El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la l’habilitació del vot telemàtic del diputat terrassenc de Junts Lluís Puig al Parlament de Catalunya l’anterior legislatura. Tot i això, la sentència no afecta al recompte de vots on havia participat Puig. D’aquesta manera, el TC dona la raó a Vox i a Ciutadans, que van presentar un recurs.
El passat mes de juny, el tribunal ja va acordar anul·lar l’acord de la Mesa que determinava el vot telemàtic, després d’un recurs d’empara presentat pel PSC. Al juliol, el Parlament va aprovar la reforma del reglament per habilitar el vot telemàtic i ampliar els supòsits per a la delegació de vot. Una proposta per anticipar-se a les resolucions del TC contra aquesta modalitat de vot.
La decisió ha estat presa per la Sala Primera del Tribunal Constitucional, amb la magistrada María Luisa Segoviano com a ponent. El TC, a través d’un comunicat, ha explicat que l’estimació dels recursos es fonamenta en el fet que l’habilitació del vot telemàtic de Puig “no s’ajusta a la interpretació que segons a la Constitució permet exceptuar la presencialitat del vot, ja que no pot ser tinguda com a circumstància constitucionalment vàlida”. També assenyala que sobre Puig hi ha una ordre judicial de cerca i captura.
El vot telemàtic va ser la fórmula escollida per la Mesa del Parlament llavors encapçalada per Laura Borràs per garantir el dret a vot dels diputats a l’exili. En l’última legislatura, Borràs comptabilitzava el vot de Puig a través d’un altre diputat de Junts. Quan el PSC ho va recórrer, el TC li va donar la raó i llavors la presidenta del Parlament, Anna Erra, va optar pel vot telemàtic.
Reforma del reglament
El 25 de juliol d’aquest mateix any, el Parlament va donar llum verda definitivament a la reforma del reglament per habilitar el vot telemàtic i ampliar els supòsits per a la delegació de vot. Tramitada de forma exprés per lectura única, va rebre el vot favorable dels grups impulsors: PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP.
Llarena desestima els recursos sobre l’amnistia i la malversació
D’altra banda, aquest mateix dimarts s’ha sabut que el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desestimat els recursos de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, contra la seva interlocutòria que va declarar no amnistiable el delicte de malversació de fons públics pel qual estan processats.
En una interlocutòria, l’instructor destaca que les al·legacions no tenen cap fonament, ja que és la previsió literal de la llei d’amnistia la que obliga al pronunciament judicial que s’impugna, i la norma estableix l’exclusió de la seva aplicació a delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actuï amb “el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, cosa que entén que concorre en el cas.
En aquest sentit, el magistrat ressalta que l’amnistia per a aquest delicte hagués estat apreciada si la llei hagués proclamat, sense restriccions, la concessió del perdó a tots els delictes de malversació comesos per promoure el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, o si hagués limitat l’exclusió a casos d’enriquiment en el significat etimològic, és a dir, d’augment de riquesa. Tot i això, recorda la interlocutòria, l’article 1.4 de la llei indica que el concepte d’enriquiment arriba a més a les actuacions on s’obtingui qualsevol avantatge personal de caràcter patrimonial, cosa que inclou qui, amb càrrec als fons públics, obté qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d’una contraprestació dinerària (contingut patrimonial), encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa.
Sobre això, el magistrat cita la interlocutòria impugnada per reiterar que els processats “van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost” del referèndum de l’1-O, que era un projecte, segons ell, aliè a les seves responsabilitats de Govern i a les competències de la Generalitat.
El jutge Llarena desestima també les al·legacions de les parts que es basen en el contingut del vot particular, subscrit per una magistrada, discrepant de la interlocutòria de la sala que va jutjar el ‘procés’, que va coincidir amb Llarena a excloure l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació.
