“Seixanta-dos anys després de la riuada, encara mirem les rieres amb desconfiança”, ha dit l’alcalde Jordi Ballart a l’obertura institucional de la jornada. Celebrada a la Sala d’Actes de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ha estat plena de persones disposades a col·laborar en el disseny del futur d’aquestes infraestructures. Sens dubte es tracta d’un repte de molta complexitat que fins ara no sa resolt, que interpela a les administracions i, en les propostes, directament també a la població. A ulls de l’alcalde, les rieres suposen una oportunitat que podria sumar-se als “projectes històrics que han transformat la ciutat”. Com el parc de Vallparadís, el soterrament de Rodalies i el perllongament de FGC, l’Anella Verda o la zona olímpica, ha mencionat.
La creació de la Taula de rieres, integrada per administració i entitats, ha estat un pas endavant. La seva coordinadora, Eva Nogueras, també coordinadora de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, s’ha mostrat avui eufòrica per la jornada i ha agraït la col·laboració ciutadana. Entre els assistents es respiraven ganes de construir, però també preocupació: “No tenim prou defensada la ciutat”.
El repte present: l’estat de les rieres
Albert Santasusagna, doctor en geografia física per la Universitat de Barcelona (UB), ha parlat sobre l’estat actual de les rieres a Terrassa, assenyalant que es tracta d’un cas “molt particular que requereix un model propi de gestió”. Per una banda, la riera de les Arenes presenta “certes complexitats per la seva amplada, absència d’aigua i erosió a les bases”. Al seu torn, encara que la riera del Palau estigui més encaixonada i “sigui més fàcil de connectar amb l’espai periurbà, les seves infraestructures estan en un estat crític”, ha dit Santasusagna.
Tal i com ha compartit Isabel Castiñeira, professora del màster de Projectació Urbanística UPC-EMU, caldrà aplicar diferents estratègies, no només segons la riera, sinó segons el tram. El resultat serà del tot transformador, avança: “L’actuació sobre una estructura lineal, com la riera de les Arenes, repercuteix en tota la ciutat”. Recorda que caldrà col·laboració entre municipis, administracions i recursos econòmics de l’exterior.
Les inundacions són “un risc imminent” i s’ha d’estar preparat; hem d’augmentar “la resiliència enfront a les inundacions”. Així ho ha alertat Maria Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera a la UB. Entre 1900 i 2020, s’han comptat quaranta-set inundacions considerables i el canvi climàtic no farà més que incrementar la potencialitat d’aquestes precipitacions, ha indicat Llasat. Les canalitzacions construïdes fa uns anys no faran més que accelerar la velocitat del riu, ha apuntat l’ecòleg aquàtic Narcís Prat. Per això, en cas que es permetés que la gent entrés a la riera, s’ha recomanat visibilitzar bé les sortides i dissenyar sistemes per alertar en cas d’amenaça.
Un model fluvial propi per Terrassa
Albert Santasusagna, autor de la tesi ‘Ciutat i riu’, ha assegurat que el tema dels rius urbans és un problema global. “Són assignatures pendents de resoldre a molts llocs del món, són el taló d’aquil·les de la planificació urbana”. Si bé París representa “un dels casos de mala gestió més mediàtics, existeixen exemples d’èxit a la mateixa França. A la ciutat de Lió, han sabut integrar els rius Roine i el Saona a la ciutat i crear-hi espais públics per a la ciutadania”.
Albert Santasusagna, doctor per la UB i autor de la tesi ‘Ciutat i riu’ | Lluís Clotet
Si bé els referents són esperançadors, és difícil aplicar els models a les particulars rieres de Terrassa. Narcís Prat ha dit fermament què “la majoria de models del món no serveixen per la riera de les Arenes”. Per exemple, “no es pot fer un parc Fluvial del Besòs a Terrassa”. Cal una solució i un model de gestió propis.
La veu ciutadana en el futur de les rieres
“A Terrassa hi ha molt impuls des de l’administració i ara, des de la ciutadania, heu de respondre”, ha dit la professora d’Urbanisme a la UIC, Marta Benages, adreçant-se a l’auditori. La participació dels residents és possible, i ho ha demostrat parlant de la seva experiència amb el col·lectiu “Viu la riera” a altres punts del territori. Des de Caldes de Montbui fins a la Llagosta han fet una tasca, amb un model horitzontal que sembla començar a traslladar-se a Terrassa.
Mar Santamaria, de l’Agència de planificació urbana 300.000 Km/s, ha parlat de la importància d’aprofitar el Big Data a l’hora de planificar la ciutat. Es tracta de dissenyar “un espai públic agradable i habitable”. En això ha coincidit l’Ana Bonifácio, qui s’ha connectat telemàticament des de Lisboa per transmetre l’impacte de l’entorn en la salut mental i l’estil de vida de la ciutadania. “Crec en la vacuna blava, espais verds i blaus per a tothom!”.
Narcís Prat, ha tancat el panell d’experts traslladant la responsabilitat a tots els assistents de consultar els millors professionals autoritzats en aquesta matèria i n’ha citat un. “No feu res sense consultar a Juan Pedro Martin Vide, ell és una autoritat, l’enginyer fluvial més bo de Catalunya”.
Els quatre eixos de treball d’El Futur de les Rieres | Lluís Clotet
Un cop han parlat els experts, els ciutadans assistens a la jornada s’han posat a treballar en torn de quatre eixos clau de les rieres: Valor ecològic, Connector urbà, Gestió hídrica i Espai de trobada. Al llarg de la sessió, s’han recollit propostes que seran de valor per redactar el Pla Estratègic de Renaturalització i Adaptació al Canvi Climàtic de les rieres de Terrassa.
