Primers brots verds en el fenomen de les ocupacions. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ)publica regularment la xifra de procediments judicials per ocupacions i l’estadística revela que a Terrassa, la corba es desploma per primera vegada, passant dels 1.038 expedients de 2019 i els vora 700 dels darrers tres anys, fins als 391 tramitats als jutjats durant 2023.
No hi ha una dada contrastada dels habitatges ocupats que hi ha a la ciutat, i la xifra dels procediments judicials és l’única que permet fer una valoració freda de la tendència del fenomen amb dades tancades per anualitats.
A l’estadística del CGPJ, Terrassa és la gran ciutat metropolitana amb menys procediments judicials: 391
En una comparativa amb les grans ciutats metropolitanes, Terrassa és el municipi que menys procediments judicials per ocupacions va fer durant l’exercici 2023. Els 391 de la ciutat estan molt per sota dels 616 que s’han tramitat als jutjats de Sabadell i dels 578 i 579 que s’han abordat als tribunals de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona, respectivament.
Es dona la circumstància que, fins a l’any 2019, a les oficines judicials de les quatre ciutats afrontaven un volum de casos per ocupacions similar. L’exercici 2018, Terrassa, Sabadell, l’Hospitalet i Badalona tramitaven una mitjana de 900 procediments per ocupació, una xifra que es va disparar per sobre dels mil l’any 2019 i que ha anat baixant, tot i que de manera continguda a Badalona, l’Hospitalet i Sabadell. Terrassa és l’única ciutat de les quatre que experimenta des de 2021 una caiguda accentuada de casos, que s’ha accentuat l’exercici 2023.
Més intervenció, més dissuasió
I a què respon aquest fenomen? Baixa en realitat la xifra de les ocupacions a Terrassa?
“Doncs és d’hora per dir-ho, però estem en la bona direcció- comenta la regidora d’habitatge, Lluïsa Melgares-. Caldrà esperar a finals de 2024 per comprovar si la tendència es manté, però és una molt bona dada”.
Les intermediacions, les intervencions policials i, especialment, la implantació d’un protocol antiocupacions que permet un desallotjament immediat en cas d’ocupació flagrant, estan darrere de la davallada de casos als jutjats. El model, que funciona des de 2016, està donant resultats especialment en la frustració d’ocupacions flagrants. Si els veïns informen ràpidament, s’activa una actuació coordinada que culmina amb el desallotjament.
Una casa tapiada per evitar una entrada il·legal. A Terrassa, l’any 2023 es van frustrar 253 ocupacions flagrants / Nebridi Aróztegui
L’any 2023, el Servei d’Intermediació en les ocupacions de l’Ajuntament de Terrassa tenia sobre la taula 1.257 expedients (casos de 2023 i l’acumulat d’anys anteriors). El desembre, 492 s’havien tancat per diverses raons, entre les quals la gestió d’una alternativa residencial (109) o la renúncia dels ocupes.
De fet, cada cop són més els casos que es resolen amb una regularització per la via d’un contracte de lloguer. Van ser 27 expedients l’any 2022 i 143 l’any 2023, exercici en què va entrar en vigor la modificació de la llei 24/215 que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social abans d’instar el llançament.
498 frustrades, 115 consolidades
Pel que fa a les intervencions policials, durant 2023 es van fer 637 intervencions, es van frustrar 253 ocupacions flagrants i 245 es van desestimar perquè no ho eren. En total, 498 ocupacions no consolidades. A final d’any, es van acabar consolidant 115 noves ocupacions a la ciutat.
Melgares recorda que “intervenim en les ocupacions delinqüencials i incíviques i ha de quedar clar que, sigui quin sigui el propietari de l’habitatge, les ocupacions flagrants es frustren”. La regidora fa una crida a la ciutadania perquè informi ràpidament el 092 o mitjançant instància. “La intervenció immediata és clau”, recorda.
El protocol antiocupació està funcionant també com a factor dissuasiu, apunta la regidora. “Saben que intervenim i s’ho pensen dues vegades abans d’ocupar a Terrassa”.
Els grans tenidors i la venda de pisos amb ocupes
Donar sortida a un habitatge traspassant el problema (ocupació) al comprador a canvi d’una rebaixa en el preu de venda. És la nova modalitat comercial que inunda els portals immobiliaris i que fa dos anys que transita per la ciutat. Les mateixes entitats bancàries que van inflar la bombolla immobiliària, que van executar desnonaments, ara recol·loquen aquells actius directament, via filials immobiliàries o fons volto. En definitiva, grans tenidors que llençant al mercat “gangues” amb ocupa inclòs.
El fenomen ha generat una nova via per acabar amb les ocupacions, en aquest cas delinqüencials o no. Els compradors, que adquireixen un habitatge a preu rebaixat, sovint se subroguen al procediment judicial iniciat per la propietat per instar el llançament. Quan no és així, són ells els que han d’afrontar el repte de resoldre una ocupació consolidada per poder prendre possessió de l’habitatge.
Des del sector immobiliari i els professionals que treballen en l’àmbit de les ocupacions expliquen que, a diferència dels procediments impulsats per grans tenidors, que s’eternitzen al jutjat, els casos amb particulars com a propietaris s’aborden amb més celeritat.
Millora la convivència i augmenta el valor dels pisos
El negoci de les ocupacions continua a la ciutat. Avui, la majoria de les entrades incíviques en habitatges de grans tenidors es produeixen per intermediació de les nomenades “brigades ocupes”, delinqüents que pinten el pis, punxen l’aigua, la llum i fan un “claus en mà”. Abans les operacions eren de venda, ara pràcticament totes són de lloguer. El protocol municipal antiocupació ha posat fi a comunitats senceres conflictives. En un cas van trobar alternativa per les famílies en situació de vulnerabilitat i van desallotjar els incívics, que van tornar. En un segon intent, instant la propietat, aquesta va buidar l’edifici i ja comercialitza els pisos. La solució del problema ha millorat la qualitat de vida dels veïns de l’entorn, on el preu dels habitatges s’ha disparat un 30%.
L’Ajuntament licita un servei de tancaments d’urgència
El procediment judicial va per una banda. La immediatesa d’actuar, per una altra. L’Ajuntament va licitar l’estiu passat un servei de tancaments d’urgència i provisionals d’edificis i espais per impedir ocupacions. Per un pressupost base de 59.635,60 euros, el consistori oferia un contracte de sis mesos per reposar, redreçar o collar tancaments metàl·lics de solars, soldar portes o persianes, tapiar portes o finestres o instal·lar portes antiocupacions, a més de canviar panys forçats.
