Terrassa

“Vam ocupar un terreny perquè el barri pogués tenir una escola”

La figura de Consol Hernández és coneguda al barri de La Cogullada per la seva implicació en la lluita veïnal

La figura de Consol Hernández és coneguda al barri de La Cogullada per la seva implicació en la lluita veïnal. De fet, va ser la primera dona presidenta de l’associació de veïns del barri. “La Cogullada tenia moltes mancances i necessitats a la dècada dels 70: hi havia rates, els carrers no estaven asfaltats, les aigües residuals circulaven per les rieres, era un altre món”, recorda. La primera gran victòria dels veïns va ser l’aprovació del Pla d’Ordenació Interior del barri, l’any 1982. Això va permetre la canalització del clavegueram i millores estructurals.
Aquell mateix any els veïns van veure amb indignació com enderrocaven la fàbrica de Can Niquet i utilitzaven el terreny per construir pisos. “Vam ocupar el solar per evitar-ho, vam pressionar i fer reunions i vam aconseguir que ens cedissin la meitat de l’espai per construir una escola”. Així sorgiria l’escola Vallès, la primera a impartir la seva ensenyança en català.

L’any 1983 se solucionaria una de les grans reclamacions dels veïns, la millora de la connectivitat: “Pensa que el barri està travessat per una riera i només hi havia un pont que connectava un costat amb un altre”. Gràcies a la lluita incansable, arribaria primer el pont, el del carrer Edison, per després donar pas al dels carrers Pintor Torras i Lepant. “Van solucionar una fractura al barri”, assegura Hernández.

Consol recorda amb il·lusió aquells anys d’associacionisme: “Ens van cedir la parròquia de la Sagrada Família i vam ser els veïns qui el vam restaurar i arreglar, el vam convertir en un centre social que es va inaugurar l’any 1976”. La que fou presidenta de l’associació de veïns creu que “en aquell moment els problemes comuns estaven per sobre dels interessos individuals. Sempre tenia el suport del barri al darrere de cada reunió, i si venia l’alcalde a visitar-nos, es concentraven 300 persones fora a esperar”. Considera que en aquells anys de creixement de la ciutat “tots sentíem que formàvem part d’aquell procés de dignificació del barri i de millora de les condicions de vida per a les futures generacions”.

“Vam ocupar un terreny perquè el barri pogués tenir una escola”
To Top