajos que eren necessaris”. Creu que el trasllat a Cal Reig és més que un canvi d’ubicació, “és remoure la colla, l’inici d’una nova era que ens permetrà millorar tècnicament i posar remei a les nostres febleses”. Fa èmfasi en el fet que, a banda de l’espai, per aconseguir-ho també cal “prendre les decisions correctes”
Nani Matas, cap de colla 2019
“La nova xarxa ens permet assajar tots els castells” / ALBERTO TALLÓN
Cal Reig també proposa reptes tècnics: “Estem en un procés de novetat, a l’antic local teníem unes pautes molt clares de treball, tothom estava ubicat i ara tot és nou, estem en procés d’adaptació”. Destaca que una de les grans millores és “la nova xarxa, que ara és de 4 per 5 metres i motoritzada, et permet assajar qualsevol estructura”. Creu que ara la colla no té cap impediment per avançar, “però ja al carrer Teatre fèiem un 4 de 9 net i un 3 de 10 sense recursos, la infraestructura no ho és tot”.
