Tindrà un logotip, per descomptat, i un eslògan, però també una mena de Senat, un òrgan de cogovernança de composició pública i privada. I ambaixadors, exteriors i interiors. El procés de creació de la “marca Terrassa” ha començat amb la licitació del pla de construcció.
No es requereixen molts esforços d’imaginació per imaginar-se l’escena, una de les escenes que es visualitzen per poder explicar aquest projecte d’envergadura: una empresa busca emplaçament i considera l’opció de Terrassa, però res, o poc, sap d’aquesta ciutat, malgrat la seva rellevància en el mapa de Catalunya com a quarta localitat en nombre d’habitants. Sí, la ciutat del modernisme, del festival de jazz, del hockey, d’un entorn natural privilegiat, amb campus universitari, amb empreses audiovisuals i un gran plató. Sí, però, com sintetitzar, destil·lar, donar forma de reclam i relat a aquests valors? L’objectiu és que el clic de l’empresari cercador obtingui com a resposta un resum del que va ser i, sobretot, del que vol ser i ofereix la ciutat.
Licitació
El procés de creació de la “marca Terrassa” ja ha començat. L’Ajuntament ha licitat aquest estiu el primer pas, el servei de redacció del pla de construcció de la marca, amb un pressupost base de licitació de 24.999,99 euros. El 19 de setembre expira el termini de presentació d’ofertes per a aquest projecte inicial, que consisteix en la redacció del pla i la proposta de composició d’un nou òrgan de cogovernança entre l’Ajuntament i altres agents, privats i públics. El “Senat”.
El projecte licitat té com a objectiu “impulsar la implicació, participació i cooperació continuada dels agents en el procés de construcció de la identitat competitiva de Terrassa amb els seus valors i singularitats”, amb la mirada llarga a millorar “el posicionament exterior de Terrassa, i incrementar el coneixement, reconeixement i el grau de preferència per la ciutat”. Per a què? Per incidir “en l’atracció d’empreses, talent, inversions i visitants, i, per tant, en la promoció econòmica, la qualitat de vida i l’enfortiment del sentiment d’orgull, identitat i pertinença”.
El procés de creació de la “marca Terrassa” ja ha començat. L’Ajuntament ha licitat aquest estiu el primer pas, el servei de redacció del pla de construcció de la marca, amb un pressupost base de licitació de 24.999,99 euros
La vigència inicial del contracte, a comptar des de la seva formalització, serà fins a 1 de desembre del 2025. La proposta bàsica del pla s’ha de lliurar, com a molt tard, l’1 de desembre del 2024. La proposta base ha de contenir una bateria de deu accions, com a mínim, per consolidar els valors de la marca, i un vídeo (d’entre 3 i 5 minuts) dirigit als agents potencials per explicar-los de manera atractiva, partint del relat de ciutat, “quins són els reptes i les oportunitats de treballar plegats per a una bona reputació i posicionament competitiu de la ciutat”, segons el plec de prescripcions tècniques.
Coberta de l’antic vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Mnactec
Fins aquí, el plec en fred. Però com s’explica a la ciutadania aquesta idea de la “marca Terrassa? Ona Martínez, tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, sembla tenir-ho clar: “No s’havia fet abans. Es tracta de saber i ser capaços de construir en què ha de pensar la gent quan pensi en Terrassa, els propis terrassencs i els de fora, vincular Terrassa a un relat, destacar i resumir els atributs que ens expliquen, cap a dins i cap a fora. No es tracta de falsejar res, sinó de desgranar què ens fa diferents”. De saber, primer, què es pensa quan es pensa en Terrassa. A finals del 2025 ha d’estar enllestit el pla d’acció.
El context és el d’una globalització que ha canviat les regles del joc. “Si no ets capaç de transmetre que ets únic, et dilueixes i deixes de ser atractiu”. S’ha d’aconseguir que una persona que pot viure a qualsevol altre lloc, trii Terrassa. I que la ciutat tingui capacitat d’atreure talent i empreses que coneguin els nostres trets diferencials. “Si no ens definim amb claredat, perdem oportunitats”, afegeix la regidora, que ha estudiat el cas del comtat anglès d’Staffordshire, on s’ha posat en marxa un pla pilot consistent, sobretot, en incentivar trobades entre els seus habitants. Té ambaixadors i ha potenciat els seus atractius, en especials el relatius a l’entorn natural.
El context és el d’una globalització que ha canviat les regles del joc. “Si no ets capaç de transmetre que ets únic, et dilueixes i deixes de ser atractiu”, diu la tinent d’alcalde Ona Martínez
Només repassem nostàlgies? No. “Hem de construir una nova identitat que no visqui sols del passat. Hi ha coses que ens identifiquen, però mirem cap al futur. Venim d’aquí però anem allà. Donar sentit al lloc cap on anem dona seguretat als veïns i augmenta el sentiment de comunitat, de vinculació d’uns amb els altres. Això va de cohesió social”. Un altre propòsit passa per combatre el relat intestí de desprestigi instal·lat a Terrassa, de ciutat insegura, bruta, sense llei: “Si aquest relat fals cala, perdem oportunitats pel camí. Ningú voldrà venir a una ciutat que es tracta així ella mateixa”.
Un discurs únic
La “marca” esdevindrà un discurs únic d’identitat compartida que està per fer, però destil·larà valors relacionats amb la feina de qualitat, la ciutat industrial amb patrimoni únic, la ciutat “amb un teixit social, cultural i esportiu espectacular”, amb més de 1.000 entitats, la Terrassa dinàmica “que es va reinventar amb la crisi, i va créixer”. La ciutat innovadora, amb campus, la del coneixement i la indústria tecnològica i audiovisual, la de la tecnologia aplicada a la salut, la població propera amb Barcelona però amb perfil propi. Xemeneies, però també entorn natural. La transformació de naus antigues per a nous usos és una bandera palpable, a aprofitar com a resum i símbol, creu l’Ajuntament, I també les migracions que han conformat la Terrassa que coneixem. El pes de la memòria d’aquells que van venir buscant una millora vital amaga un potencial enorme, diu el consistori. Tot el que s’ha dit passarà pel sedàs i els alambins per obtenir-ne l’essència, la marca.
El primer pas analitzarà els potencials i els donarà sentit i relat per fer-los tangibles, per ressaltar la diferència competitiva. El servei licitat dissenyarà un pla d’accions i proposarà com ha de ser el “Senat”, un òrgan que ha d’esdevenir àgil, executiu, amb l’Ajuntament com un actor més. La “marca Terrassa” no és sols una campanya de comunicació. “Tindrà campanya, logotip, eslògan, però va més enllà, perquè hem triat el camí difícil. No deixa de ser un pla estratègic de ciutat”, conclou Martínez.
