La investigadora i docent Cristina Masoller (Montevideo, 1963) està especialitzada en sistemes complexos, anàlisi de dades i semiconductors làsers. El darrer rànquing del Cibermetrics Lab l’ha posicionat al top 5 de les 138 dones investigadores de la UPC amb més producció científica, un mèrit que rep amb escepticisme, però que considera necessari per visibilitzar la figura de dona al món científic.
Per on comença la vocació científica a la seva vida? Sempre, des de petita, m’ha agradat descobrir i explorar les coses que m’envolten. Si per exemple a casa hi havia una ràdio antiga, jo la desmuntava per veure què hi havia a dins. Sempre vaig tenir aquesta curiositat, i és la que m’ha portat a tenir diferents línies de recerca.
Les seves principals línies d’investigació són els semiconductors làser, els sistemes complexos i les xarxes neuronals. La meva carrera inicialment la vaig fer amb els làsers, però m’han anat interessant altres temes, sobretot perquè moltes tècniques d’anàlisi són genèriques i les puc adaptar per resoldre altres problemes. Per exemple, en una conferència sobre dades cerebrals, un amic meu va plantejar que podríem aplicar les mateixes tècniques d’estudi a les dades climatològiques, i vam començar una línia d’investigació completament nova que s’anava totalment del que havíem fet fins al moment, però va resultar ser molt interessant, tot un repte. És començar de zero.
Prefereix la investigació o la docència? A mi m’agrada combinar-les. Ser docent no és fàcil, requereix moltes hores de dedicació, i és molt difícil fer recerca de punta competitiva a nivell internacional si al mateix temps has de preparar 8 hores de classe setmanals. No només és molt complicat, sinó que té un preu personal molt alt. He de dir que m’agraden totes dues, però tinc un ajut per reduir el nombre d’hores docents per poder incentivar la investigació.
Com ha rebut entrar al rànquing de la productivitat científica i ser la primera posicionada de la UPC? Doncs amb molt escepticisme, perquè en realitat aquest és un índex que hauria de ser diferent a cada àrea d’investigació, perquè hi ha àmbits en què es publica més que en altres. L’índex H és molt meritori sens dubte, però també és relatiu, depèn de moltes coses. No és el mateix investigar les matemàtiques, la biologia o la física de partícules, perquè cada disciplina compta amb un equip determinat i té un nivell de publicació diferent. És una forma de quantificar la investigació, però la veritat és que no només es pot mirar això, existeixen altres variablesque influeixen, i molt. Sense anar més enllà, l’edat també influeix. No és el mateix una persona jove que té pocs articles que una persona més veterana i coneguda. El concepte de productivitat està esbiaixat, algú pot tenir un índex molt alt per la seva disciplina i haver fet contribucions molt importants, hauria d’haver-hi un valor relatiu a cada àrea d’investigació.
Són 15 les investigadores de la UPC que han entrat en aquest rànquing. És un esforç molt important compaginar la vida familiar, professional i acadèmica. També crec que hi ha dones molt valuoses que no han quedat a la llista. Crec que és necessari tenir visibilitat en aquest sentit. Que la gent s’assabenti de la nostra feina, perquè les dones tenim un perfil més baix en la ciència. És més difícil anar a conferències i que altres persones ens coneguin. Les dones encara enfronten una enorme quantitat de dificultats a nivell professional, en algunes àrees les coses estan millorant, però no en totes. Hi ha posicions a les quals és difícil arribar, el sostre de vidre existeix i no es veu. Per exemple, les comissions científiques d’alt nivell estan molt masculinitzades.
