El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és del 2003 i necessita renovar-se. El moviment veïnal va demanar fa uns dies a l’Ajuntament que no ajorni més la decisió i entomi el repte de dissenyar la Terrassa de les dècades vinents. El POUM del 1983 va endreçar la ciutat, el del 2003 va apostar per l’expansió i ara toca decidir cap on anem. De la mà de dos arquitectes i urbanistes, Pere Montaña i Xavier Matilla, analitzem els reptes que afronta Terrassa en aquest exercici de dibuixar el seu futur.
Espai públic. El model de ciutat
Créixer? Renovar el paisatge urbà? Guanyar perfil?
La Terrassa del futur aparcarà el “créixer”, ampliar fronteres, per centrar-se a regenerar els barris i augmentar la qualitat de l’espai públic? És la proposta de Pere Montaña, que veu en el POUM “una oportunitat per “redimensionar la ciutat”. També, apunta Xavier Matilla, “per guanyar protagonisme en l’entorn metropolità, tenir incidència, i per això s’ha de construir un projecte propi, tendir a l’especialització”. El futur pla d’ordenació definirà els criteris que regiran l’espai públic, el paisatge urbà. I actualitzarà les pautes d’intervenció i conservació del patrimoni. Terrassa va fer un salt de qualitat amb els JJOO del 1992. Ara toca pujar al carro de les ciutats del futur.
Demografia. Cap a la Terrassa dels 250.000 habitants?
El model social i el repte de l’habitatge
El POUM del 2003 dibuixava una Terrassa expansiva socialment, en la qual créixer era un valor. Durant els darrers vint anys (2003-2024) la ciutat ha guanyat 43.000 habitants i avança cap a un perfil social més divers i més envellit. “El factor demogràfic serà determinant a l’hora de dibuixar la ciutat del futur -apunta Pere Montaña-, i caldrà valorar el perfil de la població. Ja sabem que el creixement vegetatiu s’ha aturat i que majoritàriament arriben persones de l’àrea metropolitana, però també que a Terrassa creix la demografia i baixa la renda”. En aquest context, el nou POUM “haurà de tenir en compte l’emergència poblacional”. L’any 2003, el POUM preveia nous sectors residencials i a futur, “cal tenir en compte que activar nous sectors atrau població”, apunta Xavier Matilla, que proposa “definir un model de ciutat i corregir fluxos”.
Estacion FGC Rambla Trenes Ferrocarrils pasajeros
Infraestructures. L’orbital ferroviària, el Túnel d’Horta…
Una oportunitat per reconnectar
Durant les darreres dues dècades Terrassa ha perllongat FGC i ha estrenat la B-40, però infraestructures clau per a la mobilitat de la població i per a la dinamització de l’economia continuen pendents. Seran els grans reptes del nou POUM, que hauria de dibuixar una Terrassa millor connectada per tren a través de “la línia orbital ferroviària, cap a Martorell i l’aeroport, però també amb l’estació Terrassa oest de Rodalies”, comenta Montaña. Sobre la taula del Govern de la Generalitat hi ha una infraestructura clau per la ciutat del 2050: el Túnel d’Horta, el segon túnel de FGC que reduirà el temps de trajecte i doblarà la capacitat de la línia. Que connectarà la ciutat amb la UAB, el Parc Alba (Cerdanyola), i amb la zona est de Barcelona. El nou POUM dibuixar el mapa d’infraestructures de la ciutat, que incorporà la ronda Nord fins a Sabadell.
El model econòmic. Reindustrialització, nova economia…
Objectiu: plena ocupació
Dimensionar Terrassa i, si creix demogràficament, no caure en un model terciaritzat i de ciutat dormitori, cosa que no ha passat fins ara. “La ciutat s’està desequilibrant i haurem de reflexionar sobre si anem cap a un model mixt de serveis, pimes i nova economia, perquè avui la màquina és l’ordinador i el fil, les dades”. Més que de reindustrialitzar, Pere Montaña prefereix parlar de fomentar “l’activitat productiva” per fonamentar un futur 5.0. Avui, l’economia no creix al ritme que la demografia, d’aquí que el POUM tingui com a repte “diversificar, potenciar l’activitat productiva i ser més autònoms -diu Xavier Matilla-. I innovar, de la mà de la universitat”.
Les rieres. El gran projecte pendent
Descartada la cobertura, què fem amb elles?
El model de cobertura de la riera del Palau ha quedat obsolet i el POUM haurà de dibuixar quina serà la nova relació de la ciutat amb aquestes dues infraestructures que envolten Terrassa i que cada gran episodi de pluges ens recorden que ens salven la vida. “Caldrà un exercici tècnic i recursos”, recorda Matilla, per tancar l’expedient de les rieres. Aquest és un dels projectes que ha quedat pendent del POUM del 2003 i que ara s’incorpora com a repte ineludible al nou pla.
Una nova mobilitat. El repte climàtic
Una ciutat menys contaminada i més saludable
El nou POUM haurà de tenir en compte reptes com la sequera, la contaminació i l’acceleració de la crisi climàtica. En aquest context, apunta Montaña, “caldrà valorar les noves necessitats, ajustar el nou model” i apunta un objectiu: “Terrassa necessita una ronda oest que permeti descongestionar Arquimedes, Galileu i mantenir tancada la Rambla”. En el debat sobre com ens mourem l’any 2024, Matilla recorda que “les noves xemeneies són avui els tubs d’escapament dels cotxes” i que “la salut haurà d’estar el centre del debat. És una qüestió central. Tenim una ciutat de carrers estrets ocupats pels cotxes i hem d’anar a un model més saludable. Terrassa mesura 4×4 quilòmetres. Amb bicis elèctriques es pot recórrer tota”.
Tot sobre el poum
Terrassa ha estat referent en ordenació urbanística
El del 2003, un POUM de premi
El darrer Pla d’Ordenació de Terrassa va ser el primer de la Llei Catalana d’Urbanisme, Premi Nacional d’Urbanisme i document de referència per a molts municipis. El van codirigir Manuel de Solà Morales i Pere Montaña.
Quin temps de caducitat té un Pla d’ordenació?
No té una data límit. El de 1983 va tenir una vigència de 20 anys. El del 2003 va fer dues dècades l’any passat. Fa anys que les entitats demanen renovar-lo i els governs donen llargues. Calen entre 4 i 7 anys per redactar i aprovar un nou POUM.
L’elaboració d’un POUM, pas a pas.
Cal fer una primera tasca de recopilació d’informació i diagnosi de la ciutat. Posteriorment, es redacta l’avanç de formulació de criteris i objectius generals. Un cop redactat, es porta a aprovació.
