Diguem-ne que ell va néixer el 1991. Fa una mica de compra al supermercat Mercadona del carrer de Galileu. I creua al Celler del Cava per una ampolla de vi per sopar amb el seu amant.
Ho sabrà o no? Acaba de trepitjar dues naus de l’antiga fàbrica Saphil (Sociedad Anònima del Peinaje e Hilatura de Lana). Més coneguda com l’Anònima, justament va ser tancada per sorpresa l’any 1991. L’any que naixia. I ara, tres dècades més tard, hi fa la compra.
I és que una de les peculiaritats de Terrassa és el patrimoni de la “quotidianitat”: pots fer gestions i tasques rutinàries en un espai amb alt valor patrimonial, que sovint passen desapercebuts. Ho sabrà, que està trepitjant l’antiga Saphil?
En altres casos, és absolutament notori que l’edifici és un vestigi industrial, com passa quan es reconverteixen en equipaments culturals com el museu MNACTEC i la sala Muncunill.
Tanmateix, en ambdós casos (ús privat i comercial; o públic i cultural) sobrevola una pregunta: Ho hem fet bé? A conservat Terrassa correctament el seu patrimoni industrial?
Decoració neomodernista del Viena / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Els professionals consultats s’inclinen més aviat pel “sí”, tot i que amb matisos. L’arquitecte Lluís Rambla sosté que malgrat ser controvertit, “en general s’ha fet bastant bé”. I cita la recent transformació de Cal Reig: “Han tret l’enguixat i tots els revestiments de les parets interiors, de forma que ara es veuen els elements originals, totalment despullats, també amb els seus defectes”.
Això li confereix un efecte “brutalista”, diu. “No busca que sigui supermaca, sinó més aviat l’essència de l’edifici, sense amagar-ne res”, afegeix.
L’exgerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Pere Montaña, hi coincideix: “Tant Cal Reig com el Vapor Cortés, amb la reforma de Minyons i Prodis, respectivament, són exemples espectaculars”.
Tanmateix, una veu més conservacionista matisa aquest balanç. És la de l’exdirector del Museu de Terrassa Domènec Ferran: “La tendència d’avui és picar les parets i treure el maó a la vista. Però per dins, les parets de les fàbriques estaven arrebossades o encalades. I sense dubte es veien brutes, amb plenes de greix, desgastades… I a l’exterior també anaven arrebossades, mai feien servir maó vist, ni tan sols Lluís Muncunill en els vapors”, enraona. La seva tesi és, doncs, que no expliquen la memòria fabril.
No és pas l’únic que exemple que cita. “A la Sala Muncunill van deixar la nau del vapor totalment nua i van treure els regs en terra, per on anava l’aigua dels tints del Vapor Izard”, diu. O el Vapor Prodis: “Han modificat els desgranaments de les finestres, fent-les molt més petites que les originals”, diu. I cita les finestres de la nau de l’Ateneu Candela (al Vapor Albinyana) com a exemple positiu de manteniment de les finestres originals.
Flamant Vapor de Prodis / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un altre element d’orgull que potser no ho és tant és, a parer seu, les 23 xemeneies que es mantenen a Terrassa. “Són vistoses… Formen part de l’‘skyline’… Però no van deixar els corredors de fum, les volves… Han quedat com bolets, sense explicació”, diu.
Finalment, cita la Sociedad General de Electricidad, avui reconvertida en un restaurant de la cadena de restaurants Viena. “Allà hi havia maquinària, cables… Però el Viena va treure tot i va vestir l’interior amb uns llums d’imitació modernista. I tothom es pensa que originalment devia ser així! Però d’original no n’hi ha res”, explica, no sense reconèixer-los un punt favorable: a l’inici tenien oberta l’antiga carbonera, s’hi podia baixar, hi havia plafons explicatius…”.
Una idea que reprèn l’arquitecte Lluís Rambla, posant un exemple al costat del Viena: l’edifici modernista del Raval fent cantonada amb el carrer Unió, que fins fa poc ocupava els baixos la botiga de la Nespresso. “Allà van alçar els pisos, amb un nou volum. Però aquest afegit no imita l’arquitectura original, no enganya, sinó que clarament reprodueix un altre volum”. I és que, a parer seu, és important no tergiversar l’estètica.
