Terrassa

La mobilitat, la pedra a la sabata de la política

Analitzem com s’ha gestionat la gestió el tema que ha sacsejat el govern de Jordi Ballart de la mà de dos experts en urbanisme i sociologia

Polèmiques veïnals, campanyes de rebuig i, ara, una crisi de govern. La mobilitat és un dels grans temes del mandat i arrossega un difícil encaix social i polític. De la mà de dos experts en urbanisme i sociologia, analitzem la gestió del tema que ha sacsejat el govern de Jordi Ballart.

ERC va sortir dimarts del govern de la ciutat mencionant l’illa de vianants, i la decisió de l’executiu de reobrir al trànsit dos trams, com a detonant de la seva marxa. Un dia després, l’equip de govern de Jordi Ballart afronta el que queda de mandat alliberat d’un soci discrepant, però amb la mobilitat com a gran repte polític, una patata calenta que crema, i molt.

En els mesos vinents s’haurà de prendre a la ciutat un paquet de decisions transcendents vinculades a la mobilitat. La primera, si es confirma, revertir part de l’illa de vianants obrint pas als cotxes a dos eixos: El trajecte des del carrer del Teatre, passant pels carrers de Sant Pau i de Puig Novell, fins a Baldrich; i rodejant l’eix del Vapor Gran, permetent a els vehicles continuar pel carrer de Sant Francesc amunt i per la Rutlla i girar per Camí Fondo fins a arribar a Baldrich.

La segona és la implantació de la zona de baixes emissions. D’aquí a set mesos, el mes de maig de 2025, els vehicles sense distintiu ambiental no podran accedir entre les 7 i les 20 hores a la zona protegida, delimitada pel passeig del 22 de juliol, el parc de Vallapradís, la carretera de Montcada i els carrers de Faraday i Josep Trueta (a Ca n’Aurell). L’Ajuntament calcula que 81.367 vehicles- inclosos cotxes, furgonetes i camions amb distintiu B-, quedarien fora de la ZBE.

Pere Montaña: “En mobilitat, cal atendre les excepcions, aplicar mesures progressivament i no fer passos endavant i enrere”

La llista continua amb la reversió pendent de l’urbanisme tàctic dels carrers de Galileu i Arquimedes, la pacificació de Topete i l’objectiu pendent de pacificar els carrers de Sant Antoni i Garcia Humet.

La crisi de govern ha posat de manifest la transcendència social i política de les decisions sobre mobilitat. El preu de prendre iniciatives valentes, però amb gran impacte social, en el dia a dia de la gent, i el valor, o risc, de rectificar.

Terrassa n’és un exemple. El govern de Ballart ha anunciat que tirarà enrere l’urbanisme tàctic dels carrers de Galileu i Arquimedes donada la seva ineficàcia. Va proposar reobrir la Rambla al trànsit per descongestionar aquests carrers, però va renunciar a fer-ho enmig d’una polèmica encesa. Ara, vol reobrir carrers de l’illa de vianants per garantir l’accés en cotxe a zones sensibles com el Vapor Gran, una decisió que ha fet saltar pels aires el govern tripartit.

“La política és la gestió del conflicte”, apunta l’arquitecte i urbanista Pere Montaña. “Prendre decisions és generar conflicte. D’aquí que quan s’adopten mesures de mobilitat que afecten la vida de la gent, cal atendre les excepcions, aplicar-les progressivament i no fer passos endavant i enrere”.

El sociòleg Salvador Cardús opina que rectificar “és de sentit comú si la decisió no funciona i el gest és positiu per al ciutadà” i coincideix amb Montaña en què, fer marxa enrere, sovint “posa de manifest que no has mesurat bé les conseqüències”.

L’horitzó d’una mobilitat sostenible que exigeix Europa “és fonamental, però cal flexibilitat i temporalitat -apunta Cardús-. Si autoritzes un centre comercial, no pots dos anys després crear una illa de vianants i dificultar l’arribada en cotxe, perquè violentes la seguretat jurídica i econòmica. Passa amb les consultes mèdiques, amb el comerç. Hem d’aprendre a anar a peu, però no tothom pot fer-ho”.

Salvador Cardús: “Sovint apliquem criteris de principis ideològics que són impopulars, generen incomoditat o rebuig i som poc flexibles. Informar és vital, perquè no fer-ho genera confusió, desconfiança i desafecció”.

Terrassa ha estat abanderada de la creació d’espais lliures del cotxe – ha doblat la superfície de l’àrea de vianants del Centre- i és una de les primeres grans ciutats en aprovar la zona de baixes emissions, que l’any vinent entrarà en la fase de restriccions als cotxes sense distintiu ambiental.

Pere Montaña, assessor de l’Arc Metropolità, la plataforma que agrupa les ciutats de la segona corona metropolitana, inclosa Terrassa, cita precisament la ZBE com a una oportunitat per anticipar problemes. “Cal tenir un arbre d’excepcions, atendre les economies més modestes i no deixar ningú un enrere”. Un treball previ que ha de permetre “implantar les mesures de pacificació, per baixar les emissions i millorar la salut de la gent. Perquè el camí és aquest i només és un. Terrassa va per davant, obre camí”.

L’urbanista afegeix un altra reflexió sobre com es gestiona des de la política el conflicte en les decisions sobre mobilitat. A Terrassa, una altra víctima d’aquestes polèmiques va ser la cap tècnica de l’àrea de Mobilitat, que va ser “desplaçada” a l’àrea de Grans Projectes en plena polémica sobre l’ampliació de l’illa de vianants. “Quan hi ha queixes, sovint el problema són els tècnics…Doncs els tècnics tenim sensibilitat, el que falta és valentia política”, diu Pere Montaña.

La ZBE

L’Arc Metropolità ha demanat flexibilitzar l’aplicació de la ZBE corregint, per exemple, l’obligatorietat d’aplicar-la a un 25% de la trama urbana a tots els municipis.

Terrassa té una morfologia particular i un passat complex en matèria de mobilitat, recorda Cardús. “A municipis on l’orografia no és plana, com Terrassa, organitzar la mobilitat sempre és complex. En èpoques prèvies al debat sobre la sostenibilitat, Terrassa està plena d’històries de dificultats i d’enormes debats”.

En aquests moments, l’eina de la informació és clau per una implantació exitora de mesures que afecten a la mobilitat de les persones. “Sovint apliquem criteris de principis ideològics que són impopulars, generen incomoditat o rebuig i som poc flexibles. Informar és vital, perquè no fer-ho genera confusió, desconfiança i desafecció. El cas de la doble taxa de residus ha estat molt clar. Un nou impost que no s’ha explicat correctament”.

El gruix dels contribuents, però, ha acabat pagant. I ara, com encaixaran la ZBE?

To Top