Terrassa

Els Minyons preparen els castells del futur

Els Minyons inauguren oficialment la seva nova seu, Cal Reig, en el marc del 45è aniversari de la colla

El dimarts 15 d’octubre els Minyons inauguren oficialment la seva nova seu, Cal Reig. En el marc del 45è aniversari de la colla, els malves mostraran per primera vegada a la ciutadania el local en tot la seva esplendor, el resultat d’un projecte que fa no gaire, encara era un somni: “El procés ha sigut més llarg del que ens hagués agradat, però ha valgut absolutament la pena”, assegura el president de la colla, Jaume Maeso.

/ ALBERTO TÁLLÓN

Aquest nou local és alhora l’inici d’una nova era: “Tenim totes les possibilitats per aconseguir les nostres fites”, però per arribar es requereix “una bona feina tècnica i un projecte casteller sòlid”, assegura Maeso. També és imprescindible augmentar els membres de la colla, una tasca en la qual Cal Reig és imprescindible: “Estem més oberts que mai a la ciutat i a la gent, ara som més visibles”.

Martina Abat, 18 anys a la colla

“Cal Reig ha eliminat les barreres, no hi ha límits perquè la gent entri ” / ALBERTO TALLÓN

La Martina ha portat la camisa de la colla des de que té ús de memòria: “He crescut al local del carrer Teatre”. Ha fet d’enxaneta, d’acotxador, de dosos, de quinta i de quarta, la seva posició actual. “No puc imaginar-me la meva vida sense la colla, no seria la mateixa persona”, explica. Defineix Cal Reig com un espai molt més pràctic que permetrà donar a conèixer la tradició castellera entre la ciutadania, “sobretot entre els joves, per trencar l’estigma que és una activitat desfassada. Entrar en aquest ambient és una oportunitat per passar-s’ho bé i, qui sap, potser formar part de la colla en el futur”.

Jordi Alcaraz, 12 anys a la colla

“Hem d’aprofitar per crear múscul social i que ens coneguin” / ALBERTO TALLÓN

“El que eren quatre naus mortes i sense activitat ara són un espai increïble que té un ús social per a la ciutat”. Això és perquè la mateixa estructura de l’edifici “fa possible que la gent ens vegi, que entri i gaudeixi”. Des de dins, els assajos ara són ben diferents: “amb tant d’espai ara és més fàcil dispersar-se, però tenim molta més qualitat de vida”. Creu que Cal Reig és un factor que ajudarà a consolidar la colla, “podrem motivar-nos i fer possible un creixement orgànic que ens permeti recuperar els Minyons que hem perdut pel camí i no estan actius”.

Miquel Aguilar, 16 anys a la colla

“És el moment de recuperar els Minyons que hem perdut pel camí” / ALBERTO TALLÓN

“Històricament les colles que s’han traslladat de seu han aconseguit arribar a més gent, esperem que ens passi”. Aguilar es manté fidel a la seva posició als castells i aposta per “fer pinya, crear un projecte social i sacsejar Cal Reig”. Creu que ha de ser un espai en què associacions i entitats organitzin activitats, tornejos, “i sobretot festes, això és el que més ens uneix”. Creu que és necessari fer una crida a tots els Minyons que no estan actius “per recuperar-los, perquè qui porta la camisa, la porta ben endins per sempre”.

Yolanda Ruiz, 25 anys a la colla

“Ha estat un projecte difícil, però ara tenim un espai preciós” / ALBERTO TALLÓN

“Quan vam arribar a Cal Reig estava tot fet un desastre, i vam començar a anar tots els dissabtes a ajudar a refer-lo, hi havia molta feina”. Creu que el resultat és totalment satisfactori, i creu que les naus no són un espai només per Minyons, sinó que són “un lloc per a la ciutat, perquè la gent s’acosti”. Opina que els Minyons sempre han estat oberts a la ciutadania, “però a l’anterior local era difícil entrar, estàvem amagats i la gent no s’atrevia, però val la pena entrar”.

Enric Cardús, president (1999, 2000, 2012 i 2013)

“Cal Reig no és una garantia per fer créixer la colla” / ALBERTO TALLÓN

Cardús pensa que les instal·lacions de Cal Reig donen flexibilitat a la colla: “El pati té unes millors condicions per assajar, ara podem fer còmodament un 3 de 10 o un 4 de 10”. Cardús no s’oblida de valorar els espais interiors, “que permeten treballar fins i tot quan fa mal temps, una possibilitat que abans no teníem”. Ara bé, considera que disposar d’aquest espai no és una garantia per fer créixer la colla en el futur: “El creixement s’aconsegueix amb actius i visibilitat, omplint aquestes naus de gent”.

Pere Tiana “Ogro”, president (2001 i 2002)

“Tenim la possibilitat de tornar a ser una colla puntera” / ALBERTO TALLÓN

“L’antic local del carrer Teatre era una joia, però estàvem estancats, no teníem espai per poder progressar, per fer estructures més grans i complicades”. Tiana, que va viure els inicis de la colla, recorda els 90 com els millors anys de la colla, “i ara Cal Reig ens permet tornar a assolir aquest nivell”.I és que els Minyons va descarregar els grans castells de finals del segle XX, “érem una colla puntera, i aquest canvi d’ubicació (i d’era) ens ha de permetre engrescar-nos de nou i tornar a la il·lusió d’aquells anys”.

Arnau Boada, cap de colla (2019)

“Això és més que un canvi d’ubicació, és una nova era” / ALBERTO TALLÓN

El que fou cap de colla creu que “sense un bon espai no pot haver-hi progrés”. El local anterior no disposava d’instal·lacions cobertes en què poder assajar, “i quan plovia o feia fred, perdíem assajos que eren necessaris”. Creu que el trasllat a Cal Reig és més que un canvi d’ubicació, “és remoure la colla, l’inici d’una nova era que ens permetrà millorar tècnicament i posar remei a les nostres febleses”. Fa èmfasi en el fet que, a banda de l’espai, per aconseguir-ho també cal “prendre les decisions correctes”

Nani Matas, cap de colla 2019

“La nova xarxa ens permet assajar tots els castells” / ALBERTO TALLÓN

Cal Reig també proposa reptes tècnics: “Estem en un procés de novetat, a l’antic local teníem unes pautes molt clares de treball, tothom estava ubicat i ara tot és nou, estem en procés d’adaptació”. Destaca que una de les grans millores és “la nova xarxa, que ara és de 4 per 5 metres i motoritzada, et permet assajar qualsevol estructura”. Creu que ara la colla no té cap impediment per avançar, “però ja al carrer Teatre fèiem un 4 de 9 net i un 3 de 10 sense recursos, la infraestructura no ho és tot”.

To Top