De fet, un exemple controvertit va ser la reconversió de la Fàbrica Font Batallé (al costat de l’Escola Pia) en habitatges tipus “loft”. I és que hi van afegir un petit volum que va algunes veus van considerar inadequat.
Enderroc del rocòdrom Gravetat Zero / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un altre exemple seria els habitatges de l’antic Taller Gibert i Junyent, conegut també com l’Electra, al carrer Pantà. “Mantenen la gran nau industrial, que actualment és el pati”. En canvi, de la zona del Vapor Albinyana té una mala imatge: “És un dels reptes que li queden a Terrassa per resoldre. Aquesta zona ha de recuperar vistositat, perquè ara les naus semblen deteriorades”.
En l’actualitat, reconvertida en usos terciaris, el Vapor Albinyana té fins a 62 usos econòmics diferents (tallers mecànics, la Casa de la Música, estudis d’arquitectura…).
Baixem pel carrer del Pantà fins a la Rasa, per confluir al Vapor Ventalló. Domènec Ferran torna a la càrrega: “Amb independència que el resultat sigui bonic i estigui ben integrat, només mantenir l’esquelet de l’antic vapor no és conservació”. I afegeix: “La tendència ha estat mantenir els volums, o sigui les parets; però cal salvaguardar altres elements patrimonials”.
Una crítica que alguns dels responsables que en els anys vuitanta van endegar la transformació urbanística posen en qüestió. Així ho sosté Pere Montaña: “Fa 40 anys, el que la gent ens deia era: ‘Faci el favor de tirar això a terra’, perquè la indústria generava soroll, volves, brutícia…”.
O sigui què, en els vuitanta, descriure aquelles fàbriques com “patrimoni” potser sonava extemporani. Tot i això, Terrassa en va mantenir moltes. “Perquè va haver-hi una aliança de tècnics i polítics, dient que calia conservar un percentatge d’aquelles estructures industrials obsoletes”. De fet, diu que si Terrassa té molt més patrimoni que Sabadell, és perquè la ciutat veïna va començar uns anys abans que aquí.
Vapor Albinyana / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Tanmateix, no és una opinió compartida per tothom. L’exregidor d’Urbanisme Carles Caballero creu que fa 40 anys no es va pensar gaire, en la conservació. “El gruix de les coses que ens han arribat fins avui han passat per accident”, al·lega. I posa com a exemple l’enderrocament de les tres naus tèxtils del carrer de Sant Gaietà, conegudes com el rocòdrom Gravetat Zero. “La nostra voluntat política i normativa no va arribar a temps. Perquè ningú havia impulsat l’actualització del catàleg de protecció, fins llavors; de forma que estava desprotegida i la van poder enderrocar”, explica Caballero.
I ho relaciona amb un altre cas: els dos Mercadona ubicats en naus industrials de Ca n’Aurell. “Probablement, són els dos Mercadona més bonics de Catalunya”, diu. “El tema és que quan es va tramitar la reconversió, potser no existien altres alternatives d’usos. Llavors: prefereixo que la nau de la Saphil sigui un Mercadona o que s’enderroqui i no existeixi? Doncs un Mercadona”.
Però el cal, al seu parer, és forjar alternatives i arribar a temps als terminis burocràtics. Per aprofundir-hi, salta al cas del Vapor Ros. “Des d’Urbanisme es pot intervenir depenent del moment de l’estat de la tramitació. Per exemple: Quan nosaltres vam decidir que els usos del Vapor Ros serien exclusivament per a equipaments, ho vam aconseguir perquè l’anterior equip de Govern no va arribar a temps a aprovar tots els tràmits del seu projecte i fer-ho irreversible, que es basava en habitatge de luxe i un Mercadona”. O sigui: en aquest cas, Mercadona no.
I què un terrassenc nascut l’any 2024, no faci compra al Mercadona l’any 2057.
