“Tothom parla últimament del Steak Tartar, està de moda”, diu Marc Ribas dalt de l’escenari del Vapor Prodis, en el marc del festival Moaré. A sobre de la taula, col·loca els ingredients necessaris per a cuinar en directe: ous, cogombre, anxoves, ceba amb remolatxa, etc. Per descomptat, també té la carn de pollastre, “comprada al fantàstic Mercat de la Independència” i els bàsics per cuinar i condimentar: oli verge extra, mostassa, sal, pebre i una mica de whisky per coure. “L’Steak Tartar és en realitat un plat clàssic de la cuina francesa”, explica a les famílies reunides per escoltar-lo.
Marc Ribas elabora la recepta sense fogons: “Ha d’estar fred. Tan sols el deixarem coure uns deu minuts”. El cuiner parla i cuina amb delicadesa i calma. Es nota que el propòsit de la seva intervenció no és altre que mantenir una conversa distesa amb un públic familiar. No és una conferència, sinó una conversa. “Speak”, del verb parlar. D’aquí el nom de la intervenció: “Speak Tartar”.
La sala d’actes del Vapor Prodis és plena. Es nota, a més, el respecte envers la figura de Ribas. El cuiner ha guanyat seguidors al llarg dels anys, a través de la seva participació en programes de TV3, com “Cuines”, “Joc de cartes” i “Pop up Xef”. Són molts els que, sentint-lo proper, fan preguntes i comentaris avui, interactuant amb ell amb molta naturalitat. La veu de Ribas fa que el procés sigui interessant fins i tot per qui sent desinterès total pel món de la cuina. El presentador sap com guanyar-se la simpatia dels espectadors, interpel·lant-los amb experiències universals: “Digueu-me. Qui té ganivets que tallin a casa?”.
El cuiner parla d’antics fervors culinaris. Què dir de l’omnipresència de l’hummus o de l’alvocat? O del Sushi, que va tenir el seu pic, però “ja s’està morint”. Recorda també “la moda de l’amanida de rulo de cabra”, que ara s’ha convertit en quelcom comú. Riu també de les persones pretensioses, que “fan veure que tenen idea de vi, quan no saben res” i critica “la moda de madurar la carn”, la qual li acaba donant “gust de formatge”.
Tornant al Steak Tartar, el cuiner deixa anar una reflexió “crua com la mateixa recepta”: les modes i el mercat acaben condicionant el que trobem i comprem per menjar. “Hi ha aliments que ja no es troben”, lamenta. “Què menjaran les meves filles d’aquí a cinquanta anys? Què hi haurà?”, diu preocupat. Des de l’audiència li contesten: “Res de bo, tot menjar preparat”.