Com si fossim a l’any 1962, l’endemà de la tragèdia fem la crònica del que va passar aquell 25 de setembre, a diferència de fa sis dècades, ara amb informació real i contrastada. Responem les preguntes que expliquen el què i el perquè de la riuada.
Molts testimonis de la riuada de 1962 ja no hi són. La majoria dels terrassencs saben de la tragèdia que va arrasar la ciutat i va provocar un miler de morts al Vallès pel que els han explicat, pel que han après a l’escola o acaben d’assabentar-se, coincidint amb el 62è aniversari. Aquí, els ajudem a resoldre dubtes.
Quan va començar la pluja?
El 25 de setembre de 1962 havia estat una jornada calorosa. A migdia va començar a ploure i entre les 10 i les 11 de la nit l’aiguat va esdevenir torrencial. A Terrassa van caure 223 litres per metre quadrat, dels quals 95 en només 45 minuts. La precipitació es va acumular a la muntanya de Sant Llorenç i, quan la vegetació no va suportar la pressió, l’aigua va baixar a tota velocitat.
Per on va passar la riuada?
L’aigua va seguir el curs de les rieres naturals que travessaven Terrassa, una de les ciutats vallesanes situades en pla inclinat a peu del massís de Sant Llorenç. Sobretot l’eix de la Rambla, el de la riera de les Arenes i a les Fonts es van veure desbordades, literalment arrasades per una riuada d’aigua i vegetació que va arrasar cases, vehicles, fàbriques i les barraques on s’amuntegava la població nouvinguda.
La via del tren inhabilitada, coberta del material que va arrossegar la riuada /Isidre Nogués
Quantes persones van morir
La Secció Femenina (organisme encarregat de fer el comptatge) va tancar el 12 de novembre de 1962 la xifra de 212 morts a Terrassa. Les xifres actuals comptabilitzen prop de 400 persones mortes o desaparegudes. A Rubí en van morir 260, a Sabadell 39, a Montcada i Reixac 35, a Sant Quirze 31, a Ripollet 13 a Matadepera 6 i a Barcelona 1. Les últimes xifren els morts totals per la riuada el voltant del miler.
I les persones damnificades?
Doncs la riuada va deixar una empremta dramàtica al Vallès Occidental, però els efectes de la riuada es van deixar sentir també al Barcelonès, Baix Llobregat i al Garraf. Hi va haver 3.193 habitatges destruïts i 12.224 persones van perdre la casa i els seus béns. Pel que fa a l’activitat econòmica, es calcula que la indústria tèxtil va perdre 260 milions de pessetes i el no tèxtil al voltant de 40 milions.
Què se’n sap dels desapareguts?
Molts terrassencs eren nou vinguts i no constaven al cens, de manera que no hi ha constància exacta de quantes persones van desaparèixer. Ara, l’Asociación niños desaparecidos de la riada 1962 investiga sota la sospita de tràfic de nens arran de la catàstrofe. El documental “Els nens de la riuada”, dirigit per Esther Lázaro, desvetlla l’existència de cartes demanant nens i nenes. Es calcula que un 30% del miler de morts i desapareguts eren menors de 14 anys. Aquells nens que van quedar sols o van desaparèixer tindrien ara entre els 60 i els 70 anys i les seves famílies encara els busquen.
La de 1962 va ser l’única riuada a Terrassa?
El Vallès va patir altres inundacions importants, tot i que cap tan destructiva com la de 1962. Els anys 1870, el setembre de 1878, el 1888, el 1893, el gener de 1898, el 1903, el 1926,i el 29 d’agost de 1929 amb víctimes mortals i el 1930 amb desbordament de rieres similars al del 1962. Més tard, a la dècada dels anys 50 del segle XX, en tres ocasions els cabals van augmentar 240 vegades el valor mitjà. L’any 1962, dos mesos després de la tràgica riuada, el 25 de desembre, dia de Nadal, una gran nevada amb gruixos d’un metre va tornar a col·lapsar Terrassa. L’episodi va agafar famílies senceres celebrant les festes a casa.
La solidaritat, la corrupció…
Les hores immediates a la riada els supervivents es van mobilitzar en un gest col·lectiu de solidaritat per rescatar i acollir les víctimes. Tota la ciutat es va mobilitzar. Les autoritats del règim eren a Madrid i, davant la inacció, el locutor de ràdio Joaquín Soler Serrano va fer una crida a través de les ones de Ràdio Barcelona que es va traduir en una caravana de camions carregats amb la solidaritat de la ciutadania de tota Espanya. En aquell moviment sense precedents de material i aliments es van detectar casos de corrupció. El Governador Civil de l’època va ordenar l’octubre de 1962 investigar una xarxa amb implicació de funcionàries de la Secció Femenina que havien venut il·legalment mercaderies destinades als damnificats. La denúncia la va presentar Càritas Diocesana la desaparició de matalassos, roba, somiers… La improvisació, la ineficàcia i la corrupció foren tan grans que el mateix Gobernador Civil va ser destituït tres mesos després.
Imatge de la riera de les Arenes després de la riuada, amb el rastre de les llars arrasades
Quina població tenia Terrassa?
L’any 1960, dos abans de la riuada, Terrassa tenia un cens de 92.234 habitants. La ciutat vivia un boom migratori, amb l’arribada d’entre dos mil i tres mil persones cada any. Els anys 50 es va viure un augment accelerat d’indústries del tèxtil, però també de sectors com el metal·lúrgic, les químiques i la construcció gràfiques que requerien molta mà d’obra. En les fàbriques i a les obres, milers de treballadors immigrants, molts sense qualificació, feien llargues jornades de 12 hores i es feia l’ull gros amb els menors, de manera què nois i noies portaven jornal a casa treballant a les fàbriques i de minyones.
La visita del dictador Franco
L’1 d’octubre el dictador va arribar a Barcelona custodiat per 3.000 policies i militars i l’endemà, en menys de 3 hores, va visitar Terrassa i sis municipis vallesans. Les imatges van omplir la propaganda del NODO.
Segona onada migratòria
Els crèdits avalats i les exempcions fiscals a les empreses van reactivar l’activitat industrial, en un creixement sobtat que va provocar un flux migratori els anys 60 superior al dels anys 50, topant de nou amb el dèficit crònic d’habitatge. L’any 1965, un 33,6% dels naixements a Terrassa eren de parelles procedents d’Andalusia. Eren majoria entre els nouvinguts, que també arribaven d’Extremadura i de l’Espanya més empobrida. La demografia de Terrassa va augmentar en 71.000 persones en la dècada 1960/1970.
