Ha estat un matí emotiu a la Llar Residencial Sant Llàtzer. A les deu, els passadissos s’han omplert de sons de gralla i tabals en directe. “Han arribat els Castellers de Terrassa!”. La canalla al capdavant, ha anat saludant els residents, que ja esperaven ben desperts aquesta desfilada. No es tractava pas d’una sorpresa, sinó de l’inici d’una trobada anual que és ja tradició des de 2016. Amb bon humor i amb l’emoció a flor de pell, els castellers han pogut portar la cultura popular fins a totes les habitacions, especialment a aquelles on les persones tenien més dificultats per moure’s i sortir. Així, a ritme d’aplaudiments, han pogut recórrer els diferents pisos de l’edifici, començant pel tercer fins a la base. Una de les músiques i castelleres, l’Elisabeth Arpal, comenta com és d’impressionant per a ells aquesta ruta: “a la plaça difícilment veus les reaccions de les persones, aquí hi ets molt a prop”.
Castells al pati de la Llar Residencial Sant Llàtzer | Lluís Clotet
Passades les onze, els castellers omplen de caliu un pati interior, que encara és a l’ombra. Entre mantes, els avis asseguts a les cadires alcen els caps cap amunt, per veure les espectaculars figures humanes. Des de les finestres de les habitacions, altres residents segueixen la mostra de cultura popular amb la mateixa expectació. De fet, a l’altra banda del vidre, veiem una àvia que resa alhora que somriu quan l’enxaneta treu el cap i s’anivellen al pis on es troba. Els castellers ofereixen en aquesta ocasió una mostra àmplia de fins a set estructures. Ens diuen que, més enllà de fer castells alts, avui volen oferir un espectacle dinàmic, amb més pauses i sorpreses.
Durant l’actuació, el públic està especialment pendent d’un dels cuidadors que, sent també casteller, és ara a la base fent pinya. “Allà està el nostre Lluís, que tot ho aguanta”, diuen unes senyores. Un cop acabada l’actuació, el casteller i treballador del centre Lluís Ruiz Maíllo, ens explica com d’especial és per a ell participar en aquesta diada: “no fem castells grans, però és una de les més emocionants”. En formar part dels dos mons, ho viu encara més. Sap que les rutines dels àpats a la residència i els problemes de mobilitat sovint impedeixen que els avis puguin desplaçar-se i gaudir d’activitats com aquestes. Per això, i per educar en valors a la canalla, va començar aquesta iniciativa, que segueix la línia dels anys vuitanta. Aleshores, portaven cada festa major als avis a la plaça del costat.
Construcció de castells amb l’esforç de totes les generacions | Lluís Clotet
Tenint en compte aquesta trajectòria, la Mercè Ramoneda, dinamitzadora sociocultural del centre, ha volgut traslladar l’agraïment als Castellers de Terrassa, destacant el seu compromís amb l’acció social. L’acte d’avui s’ha emmarcat en el cap de setmana d’homenatge al fundador dels Castellers, l’avi Emili Miró. Segons les descripcions de la colla, era un home compromès amb la canalla i els avis; un home amb un fort esperit de germanor i convivència. La seva filosofia, basada en l’intercanvi entre generacions, ha estat del tot present avui. De fet, ha estat especialment emotiu veure com els avis de la residència i la canalla dels castellers intercanvien regals fets a mà de molt valor sentimental. Els nens han rebut un detall per començar l’escola i els avis, una foto emmarcada de l’any anterior. Certament, un gran exemple de cuidar-se i respectar-se entre generacions.
