La marxa de les Carmelites Descalces de Terrassa, el desembre del 2023, ha situat una gran incògnita sobre el futur del monestir de l’orde religiosa a Mossèn Homs, un preciós edifici obra de l’arquitecte terrassenc Jan Baca i testimoni de la vida de l’única comunitat de monges contemplatives a la ciutat.
La Federació de Santa Maria de Montserrat de les Carmelites Descalces de Catalunya i Balears és la responsable de l’equipament religiós i la institució que decidirà sobre el seu futur. “Hem iniciat les gestions i estem treballant diferents opcions”, comenta la germana Àngels Dresaire, presidenta de la federació. La idea, explica, és no deixar tancat el monestir, que les monges van deixar en perfecte estat quan van marxar.
Les Carmelites Descalces volen que el monestir de Mossèn Homs “mantingui l’ús religiós” i, si és possible, que “continuï vinculat a l’orde”. En aquest sentit, sobre la taula de la federació hi ha la possibilitat de reobrir l’equipament amb un nou ús, com a “casa de germanes grans”. Una llar per a les carmelites descalces de més edat.
Actualment, la històrica comunitat viu un procés d’envelliment de les germanes comú a la majoria d’ordes religioses. Les monges es fan grans i no hi ha noves vocacions suficients que garanteixin el relleu. El resultat són comunitats amb edats avançades que necessiten espais alternatius als monestirs, on les monges de més edat puguin tenir un entorn i unes atencions adequades.
En el cas de les Carmelites Descalces, a Catalunya hi ha entre 36 i 40 germanes i la mitjana d’edat se situa entre els 81 i els 82 anys, expliquen des de la federació. L’orde no disposa actualment de cap casa per a les germanes grans, de manera que si finalment es decideix habilitar el monestir com a residència, Terrassa acolliria l’única casa de monges grans de l’orde a Catalunya.
Contemplatives i acollidores
Les Carmelites Descalces van deixar Terrassa ara fa nou mesos. Les monges han estat reallotjades als monestirs de les Carmelites Descalces de Mataró, ubicat al centre del municipi, i de Tarragona, on ara tenen la seva residència.
Àngels Dresaire recorda que fa 75 anys l’orde rebia “moltes noves vocacions i Terrassa era un dels monestirs receptors”. L’orde del Carmel Descalç va néixer l’any 1562 a escala mundial, a la ciutat d’Àvila, on Teresa de Jesús va fundar una orde que té nombroses comunitats contemplatives arreu, totes elles dedicades a la pregària “per l’Església i per al món sencer”.
A Terrassa, el Carmel Descalç va començar a fer història l’any 1948, amb una primera comunitat de germanes procedents del monestir de Mataró. Cinquanta anys més tard, la comunitat egarenca es va traslladar al monestir obra de l’arquitecte Jan Baca situat a Mossèn Homs. Les Carmelites Descalces de Terrassa van viure dues fusions que van consolidar la comunitat egarenca com un referent. L’any 2003 es va fusionar amb la comunitat de Reus i l’any 2005 amb la de Sabadell.
La germana Àngels Dresaire, al capdavant de la Federació Santa Maria de Montserrat de Carmelites Descalces de Catalunya i Balears, recorda que l’orde “és contemplativa, no té una missió social com altres ordes, que treballen en àmbits com la sanitat o l’ensenyament. Però als monestirs rebem persones que volen pregar amb nosaltres”.
Els centres de les Carmelites Descalces són també “un lloc de retir, on passar un dia, un cap de setmana o uns dies”. Les germanes reben persones i grups que busquen un espai on reflexionar, en un entorn de pau, “especialment coincidint amb l’Advent, la Setmana Santa i a l’inici de curs”.
La marxa de Terrassa de les Carmelites Descalces apunta, nou mesos després, a no ser definitiva. L’orde es dóna un temps per “treballar totes les opcions” abans de tancar una decisió, amb la idea que el monestir de Mossen Homs tingui activitat. Una bona notícia per a un dels edificis emblemàtics de la ciutat que ara resta tancat i inactiu.
Jan Baca: “Vaig dissenyar un monestir amb un claustre delicat”
/ ALBERTO TALLÓN
L’arquitecte Jan Baca celebra que el Monestir de les Carmelites Descalces pugui “continuar actiu a Terrassa”. Cineasta, escriptor, dibuixant i Medalla d’Honor de la Ciutat, Baca va acceptar l’encàrrec de l’orde de fer “el que era el meu primer monestir –explica–. Em vaig imaginar un convent amb claustre. Sant Cugat ja el tenia”, apunta. El projecte va haver d’afrontar reptes com “l’orografia del terreny a Mossèn Homs, que era en pendent, i normes de la congregació, com la mida de les cel·les de les germanes, la seva col·locació, els recorreguts…”.
Baca celebra que “es respectés el meu projecte. Vaig quedar molt content de la feina feta”, diu. L’arquitecte recorda que va pensar a incorporar “un claustre al monestir, una peça delicada, amb arcs rodons i una creu al mig. Havia de ser un espai per a l’oració de les germanes, un espai on fer voltes, un espai per l’oració… infinit”.
La construcció del monestir de Terrassa va coincidir amb la fusió amb la comunitat de Sabadell, que va arribar a la ciutat amb criteris propis sobre l’equipament religiós. De fet, faltava una capella. Les monges resaven a una sala provisional. Baca va fer el projecte, però finalment es va executar la proposta sabadellenca. “Em van demanar disculpes, però jo no hi he tornat”, diu.
