L’Ajuntament de Terrassa ha celebrat aquest vespre un ple extraordinari d’homenatge ciutadà a les víctimes de la riuada de 1962 en el 62 aniversari de la tragèdia. La sessió solemne ha aplegat persones que van viure la tragèdia i les entitats i plataformes que vetllen per la seguretat de les rieres – com la Taula de rieres- i per la cerca dels desapareguts -Asociación niños desaparecidos de la riada 1962-.
Homenatge amb música al Raval, a la mateixa hora que la pluja esdevenia torrencial a Terrassa, ara fa 62 anys, l’avantsala d’una tragèdia que ningú va imaginar /Alberto Tallón
Ha estat un acte emotiu, amb públic al Saló de Sesions i també al Raval, des d’on s’ha seguit l’acte amb roses blanques a la mà.
Jordi Ballart: “Hem de demanar perdó i jo, com alcalde de l’Ajuntament de Terrassa de 2024 demano perdó per la gestió de tot el que va passar”
En el discurs institucional, l’alcalde Jordi Ballart ha recordat que la riuada que va arrasar la ciutat té un balanç de prop de 400 víctimes a Terrassa. El ple és “una reivindicació de la dignitat i de la veritat sobre el que va passar”.
A les primeres files del ple, alguns testimonis i familiars de les víctimes i els desapareguts /Alberto Tallón
L’esforç que s’està fent a la ciutat “en pro de la veritat, amb valentia i honestedat, però també amb esperit constructiu, ens condueix cap al perdó, que és l’etapa final del camí“, ha dit Ballart, abans de prendre la iniciativa: “Jo com a alcalde de l’Ajuntament de Terrassa del 2024 demano perdó per la gestió de tot el que va passar”.
Només es pot girar full preservant la memòria i, a Terrassa, “la ferida que va deixar aquella riuada encara no s’ha tancat”. De fet, “el dolor encara continua ben viu i molt especialment en els casos d’infants desapareguts en possibles adopcions irregulars”.
Durant la sessió, els grups municipals han donat lectura a un relat consensuat de la tragèdia de 1962. Aquestes són algunes de les frases:
Marta Giménez (PP)
“A tot el nucli urbà es pot seguir el rastre d’antics torrents que travessen el terme municipal, entre els dos eixos principals de la riera del Palau i de les Arenes”.
Meritxell Lluís (JxC)
”Cap a les 9 del vespre, la pluja ja estava omplint les rieres i torrents i convertint en rius intransitables molts carrers de la ciutat, mentre el clavegueram començava a desbordar-se i s’inundaven moltes plantes baixes i soterranis d’edificis”.
Ona Martínez (ERC)
“De matinada, amb la ciutat a les fosques i molta gent incomunicada, el paisatge a la ciutat era d’una absoluta devastació, tot i que va haver-hi molts barris que van passar la nit ignorant les dimensions extraordinàries de la tragèdia”.
Alícia Tomás (Vox)
“Dues accions molt pertinents van salvar moltes vides. Les van protagonitzar els maquinistes de dos trens dels Catalans i de Renfe que es van aturar a temps i van esperar que es calmés la tempesta. Entre els dos trens sumaven més de 400 persones que van sortir il·leses”.
Eva Candela (PSC)
“Ben aviat el règim franquista va recuperar el control. Va apartar el voluntariat espontani, va canalitzar tots els ajuts i va organitzar una campanya de propaganda centrada en la figura del general Franco”.
Xavier Cardona (TxT)
“La nostra ciutat ha tingut una relació contradictòria amb les rieres, com si no fossin part de la ciutat, com si l’única opció raonable fos cobrir-les i amagar-les”.
